jueves, 4 de marzo de 2010

Conversando con Mario Benedetti

Naciste en Septiembre cuando empieza el Otoño,
cuando duerme la tierra
te fuiste en Primavera cuando todo despierta
y renace la vida.
Te llamaron Mario, Orlando, Hardy, Hamlet, Brenno Benedetti
y eras una persona especial, comprometida, un poeta del alma.
Pere, se me ocurre que vas a llegar distinto
no exactamente más lindo
ni más fuerte
ni más docil
ni más cauto
tan solo que vas a llegar distinto
como si esta temporada de no verme
te hubiera sorprendido a vos también
¡Claro que me sorprendo Mario!
por supuesto
usted sonríe
y no importa lo lindo
o lo feo
lo viejo
o lo joven
lo mucho
o lo poco
que usted realmente
sea
entonces su sonrisa
si todavia existe
se vuelve un arco iris.
Mira Pere
cuando abro el diario y leo
mi propia necrológica
me apena que no sepan
que estoy en condiciones
de mostrar dondequiera
y a quien sea
un vigente prolijo y minucioso
certificado de existencia,
existo
luego pienso.
Mario, yo quisiera contar
con usted
es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presuroso en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.
Si pero...
No vayas a creer lo que te cuentan del mundo
en realidad el mundo es incontable
en todo caso es provincia de ti
no vayas a creer lo que te cuentan del mundo
aun los que te aman mienten sobre
probablemente sin saber que mienten.

Tú me dijiste un día:
"La mujer que tiene los pies hermosos
nunca podrá ser fea
la mujer que tiene los pies hermosos
sabe vagabundear por la tristeza".
Y yo pensé de inmediato
¿Y si dios fuera mujer?
Vaya vaya si dios fuera mujer
es posible que agnósticos y ateos
no dijéramos no con la cabeza
y dijéramos sí con las entrañas.
Tal vez nos acercáramos a su divina desnudez
para besar sus pies no de bronce
su pubis no de piedra
sus pechos no de mármol
sus labios no de yeso.
A pesar de todo Mario, yo creo que
una mujer desnuda y en lo oscuro
tiene una claridad que nos alumbra
de modo que si ocurre un desconsuelo
un apagon o una noche sin luna
es conveniente y hasta imprescindible
tener a mano una mujer desnuda.
Debo confesarte Pere que a veces no me siento
tan solo
si imagino
mejor dicho si se
que mas allá de mi soledad
y de la tuya
otra vez estas vos
aunque sea preguntándote a solas
que vendrá después
de la soledad.

Ay! si pudiera elegir mi paisaje
elegiría, robaría esta calle Arquímedes,
esta calle recién atardecida
en la que encarnizadamente revivo
y de la que sé con estricta nostalgia
el número y el nombre de sus sesenta árboles.
Te dejo con tu vida
tu trabajo
tu gente
con tus puestas de sol
y tus amaneceres
sembrando tu confianza
te dejo junto al mundo
derrotando imposibles
segura sin seguro
y ojalá pueda estar
de tu sueño en la red
esperando tus ojos
y mirandoté.

Hasta siempre Mario...


sábado, 27 de febrero de 2010

Tres petits versos d'amor i un bolero

A tu

Et veig
et llegeixo
et miro
t'escolto
et dic res
d'amagat
cada dia
en silenci
a totes hores

Uns ulls

I els teus ulls
els teus ulls
què tenen els teus ulls?
que només veig els teus ulls!

El poderós gelós

I ell va dir:
talleu-li les mans
traieu-li els ulls
que es quedi sense llengua
perquè l'ha tocat
mirat
i parlat a cau d'orella
I sobretot no us deixeu la seva ànima
perquè no pensi més en ella ...

Posa'm menta
posa'm menta...

lunes, 22 de febrero de 2010

Los poetas mueren en Febrero














Hoy se cumplen 71 años de la muerte de Antonio Machado y 25 años de la de Salvador Espriu. Fallecieron un 22 de Febrero pero tienen en común muchas más cosas: los dos lucharon por engrandecer sus respectivas lenguas, por su cultura y por la libertad.
Nos dejaron el inmenso regalo de sus palabras y quizás he titulado mal esta entrada porque algunos poetas nunca mueren.
Espriu descansa en el cementerio de Arenys su mítica Sinera y Machado en Colliure lejos de su Sevilla natal pero para mí está bien, porque uno es de donde nace pero también de donde muere...


SOLEDADES XVI

Siempre fugitiva y siempre
cerca de mí, en negro manto
mal cubierto el desdeñoso
gesto de tu rostro pálido.
No sé a dónde vas, ni dónde
tu virgen belleza tálamo
busca en la noche. No sé
qué sueños cierran tus párpados
ni de quién haya entreabierto
tu lecho inhospitalario.

Detén el paso belleza
esquiva, detén el paso.
Besar quisiera la amarga,
amarga flor de tus labios.


VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ

D’un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.

Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.

Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.



viernes, 19 de febrero de 2010

A mi amigo Fernando


Cumples sesenta años y ha pasado mucho tiempo desde el día que conocimos a las hermanas Robinson, Catherine y Scarlett en una fiesta en Charly.
Eran los felices setenta y desde entonces hemos navegado muchas millas hacia nuestra isla de Itaca. Tu como buen marino has elegido el rumbo correcto y después de pasar penurias y tempestades, de cruzar océanos maravillosos y contemplar medio mundo espero llegues a buen puerto, pero que sea más tarde porque lo que importa es el camino.
Mi barco ha navegado cerca del tuyo, por algún mar distinto pero sin perder nunca de vista tus singladuras y quiero llegar al mismo puerto, con las tripulaciones completas, para poder disfrutar juntos los mejores años de nuestra vida...
Me gustaría ver que cara tienen ahora las hermanas Robinson Ja! Ja! Ja!

Una abraçada i per molts anys Ferran!

domingo, 14 de febrero de 2010

Soy como soy

Sóc com sóc:
Quan deixo un comentari, un poema, el dedico a qui va adreçat perquè és aquesta persona qui l'inspira amb les seves paraules, amb el que escriu i sense això no sabria dir res.
Manobra del vers, dels sentiments, el mèrit és de qui els provoca.

Sóc tan covard i salvatge
infantil, immadur
Faig tant de mal a qui estimo
volent, sabent
Que només em queda una sortida digna
ja ho saps, ja ho sé ...

(A Jesús Tibau 6 Febrer)

Si no tanco la boca
aquest degoteig de paraules
t'anegarà els ulls.
(A la Carme 6 de Febrer)

Com les fulles velles, seques, vermelles
vaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...
( A la Carme 9 de Febrer)

Les roselles miren quan dorms
les dàlies t'acaricien els peus
les violetes oloren la teva pell
ets la flor que s'enmiralla
i jo estic pansit ... sense aigua.

( A Frannia 29 Gener)

I després de la pluja
en silenci
escoltant el que dius
emocionat
olorant la terra mullada
una gota ...
se m'escapa dels ulls.

(A Frannia 1 Febrer)

Em va xuclar un forat negre
a tanta velocitat
que vaig anar temps enrere
i ara vull tornar.
Si no... mai podré saber:
el dia que et vaig conèixer,
si potser tu em vas besar
i si és que encara m'estimes.

(A la Joana del Bosc 30 Gener)

Tu ets com un llibre obert
dius tot sense parlar
refugi de mirades
plaer de llegir.

(A la Joana del Bosc 12 Febrer)

La lluna avui
es va fent petita,
demà al matí s'amagarà
i jo me n'aniré amb ella.
Quan despertis...
el soroll de les onades et parlarà de mi.

(A la Joana de Llum 6 Febrer)

Siempre llevo en mi cartera
una o dos tiritas,
para tapar las heridas
que sólo las cura el tiempo.
Y al andar miro más lejos...

(A Nuke 10 Febrer)

Una marieta
caiguda en un forat
movia les potetes
Ai! Ai! desesperat.
Quan més les bellugava
un xic més s'ensorrava
però de cop va recordar
que podia volar ...

I així ho va fer.

(A Nits 1 Febrer)

Yo quiero tu amor
como la rosa de invierno
sencillo, pequeño, modesto
que huela más que todo
que viva mucho tiempo.
(A Rosa Araucana 12 Febrer)

Vaig temptar la sort moltes vegades
vaig jugar amb tu
vaig perdre
vaig ...
vaig entendre
que amb tu no s'hi juga
que la meva sort no dura sempre.

(A la Sargantana 10 Febrer)

Els silencis són molt dolents...

No em diguis
digues res
però si us plau digues.
(A Joan l'Estriper 31 Gener)


Soy como soy
estoy hecha así
cuando me apetece reir
río a carcajadas
amo a quien me quiere
y es culpa mía
si no es al mismo
que quiero cada vez
soy como soy
estoy hecha así...

lunes, 1 de febrero de 2010

Hoy se cumple un año

Hace un año, el día uno de Febrero empecé a escribir este blog.Era domingo por la tarde y no imaginé jamas lo que iba a encontrar en la misteriosa y desconocida Blogville.

Primera entrada (emocionante)


"Estos días azules y este sol de la infancia"

Este último verso inacabado de Antonio Machado,
me fascina y suscita un interés que me ha llevado
a investigar episodios ocurridos en los últimos días
de la vida del poeta.

viernes, 29 de enero de 2010

¿Hay alguien ahí?

