Després del segon acte tots aplaudien, deien ... que bonic, que bonic! Llavors em vaig adonar que l'obra no valia res, era un producte menor, despertava sentiments desprenia sensibilitat, però no deia res.
El públic comentava Oh! que bonic. Gràcies! Fantàstic! Molt bé! Una catarsi individual, una teràpia de grup i jo darrere el teló em sentia fracassat.
Avui he decidit no cobrar l'entrada perquè això ... no és una funció de teatre.
Soñador aventurero labios de Marlon Brando amigo de quien te quiere padre y esposo amante.
Guitarrista dibujante prodigioso bailarín cumples sesenta años hijo de la tierra del viento.
Arquitecto pregonero las palabras cuando cantas "El tiempo que va pasando como la vida, no vuelve más. Zamba, ya no me dejes yo sin tu canto no vivo más."
Cantante director y el grito en las noches locas "Que la detengan que es una mentirosa malvada y peligrosa no la puedo controlar."
El de la vida interior maestro de la batuta siempre... de buen humor. ¡Que cumplas más de cien años! como los Elfos mágicos que yo pueda acompañarte desde el coro desde el alma...y abrazarte.
Te conocí cuando eras como el agua, como el agua de un torrente, ruidosa y alborotada.
La risa fresca y transparente, limpia como el agua.
No sabías a nada, te impregnabas de lo que tocabas y eras un manantial de olores.
Olias a tomillo a menta y a lavanda y el musgo de tu vientre a la humedad del agua.
Me mostrabas la rutas seguras, el camino recto y rodeabas mi cuerpo rumoreando.
Luego te alejaste poco a poco, como el agua, por los meandros de la vida en silencio, sin decir nada.
A veces en la mar inmensa creo contemplar tus ojos, que son como el agua... llenos de lágrimas.
Como el agua clara
que baja del monte,
así quiero verte
de día y de noche.
Como el agua. (Foto de Willy Ronis)
Que és poesia! I tu m'ho preguntes? Ja! Ja! Ja! Poesia ets tu ...
Puc escriure els versos Jaaa! Jaaa! més tristos aquesta nit ...
La meva tàctica és mirar-te Jo! Jo! Jo! aprendre com ets...
Avançant d'esma pel camí de l'aigua, Jaaaa! Ja! Ja! se'n ve la vaca tota sola. És cega ...
Et dic adéu Ja! Ja! i potser encara t'estimo ...
Els rapsodes van oblidar les paraules i callaven, espantats, avergonyits buscan excuses. El públic culte escridassava, picant de peus amb fúria, mai ho havien passat tan bé. I l'apuntador disfressat de pallasso no podia parar de riure, Ja! Ja! Ja! ni de plorar ...
Riu, Pallasso, del teu amor destrossat. Riu del dolor que enverina el teu cor. ¡La comèdia s'ha acabat!
Echado en la hierba de otoño, palpitaba la vida a mi alrededor y soñé un bosque de película...
La gran familia (Fernando Palacios 1965)
El bosque animado (José Luis Cuerda 1987)El pequeño salvaje (François Truffaut 1969)
La tentación vive arriba (Billy Wilder 1955) Solo ante el peligro (Fred Zinnemann 1952) Los tres mosqueteros (George Sidney 1948) La senda de los elefantes (William Dieterle 1954) Como dos gotas de agua (Luis César Amadori 1963) El nacimiento de una nación (D.W.Griffith 1915)
Regreso al futuro (Robert Zemeckis 1985)
Descalzos por el parque (Gene Saks 1967)
Esplendor en la hierba (Elia Kazan 1961)
Esta entrada es un homenaje al Otoño y al Cine, ambos fascinantes. Las fotos son de Sefa's y las setas no son comestibles.
Escoltant "La chanson des vieux amants" de Brel pensava en tu, en mi i en el que havíem fet tots aquests anys.
Jo, conec tots els teus sortilegis, tu saps tots els meus encanteris. Tu m'has conservat fent trampes, jo t'he perdut de tant en tant. Segur que has tingut alguns amants, calia passar-ho bé, que el cos estigui exultant. Finalment, finalment ens ha fet falta molt de talent per arribar a vells sense ser adults ...
Però no sempre les coses són així ...
Fugint corrent dels sentiments per la platja del meu cos vas deixar empremtes tan fondes que pujaven les marees i s'assecaven els mars... (A la Carme 2 Juny)
Petúnies petunets petu ploro petunasos petu ric petu escric petugadeu ...quin dematí. (A la Carme 19 Maig)
Hi ha dones que cremen, passen pel teu costat i t'encens ... (A Vida 29 Maig)
Com un ocellet entre les teves mans em sento morir només em puc salvar si em deixes lliure o si em dones de menjar llet amb pa ... (A Vida 14 Juny)
Passem de la calma al foc et beuria tota sense cullera ... d'un glop! (A la Joana del Bosc 30 Juliol)
Rera els camins d'aigua com una papallona vol al teu voltant fascinat ... tota l'estona. (A la Joana del Bosc 23 Agost)
Sota una pell hi ha una altra pell i t'amagues ... (A la Joana de Llum 2 Octubre)
Las flores de un día no tienen afectos, no tienen memoria. Las flores de invierno son como tu... se acuerdan si te acercas si las tocas, si las hieres. (A Nuke 11 Abril)
Revolotearé sobre el fango de mi vida sin mancharme sin pisar el suelo pero dejaré que mis pies se enraicen en tí creceré contigo me llenaré de tu olor y seré fuerte y hermoso... como una rosa. (A Rosa Araucana 30 Juny)
Llaurar el cos deixar llavors de vida ... (A Angels 8 Juliol)
Clara, fosca blanca i negra boca de murri, amb tanta festa no hi ha qui estudiï. (A Clara 18 Abril)
Em sembla que ha parat de ploure ja no se sent res ... clic! clac! clic! cloc! és el meu gessamí ... s'espolsa les gotes gotes d'aigua gotes de "Parfum de Nuit". (A Rita 6 Maig)
Li besava els dits del peu, els acariciava i ella cridava amb molt poqueta veu ... (A Mercè 22 Agost)
I vaig adorar al Sol tremolant com un equilibrista sobre la fina corda de la sorra. (A Jesús M. 8 Octubre)
Però amor meu el meu dolç, tendre i meravellós amor des que es fa clar a l'alba fins que acaba el dia t'estimo encara, saps, t'estimo.
La pintura és un oli de Manel Anoro-"Barcelona Girona"
Por la noche me inquieto
no se...que me pasa
por la noche.
El aire se va callando y mientras oscurece crecen luces de neón. Una sirena estalla, grita, aullan perros y alguien se está muriendo. Ando por las calles deprisa
oliendo... el color de la noche
tu olor.
Esa luna tan traidora descubre a los que se esconden, a los ignorados. Rompen silencios las risas de quien goza, del que olvida, de los necios.
Te busco siempre en la noche
cuando... eres distinta
en blanco y negro.
Un día me iré poco a poco, por la noche, borrando imágenes, mientras se aleja la música. Solo quedará... la leve brisa de un verso.
Sin palabra no hay persona,
Sin reputación no hay respeto,
Conozco esta zona,
Esta mona no se anda por las ramas,
Hablo claro,
Consecuencias llegan,
Si me necesitas, llama.
¿Por qué no?, apunto alto me lo guiso,
apuesto, por la noche...
Decorat: La terrassa d'un cafè al carrer Arquimedes, cinc personatges asseguts en una taula al voltant d'uns aperitius.
Calderon-"Ai! miserable de mi, ai! infeliç, esgotar cels pretenc si em tracteu així".
Sabater-"No et preocupis fill, prega, treballa i així es farà la teva voluntat".
Rajat - "Però per què menteixes? Digues-li que no acceptarem mai que un fill s'emancipi".
Lope-"Tu Rajat ets el gos de l'hortolà, ni menges ni deixes menjar i tu Sabater sembles la damaboba".
Pere-"Aquest cambrer és un inútil, fa deu minuts que he demanat patates fregides i encara no les ha portat".
Calderon-"Un volcà, un Etna soc, voldria arrencar-me del pit, trossos del cor. Hauré de pensar en prendre un altre camí ... i tu Pere crida al cambrer! ".
Sabater-"No us poseu nerviosos, ha arribat el temps de la reflexió i el diàleg".
Rajat-"Que cony diàleg! Si no porta les patates ens aixequem i marxem sense pagar".
Lope-"Cridem tots a una com els de Fuenteovejuna, potser així s'assabentarà tot el món del que està passant aquí".
Pere-"Cada dia que prenc el vermut amb vosaltres perdo la ganes de dinar, fem el ridícul a tot arreu i ni els cambrers ens fan cas."
Cambrer-"Diu el senyor de la taula del fons que estan vostès convidats, que tornin cada dia ja que no sempre és possible tenir convidats de tanta categoria. I ara surten .. les patates fregides.
Pere-"Valga'm déu! però si aquell que ens observa amb atenció, és el senyor director del banc Central Exterior. Cambrer! les patates que siguin braves ... que la casa és forta."
Fi-Baixa el teló.
Ma come hai fatto a far della mia vita una tua cosa a trasformare il tempo in un'attesa di rivedere te la prima volta che dico veramente ti voglio bene...
