Lupe

Lupe, tus amigas no paran de mirarnos.

No les hagas caso, seguro que te confunden con George Clooney.

¿Es aquí donde Tomi enseñó a preparar Gin Tónics a Ferran Adrià?

Si, las copas son estupendas pero no pidas café porque no tienen Nespresso.

Me has dado una gran alegría invitándome a tu cena de cumpleaños del sábado. Me haría muchísima ilusión poder bailar contigo esa noche.

Por supuesto George, pero tendrás que hacer cola porque antes me lo han pedido Luis, Siso, Tomi, Javier, Tito, Fernando, Josep, Pedro, Enrique, Xurit, Gonzalo, Jose Mª, Pitu, Jaime, Rafa, Juan Julián, Ignacio, Jaume, Guille, Nico, Pere, Carlos, Antonio, Joan, Santi, Pere Lluis... No te preocupes mientras esperas puedes bailar con Sefa , Lourdes, Merche, Pilar, Yoya, Memes, Teresa, Carmen, Marisa, Isabel, Magda, Neus, Reyes, Gloria, Kay, Maria, Anna, Ceci, Chanchi, Mª Angeles, Sandra ... estarán encantadas de conocerte.

Vale. Supongo que aparecerá el misterioso bloguero de Calle Arquímedes, espero que no descubra el secreto de nuestra maravillosa amistad y lo publique.

¡No te preocupes, a ese lo tengo super controlado! ¿Sabes que me dijo el otro día?

Una boca així

sembla un plat del Bulli,

uns llavis així

no es poden besar.

I quan no pots més

te'ls has de menjar ... de cop!

Per molts anys Lupe!!!

Juliol, xafogor ... bous i dones al carrer.

Aquest juliol no m'agrada gens i no penso dir res més.

Però...

Al portal del número dos

viu la meva estimada

visc allà dalt, sol solet

passeja... sota les voltes

blanca com un glop de llet

a eixopluc de ma mirada.

Vermell el rostre senyora, quan us besi dolçament a les ribes de la nit.

 

Les fulles de llum

com les cuques a la nit

les toques i s'apaguen

i de vegades ... se'n van.

Tinc una solitud immensa

m'espanta i em dóna vida

però ara tot sol, nàufrag

m'ofego en aigües tranquil · les

gelat ...

 

Jocs de lluna

Avui t'abraço tan fort

per donar-te un tros de vida

perquè el temps que jo no hi soc

sempre em tinguis dins del cor

i recordis que t'estimo.


 

Passem de la calma al foc

et beuria tota

sense cullera ... d'un glop!




 

Petons de vedell, petonassos

petons de peix, petonets

tinc una fauna de petons

per tu...


 

Dedicat a sa lluna, enginyosa i ... tendra.

(Els textos són del recull de comentaris)

La nit de Sant Joan

Avui és nit de revetlla, es fa fosc, tot és silenci, el sol no se'n vol anar. De cop s'omple el cel de colors, ensordeix un esclat de coets i el cor batega més de pressa.

Lluny ja escolto la música mentre espero que surti la lluna per tornar a veure't. Arribes com sempre, atrevida, els ulls brillants, tens nom d'estiu, l'olor de xampany i festa.

Per més que passin els anys ballar amb tu és viure la vida, l'alegria de quan teniem vint anys. Voldria que no s'acabés mai la nit de Sant Joan, la nit més curta ... la més llarga de l'any.

Fanalets de colors i garlandes de paper

un guirigall a la cuina

cremat de rom i cafè.

I tu

i jo

sense pensar

gaudint les hores

tens nom d'estiu...olor de xampany

la nit més curta de l'any.

Maig

Diuen : "Al maig cada dia un raig" i aquest any la dita s'ha complert.

És temps d'esgarrifances  i tempestes, de núvols que fan de nit el dia, de  llum al final de la tarda.

Com un tòpic, escriurem versos d'olor d'herba i terra molla. D'un sol que fuig i enlluerna mentre dibuixa muntanyes ... en blanc i negre.

Voldria parlar-te de maig, dir-te alguna cosa diferent, però no sé com fer-ho.

Et veig passar cada matí, no em mires mai. Ets com un brogit, preciosa i evanescent com la teva olor ...

L'olor de l'aigua

de l'aire

de maig.

Vaig tindre un somni

He vist "Els Miserables" al teatre i al cinema. Escoltant la cançó "I dreamed a dream" vaig decidir escriure un post parlant d'aquests somnis que tots tenim i que amb el pas dels anys gairebé mai es compleixen.

Però repassant la lletra de Alain Boublil no vaig ser capaç d'imaginar un text millor. Així, el que he fet és traduir-lo i interpretar-lo a la meva manera.

Vaig tindre un somni... és una frase molt corrent, molta gent la diu,  fins i tot algú l'ha fet cèlebre.

La veritat és que jo vaig tindre un somni, com tu, com gairebé tothom.

Ja fa temps que somio

quan hi havia esperança i valia la pena viure

vaig somiar que l'amor no moriria mai

vaig somiar que hi hauria perdó.

Llavors era jove i valenta

els somnis es feien, es desfeien i es perdien

res era important

ho cantàvem tot, ho bevíem tot.

Però els gats vénen de nit

amb veus que esgarrapen

igual que t'arrenquen la il · lusió

fan que t'avergonyeixis dels somnis.

Ell va dormir al meu costat un estiu

amb ell vaig passar uns dies meravellosos

s'em va emportar la infància

però s'en va anar quan arribà la tardor.

I jo encara somiava que tornaria a mi

que passaríem la vida junts

però hi ha somnis impossibles

hi ha temporals que no podem capejar.

Vaig somiar que la meva vida seria

tan diferent de l'infern en què visc

tan diferent del que és ara

la vida ha mort el somni que vaig somiar.

Potser només vaig somiar ... un somni.

Babel

Aquesta torre de Babel, afilada com una antena telefònica, hi ha cops que ens aïlla i incomunica.

Ara que ningú entén el que dic

que ningú escolta, demano la paraula!

 

Escampats per tot arreu, parlant mil llengües, adorant cent déus, encara no heu entès res.

El senyor us va dir que calia omplir el món, conèixer més d'una llengua i conviure amb altres races.

No us va fer baixar de la torre perquè no arribéssiu al cel, perquè no veiéssiu la seva grandesa, sinó perquè fóssiu savis com ell.

Ara hi ha un llenguatge comú, tothom pot comunicar-se, conèixer el que passa a tot arreu i el que pensen els altres. Però creix l'endogàmia, l'egoisme, la solitud davant d'un teclat, la insolidaritat.

Potser ha arribat de nou l'hora en què el senyor confongui les nostres llengües i destrueixi aquesta torre gegantesca  fruit de la ignorància.

Així tornarem a parlar-nos de prop, veient-nos, potser a cau d'orella, tocant-nos, sabent que no estem sols i que els altres ens necessiten.

I al final ningú m'entén
només tu, mirant-me als ulls... em beses.

 

 

La imatge és un original del gravador Sebi Subirós

 

Bloc teatre XVII

Puja el teló, apareixen el protagonista i el seu altre jo, un personatge caracteritzat de Salvador Dali.

P.-Cada dia escric dues línies però ara tots els dies són iguals i sempre escric el mateix.

I a la nit tinc son!

D.-Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.

A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu.

Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu.

P.-En cap cap hi cap que Déu en deu deu.

En cap cap cap el que cap en aquet cap.

Que te creus que te crec?

D.-Els catalans parlant sembla que trenquem nous... Escolta això:

Una polla xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

Baixa el teló.

Al final hi ha la mar

Ja et vaig dir Sahra que l'home va néixer de l'aigua. Per això tots els camins van del mar a la terra.

Llavors els poetes parlaren d'un gran viatge.

Un deia "Caminant, no hi ha camí, fas camí quan camines", semblava un joc de paraules però era una invitació a la vida. I el final era un principi "Lleuger d'equipatge, gairebé nu, com els fills de la mar".

 Un altre l'imaginava com un retorn a Ítaca, com una odissea "Quan surts per fer el viatge demana que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple d'experiències"  I al final com al principi, l'illa era la casa  "Millor que duri molts anys, llavors ja vell arribaràs per fi a l'illa, enriquit per tot el que has après pel camí".

Jo els escoltava atentament, potser el que deien fóra cert. Però lligat al pal del meu vaixell, com Ulisses sord al cant de les sirenes, no creia que al final tot fos així  ni que el camí m'hagués enriquit prou.

Tu Sahra que m'acompanyes en aquesta llarga travessia, com Nausícaa l'amor somiat, saps que això és un desert i no hi ha camí. Sortim de la mar i allà tornem, som aigua i som riu.

Quan arribem al final Sahra, m'has de cremar, enterrar sota una pedra i escriure'm un epitafi... "Al final hi ha la mar".

La foto és de Jaume Claret

Emocions

Visc d'emocions

d'imatges i paraules

apassionat

o fràgil

m'omplo d'emoció.

L'emoció de cada dia

l'emoció de conèixer-te

de la música

de la mort

de la bellesa

de la por

l'emoció d'estimar

l'emoció de qui dóna

del fracàs

de qui torna a néixer
de sentir-se sol

d'escriure

l'emoció d'un secret

l'emoció dels fills

de l'art

d'un poema

d'un pecat

de viure amb tu.

Avui m'enlluerna el millor i el pitjor

m'emociona la vida

la tendresa

la incertesa de l'amor

i ser feliç ... cada dia.

Visc d'emocions, d'imatges i paraules, apassionat o fràgil m'omplo d'emoció. Avui m'enlluerna el millor i el pitjor, m'emociona la vida, la tendresa, la incertesa de l'amor i ser feliç ... cada dia.

Fotos d'Henri Cartier-Bresson.

Música de Yann Tiersen.