¡No, no hay nadie !
Me pareció ver pasar a unos comentarios...
Si estan allí, paseando por las calles :
Veig sortir una guspira
per l'escletxa dels teus ulls,
els miro i em cremes.
Però estan tan plens de vida ...
(A la Carme 19 Gener)
Jo tinc dos mons
tinc dues vides
tinc dos amors
si tu ... m'estimes.
( A Nits 18 Gener )
Nit de Walpurgis
Nit de Walpurgis
nit de bruixes
a les garrigues, prop de Llers
es prepara un aquelarre
en una illa, lluny al Carib
es desencadena el caos
i jo Faust endimoniat no entenc res ...
( A Frannia 19 Gener )
Jo quan obro els ulls
Jo quan obro els ulls
només et veig a tu
com un mar de colors
i quan els tanco també
en blanc i negre ...
( A la Carme 20 Gener)
Somos funambulistas de la vida
Somos funambulistas de la vida
siempre por la misma cuerda
arriba y abajo.
( A Nuke 22 Gener )
Dona sargantana
dona del passat,
si un amant et besa,
l'amor estimat,
tornes a ser dona
dona de veritat ...
( A la Sargantana 27 Gener )
Aquestes xocolatines
són tan fines
que m 'inspiren un relat
picant i agosarat.
( A l'Estriper 19 Gener )
Si la vida fos un curtmetratge de final incert,
jo voldria ser un actor secundari
per poder interpretar papers senzills,
dels que acaben sempre bé...
( A Clara 28 Desembre )
Despertes a la vida
i de sobte notes que vas perdent trossets de tu,
del que estimes.
I un dia ets tu el que se'n va de debò,
a vegades sense adonar-te'n.
( A Clara 20 Gener )
No me mires cuando cruces
por la acera de mi calle
no me mires cuando pases
por esta calle sin luces
mírame cuando la luna
se asoma por la ventana
y te dejas abrazar...
No me mires cuando cruces
por la acera de mi calle
no me mires cuando pases
por esta calle sin luces
mírame cuando la luna
se asoma por la ventana
y te dejas abrazar...
9 comentarios:
Jo i soc, jujujuju!!
Jo també, jo també...però aviat marxo.
Mentre poguem trobar comentaris pels carrers... és que hi ha algú. Jo també hi sóc!
M'agraden els reculls de comentaris que fas.
Eiiiiiiiii has tornat? jo també hi sóc.
Fantàstics els teus reculls, però avisa que no sé com t'he trobat, pensava que el carrer estava tancat.
M'alegre un montó de poder llegir-te.
Ah! per cert et vaig fer una pregunta que encara no m'has contestat i això no es fa.
Una gran abraçada i fins la propera entrada.
Et vaig descobrir i en no res vas marxar. No tornaràs?
jo tambe soc aqui....
cada cop son mes boniques les seves paraules
o jo he apres a interpretarles millor.
una bona abraçada senyor pere
hola.... veo que has resucitado
Ja veus que aquí estem, passejant pel teu carrer on ens agrada trobar-t'hi. Si el vas obrint nosaltres hi seguirem passant, contents de poder continuar llegint-he.
Una abraçada i seguim animant-he a tornar :)
eu, sempre suave... gracies.
Publicar un comentario