jueves, 13 de mayo de 2010

He trencat quinze cuartilles


He trencat quinze quartilles per escriure't quatre ratlles.
Res del que escric m'agrada i tinc el cap ben espès.
Els vidres fan camins d'aigua mentre cau la tarda, plou i escolto silencis.
Et sento venir tristesa i no em sap greu, m'he tornat tan racional que de vegades oblido els sentiments.
Ara arribes solitud, quan aquest sol amagat surt per dir adéu i al final de la tarda tot és intemporal.
Tot em recorda a tu ...
Una olor de colors, aquest aire tan pur.
Aquests camps plens de basses i aquests arbres tan xops.




L'amour c'est comme les bateaux
Vu d'un peu loin c'est toujours beau
Ça prend des airs calmes et tranquilles
Pour vous faire croire qu'il y a des îles
Et que la mer est toujours d'huile
Les bateaux c'est comme les sirènes
Ça ment mais on y croit quand même...

7 comentarios:

Carme dijo...

Doncs a la setzena, te n'has sortit molt bé.

M'agrada aquest poema. Ara escolto la cançó. M'agrada molt la cançó francesa, però Silvie vartan no era de les meves preferides. Tot i així és una cançó bonica.

Vida dijo...

No importen tots els assaigs que s'hagin de fer si aconsegueixes un acte final com cal. Gaudeix de que tot et recordi el que estimes, així ho revius. Una besada, Pere.

Rita dijo...

Deliciós, Pere!

Segueix plovent...
Petó!

ROSA LA ARAUCANA dijo...

Qué triste es la soledad impuesta.

Un deleite amigo Pere

Joana dijo...

Per a no trobar les paraules, has conseguit un resultat espectacular.
M'agrad i m'acompanya molt!!!
Solitud, tristesa i melangia, tres grans ingredients d'on surten els millors plats.
Una abraçada sorollosa que trenque el silenci.
Moltes gràcies pel vídeo.

Bon dia, Pere

Joana dijo...

Per si no lliges el comentari que t'he deixat al post anterior, per cert per duplicat, MOLTES FELICITATS, tot i que amb retard. no m'havia adonat. Diumenge no era un bon dia, ho sento molt, però mira, més val tard que mai, com el regalet que t'he enviat per mail.

Una abraçada

novesflors dijo...

Esgarrar quinze quartilles per escriure quatre ratlles és una cosa que, de tant en tant, ens passa a tots. Tots tenim dies espessos, però quan n'arriba un de clar... ho il·luminem tot amb els mots, veritat?