Hace un año, el día uno de Febrero empecé a escribir este blog.Era domingo por la tarde y no imaginé jamas lo que iba a encontrar en la misteriosa y desconocida Blogville.
Primera entrada (emocionante)
"Estos días azules y este sol de la infancia"
Este último verso inacabado de Antonio Machado,
me fascina y suscita un interés que me ha llevado
a investigar episodios ocurridos en los últimos días
de la vida del poeta.
18 comentarios:
I tot i així ens vols deixar? :-)
Pues espero que cumplas muuuuchos más. Un abrazo de cariño Pere.
Jo també espero que en complexis molts més! Una abraçada.
Ja havia marxat, quan m'he recordat d'Antonio Machado, de la casa, Can Santamaria, de Raset i de tot el que em vas descobrir... el vídeo... però crec que d'això fa més d'un any. Llegies blogs abans de tenir blog?
Va ser emocionant. Per a mi també. Vaig descobrir un museu, un lloc amb història, a més a més un pintor que no sabia que hi tenia la seva obra exposada la va trobar a través del meu blog i després el Pere... ets el mateix Pere, oi? És que en aquella època no hi havia cap enllaç al teu nom als comentaris.
M'has fet somriure i començar a relacionar coses. Bona nit.
Enhorabuena por este cumpleaños y que sigas deleitandonos con tu hermoso arte, un abrazo.
Ara nomes cal una petita caminada fins els dos anys.
Si sents nostàlgia serà per alguna cosa...no és el moment de partir. Continua, venga....
Happy birthday!!!
Comprenc perfectament quan dius que mai imaginaves el què et portaria tenir un blog. Per mi ha estat obrir una porta d'una part de mi mateixa que tenia tancada i guardada a pany i clau.
Espero que per tu t'hagi dut coses bones i que hagi estat com aquest sol de la infància i que t'hagi pogut il.luminar els teus dies, deixant de ser només blaus per ser multicolors.
Ens agradarà veure't celebrar-ne moooooolts més! :)
Enhorabona per l'aniversari. Com quan érem petits i jugàvem a l'oca, et puc dir avui: "De Machado a Machado y tiro porque un año ha pasado".
Continuaré llegint.
Salut
CARME:
Efectivament jo sóc aquell Pere que buscant "Can Santamaria de Raset" a Google va entrar en una pàgina d'un blog d'una tal Carme Rosanas.
El títol era: "Amor a primera vista" i parlava d'un racó enamorador que vas descriure amb un poema preciós. Vaig quedar sorprès perquè jo coneixia molt bé aquell lloc i així va començar tot.
Mai havia vist un blog, a través del teu vaig conèixer a tota la "colla" i em vaig animar a escriure el meu.
Per cert, la història de Machado, la meva tia Llucia i Can Santamaria de Raset va passar de veritat.El passat mes de juny la Revista de Girona (N º 254) va publicar un reportatge titulat "Els Gironins d'Antonio Machado" i allà explica tot això .
Bona tarda Carme i gracies.
Per molts anys i mai millor dit. Tant de bo reconsideris la decisió de marxar... si és que no ho has fet ja. ;)
Doncs mira, la veritat és que mai havia pensat ... fins a llegir aquest post d'aniversari, (que ho he vist claríssim) que tu eres aquell Pere.
No sabia que hi havia una tieta teva relacionada... amb machado, veus? una cosa més!
Gràcies a tu, Pere.
No te'n vages, Pere, ja has vist el que suposa escriure al blog, jo tampoc no m'ho imaginava.
M'agradaria conèixer tot el que vas descobrir de Machado i si tens l'enllaç de la recista que anomenes, m'agradaria que me'l passares si es una revista que es pot trobar a Internet, si no és així m'hauré de buscar la vida, però m'ha encurisit molt la teua investigació.
T'he trobat de casualitat, anava a fer un enllaç des del meu bloc i la veritat és que no esperava que ens hagueres deixat res, però m'he emportat una sorpresa molt gran i en llegir el post encara ha estat més. M'encanta Maxado, els meus alumnes de primaria l'anomenen "Manxado com si s'hagués tacat el pobre i mira que els ho dic vegades i ells, a la seua, no hi ha manera que li diguen bé el nom, però a fo´ça de fer bromes, supose que se l'ensenyaran que encara tenen molt de temps per davant.
Please, no t'oblides de dir-me com puc conèixer les teues investigacions, serà tot un plaer per a mi llegir-les.
Bon dia, Pere.
Sigue cumpliendo, mucho, y mucho.
Besos luminosos
Tan gran?
Jo t'imaginava minúscul :)
Segueix escrivint i menjant sopes...creixeràs.
Bona nit per a tu també Pere!
coneixia el seu primer post...es una de les coses que faig sempre al descubrir un nou blog
m'agradar sapiguer el que m'he perdut, i aixis...recuperar.ho una mica
a mi tambe m'agradaria sapiguer l'historia de la seva tia...tot i que en un post meu una vegada en va fer referencia, oi? a un post meu d'en machado tambe...
si es que....
coi de blogs!!
molts petons..i moltes felicitats, tot i que vaig tard
em sap greu
endevant, pere...endevant!!
Antonio Machado se dejo un cacho de poesia en "Can Santamaria",
y tu de niño te impregnaste de ella sin siquiera enterarte,
ahora te sale a borbotones.
FELICITATS.
Massa bonic, és somiar!
Publicar un comentario