¿Hay alguien ahí ?
¡No, no hay nadie !
Me pareció ver pasar a unos comentarios...
Si estan allí, paseando por las calles :

Veig sortir una guspira
per l'escletxa dels teus ulls,
els miro i em cremes.
Però estan tan plens de vida ...
(A la Carme 19 Gener)

Jo tinc dos mons
tinc dues vides
tinc dos amors
si tu ... m'estimes.
( A Nits 18 Gener )

Nit de Walpurgis
nit de bruixes
a les garrigues, prop de Llers
es prepara un aquelarre
en una illa, lluny al Carib
es desencadena el caos
i jo Faust endimoniat no entenc res ...
( A Frannia 19 Gener )

Jo quan obro els ulls
només et veig a tu
com un mar de colors
i quan els tanco també
en blanc i negre ...
( A la Carme 20 Gener)

Somos funambulistas de la vida
siempre por la misma cuerda
arriba y abajo.
( A Nuke 22 Gener )

Dona sargantana
dona del passat,
si un amant et besa,
l'amor estimat,
tornes a ser dona
dona de veritat ...
( A la Sargantana 27 Gener )

Aquestes xocolatines
són tan fines
que m 'inspiren un relat
picant i agosarat.
( A l'Estriper 19 Gener )

Si la vida fos un curtmetratge de final incert,
jo voldria ser un actor secundari
per poder interpretar papers senzills,
dels que acaben sempre bé...
( A Clara 28 Desembre )

Despertes a la vida
i de sobte notes que vas perdent trossets de tu,
del que estimes.
I un dia ets tu el que se'n va de debò,
a vegades sense adonar-te'n.
( A Clara 20 Gener )



No me mires cuando cruces
por la acera de mi calle
no me mires cuando pases
por esta calle sin luces
mírame cuando la luna
se asoma por la ventana
y te dejas abrazar...

viernes, 8 de enero de 2010

Recull final de comentaris


Jo no demano gran cosa:
fer l'amor sense parlar
escriure tot caminant
sense haver d'estrafer la veu
sense demanar permis.
(A la Carme 1 Novembre)

Sargantanes prenent el sol
amagatalls de paret vella
i un gat caçador ensuma.

La Carme dibuixa...
(A la Carme 4 Gener)

Deixa't portar pel vent
roda pels camins
com les pedres del teu riu
però no t'ensorris.
Quan coneguis la ruta
navegaràs sola
ferm el timó
fins arribar a Itaca.
(A Nits 28 Desembre)

Aquest penjoll és com un esquellerinc
que serveix per trobar-te quan et perds,
per sentir-te quan t'amagues.
I potser també crida al teu angel de la guarda
quan et fa falta.
(A Nits 30 Desembre)

Jo sóc una granota lletja
i espero una noia petonera
per convertir-me en el seu príncep.
(A Frannia 4 Gener)

Jo no sé qui ets Mahalta,
no et conec
essencia de l'amor.
Riu paral.lel de la meva vida,
en algun meandre
escolto el batec del teu cor.
Si arribem al mar que ens agermana,
nadarem plegats
i les teves onades ofegaran el meu plor.
(A la Joana del Bosc 20 Desembre)

Fa cinc dies que te n'has anat
i ja et trobo a faltar,
aquesta nit hi ha lluna plena
voltaré tot sol pel bosc
udolant de por i de pena.
(A la Joana del Bosc 31 Desembre)

Estic sol i desvalgut al mig del meu jardí
com la teva rosa de tardor.
Ja ningú em mira i aquesta nostàlgia del pas del temps
s'emporta la meva joventut.
Només queda aquella olor de "Eau Sauvage" que tu...
(A Joana de Llum 2 Desembre)

Les efes presumides
les jotes ballarines
una lletra molt personal
per desitjar Bon Nadal.
(A Joana de Llum 22 Desembre)

La vida me ha regalado todo,
tengo más de mil años
y mis planetas están en armonia.
Nunca sabrás si miento,
vivo en todas partes
y no necesito dinero.
Ya sabes ¡soy el amor!
llegué hace mucho tiempo
despues de conocer el universo.
Pero no puedo decirte
todo lo que quieres saber,
pides tanto, tanto, tanto,
que yo no sé si...
(A Nuke 31 Octubre)

Perdí la inocencia, la niñez,
la fuerza de mi juventud,
soy habil en la madurez.
Pero cuando entras en casa
el día de Navidad,
soy inocente, impetuoso y torpe.
Como la primera vez...
(A Nuke 20 Desembre)

Tinc tan mala lletra
que al dia següent
ni jo l'entenc.
(A la Sargantana 17 Novembre)

Cae la tarde lentamente
ociosa.
El sol explota deslumbrante
escondiéndose.
Yo leo tu calendario atento
divertido.
¿Y sabes como me siento?
¡estupendamente!
(A la Sargantana 7 Desembre)

Siempre llego tarde...el último.
Cuando llueve las estrellas se mojan
y los angelitos las ponen a secar.
Por eso no se caen, cuelgan de un hilo.
(A la Sargantana 2 Desembre)

Ai! nit freda, solitud,
tens el cel a les fosques
ple de puntets blancs.
Surto a veure si em mostres
senyals de llum i foc
aquest diumenge de gener.
(A la Sargantana 3 Gener)

jueves, 7 de enero de 2010

Fin


Escribir un Blog es:
saber que tu me lees siempre
y si te cansas de mi o yo me aburro
saldré de tu vida pulsando una tecla...




Un día pensé que este blog se llenaría de gente como el camarote de los hermanos Marx.
Ha sido un placer, a veces muy emocionante, pasear por algunas calles de "Blogcity" a todos vosotros gracias y un fuerte abrazo. Adiós
Un adéu molt especial per: Joan, Carme, Frannia, Joana (bosc), