Dansa de l'amor

Aquell vespre d'hivern

no et vaig veure la cara

sols la veu ronca

l'alè de vi

i aquells ulls ... com espurnes

que em despullaven.

Recordant una llunyana nit de Dijous Sant a Verges el 1967.

Sangria de Bacardí

vi d'Espolla i moscatell

dues llimones i taronja

força sucre ... i anar fent,

viure aquesta altra passió

és també un acte d'amor

olor d'alfals al paller

tambors de la mitjanit

 ballen la dansa de la mort.

Clareja el Divendres Sant

s'escolta música sacra

avui no es pot menjar carn

ell s'adorm... i ella l'abraça,

al Montgrí ja surt el sol

desperteu-vos nous amants

aneu-vos-en tots cap a casa

però no us en torneu al llit

sense fer un volt a la Rambla.

Dansa de l'amor, tambors d'una nit molt llarga.

D'aquests dos protagonistes ell ja fa anys que és mort ... ella qui sap on para.

Mirant al mar

Fa tres anys vaig començar a escriure aquest blog i després d'unes dues-centes entrades i més de mil comentaris observo que només una vintena d'aquests corresponen a persones del sexe masculí.

Això en principi m'intriga i fins i tot em preocupa.

El Carrer Arquimedes és diferent del carrer on visc realment. Tot el blog és un llarg recorregut sentimental, un homenatge a la somiada Nausicaa, nu, un xic entramuntanat,  mostrant el món oníric que portem dins.

Potser això no interessa als homes però m'estranya perquè considero que tenim la mateixa sensibilitat i intel · ligència que les dones.

O potser el que escric és només ... cosa de dones.

Dedico aquesta entrada a tots els homes que em llegeixen i no em comenten però els poso d'esquena al Carrer Arquimedes... mirant al mar.

Pànic

El senyor Bartomeu vivia tot sol en un tercer pis atrotinat del carrer Rosselló.

Aquell vespre, llegint un passatge d'en Porcel: "Al voltant d'una taula, vora el foc primigeni, la família s'aplega per celebrar la nit de Nadal", va sentir un pànic existencial i ... a imitació d'un pardal sortí volant per la finestra.

Microconte per al Joc de Lletres de St. Jordi 2012

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Hi havia una vegada un rei...

Llegint els contes de tota la vida imaginem situacions impensables ...

"Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell

bevia de bóta en bóta i no en deixava ni una gota.

Agafa una escopeta i se’n va a caçar

tira un “tiro”, mata un elefant

el fica a l’olla amb un gra de sal

a mitjanit baixa del llit, ensopega ... ai quin neguit!"

El dibuix es de Manel Anoro.

Avui fa cent anys que vaig sopar... al Titanic

El primer any de Calle Arquimedes vaig escriure un relat en castellà sobre l'última nit del Titanic. Avui fa cent anys d'aquesta història i penso que potser us agradarà llegir-la.

Ultima cena en el Titanic

Com dir-te adéu... Senyor

Com dir-te adéu Senyor

si sempre penso en Tu

i et sento dintre meu

com vella arrel plantada

a la terra encara tendra.

Com oblidar-te Senyor

si cada dia em desperto

i et penso sense dir-te res

com brolla al matí la llum

sense fer soroll i és fosc.

Demà et diré adéu Senyor

Tu mai em demanes res

reneixes quan hi ha sequera

sovint et nego i tinc dubtes

potser és que... ja no tinc por.

Bloc teatre XIV

Repassant la cartellera d'espectacles noto avorriment i falta de creativitat. Cada cop és més difícil trobar alguna cosa que sorprengui o emocioni.

Sembla que aquesta crisi afecta fins i tot al món del bloc teatre ... potser ha arribat l'hora de dedicar-se a les "Variétés" que almenys són divertides.

Tan a prop i tan lluny

Mirant al cel del capvespre.

enlluernats l'un de l'altre

Júpiter i Venus

sembla que es donin la mà.

Entrada la nit s'apropen

es busquen de tant en tant

i una lluna fugissera passeja la seva bellesa

sovint entremig dels dos.

Tan a prop i tan lluny

com ... tu i jo.

"Les estrelles al cel no signifiquen res per a tu, són un mirall."
"No vull parlar d'això, de com vas trencar el meu cor ..."

Per Leonor Watling

Escric sobre paper blanc

i ressegueixo les paraules

com ressegueixo els teus llavis

amb un llapis de color,

llapis de carbó negre

per dibuixar-te els mugrons

i goma per esborrar

aquest rímel que s'escampa.

No et podria escriure el cos

amb un programa de Word

ni dibuixar el que sento

mitjançant el vell Paint Shop.

Olor de fusta de cedre, perfum d'una dona en zel

de nit tens les mans tan fredes que sento una esgarrifança

i no tinc cap llapis blanc... per dibuixar-te de gel.

Però, tot és tan important que ja no importa res.

Joc de miralls

Mirall de dues cares.

Demà

compraré un mirall de dues cares

al matí

em maquillaré d'una banda

a la nit

em rentaré la cara per l'altra

i tu

mira'm... com vulguis.

Mirall trencat.

I la meva imatge

es va fer mil imatges

i... no sabia trobar-me.

Mirall transparent

Darrere el mirall només hi ha la meva imatge

és a dir jo mateix

dóna-li la volta i em veuràs

emmirallant-me ... del reves.

Mirall de cada dia.

Baixant amb l'ascensor el mirall em va parlar:

"Tens trenta segons per dir-me alguna cosa"

Veient la meva imatge de sorpresa

no vaig saber ... que dir-me.

Siniestro Total.- "Oh, que raro soy..."

La foto és de jmavedillo.