jueves, 17 de mayo de 2012

Els ulls ... la llum i la mirada



 Ara els teus ulls
són la llum en la foscor
cec, sord ... boig per tu.


Qui mirarà aquests ulls
si tu no mires al cel
de tant en tant.

 
Veig que em mires
però tanques els ulls
i ja no hi ets.

 
Nàufrag ...
un mar verd blau
em nega els ulls.

 
Mira, mira
mira'm més...
toca'm!
però no em miris més.

 
Sota el barnús
brillaven quatre estrelles,
sobre meu
sols els teus ulls.
I eres com les onades ...

 
Darrere dels pollancres
a l'estiu vas nua
i a l'hivern et vesteixes
perquè no et vegi el sol.
Jo espero al vent
que mogui les fulles
i em mostri tan sols
un xic... dels teus ulls.

 
Ai! aquests ullets
vidres de colors
tot el dia oberts.

 
Ets com un llibre obert
dius tot sense parlar
refugi de mirades
plaer de llegir.

 
Quan obro els ulls
només et veig a tu
com un mar de colors
i quan els tanco també
en blanc i negre ...

 
Quieta, ben quieta! no et moguis
així podré contemplar millor
la tendresa dels teus ulls...

 
I els teus ulls
els teus ulls
que tenen els teus ulls?
que només veig els teus ulls!


L'autora de la foto és Scherezada.

martes, 8 de mayo de 2012

Tomi


Cumples sesenta años...Tres, dos, uno, cierras los ojos y ves los árboles, la cuesta de los castaños, el color de la fruta, el tren cruzando la estación, los compañeros de Academia. Ves pasar la vida en cuatro pasos.
Tres, dos, uno, abres los ojos y te preguntas: ¿Ulises habría sido feliz si hubiera conseguido olvidarse de Itaca?
Y sonríes cuando piensas en el camino que queda, cargado con dos maletas llenas de afecto y vivencias. Caminas ligero y sueñas ese viaje inolvidable, esperando que termine lejos, donde el destino quiera.
Amamos el Rock and Roll, nos gustan las chicas pícaras como Cristina Rosenvinge y ... sólo tu eres capaz de enseñar a preparar Gintonics al mejor cocinero del mundo. Tus amigos te llaman Tomi pero tu nombre es Hermes, mensajero de los dioses.
Un beso.



jueves, 3 de mayo de 2012

Dansa de l'amor


Aquell vespre d'hivern
no et vaig veure la cara
sols la veu ronca
l'alè de vi
i aquells ulls ... com espurnes
que em despullaven.

Recordant una llunyana nit de Dijous Sant a Verges el 1967.

Sangria de Bacardí
vi d'Espolla i moscatell
dues llimones i taronja
força sucre ... i anar fent,
viure aquesta altra passió
és també un acte d'amor
olor d'alfals al paller
tambors de la mitjanit
 ballen la dansa de la mort.


Clareja el Divendres Sant
s'escolta música sacra
avui no es pot menjar carn
ell s'adorm... i ella l'abraça,
al Montgrí ja surt el sol
desperteu-vos nous amants
aneu-vos-en tots cap a casa
però no us en torneu al llit
sense fer un volt a la Rambla.

Dansa de l'amor, tambors d'una nit molt llarga.

D'aquests dos protagonistes ell ja fa anys que és mort ... ella qui sap on para.

miércoles, 25 de abril de 2012

Mirant al mar


Fa tres anys vaig començar a escriure aquest blog i després d'unes dues-centes entrades i més de mil comentaris observo que només una vintena d'aquests corresponen a persones del sexe masculí.
Això en principi m'intriga i fins i tot em preocupa.
El Carrer Arquimedes és diferent del carrer on visc realment. Tot el blog és un llarg recorregut sentimental, un homenatge a la somiada Nausicaa, nu, un xic entramuntanat mostrant el món oníric que portem dins.
Potser això no interessa als homes però m'estranya perquè considero que tenim la mateixa sensibilitat i intel · ligència que les dones.
O potser el que escric és només ... cosa de dones.

Dedico aquesta entrada a tots els homes que em llegeixen i no em comenten però els poso d'esquena al Carrer Arquimedes... mirant al mar.


jueves, 19 de abril de 2012

Pànic


El senyor Bartomeu vivia tot sol en un tercer pis atrotinat del carrer Rosselló.
Aquell vespre, llegint un passatge d'en Porcel: "Al voltant d'una taula, vora el foc primigeni, la família s'aplega per celebrar la nit de Nadal", va sentir un pànic existencial i ... a imitació d'un pardal sortí volant per la finestra.

Microconte per al Joc de Lletres de St. Jordi 2012

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

martes, 17 de abril de 2012

Hi havia una vegada un rei...

Llegint els contes de tota la vida imaginem situacions impensables ...


"Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell
bevia de bóta en bóta i no en deixava ni una gota.
Agafa una escopeta i se’n va a caçar
tira un “tiro”, mata un elefant
el fica a l’olla amb un gra de sal
a mitjanit baixa del llit, ensopega ... ai quin neguit!"


El dibuix es de Manel Anoro.

viernes, 13 de abril de 2012

Avui fa cent anys que vaig sopar... al Titanic

El primer any de Calle Arquimedes vaig escriure un relat en castellà sobre l'última nit del Titanic. Avui fa cent anys d'aquesta història i penso que potser us agradarà llegir-la.

Ultima cena en el Titanic

jueves, 5 de abril de 2012

Com dir-te adéu... Senyor


Com dir-te adéu Senyor
si sempre penso en Tu
i et sento dintre meu
com vella arrel plantada
a la terra encara tendra.

Com oblidar-te Senyor
si cada dia em desperto
i et penso sense dir-te res
com brolla al matí la llum
sense fer soroll i és fosc.

Demà et diré adéu Senyor
Tu mai em demanes res
reneixes quan hi ha sequera
sovint et nego i tinc dubtes
potser és que... ja no tinc por.


miércoles, 28 de marzo de 2012

Bloc teatre XIV


Repassant la cartellera d'espectacles noto avorriment i falta de creativitat. Cada cop és més difícil trobar alguna cosa que sorprengui o emocioni.
Sembla que aquesta crisi afecta fins i tot al món del bloc teatre ... potser ha arribat l'hora de dedicar-se a les "Variétés" que almenys són divertides.

martes, 20 de marzo de 2012

Tan a prop i tan lluny


Mirant al cel del capvespre.
enlluernats l'un de l'altre
Júpiter i Venus
sembla que es donin la mà.

Entrada la nit s'apropen
es busquen de tant en tant
i una lluna fugissera passeja la seva bellesa
sovint entremig dels dos.

Tan a prop i tan lluny
com ... tu i jo.



"Les estrelles al cel no signifiquen res per a tu, són un mirall."
"No vull parlar d'això, de com vas trencar el meu cor ..."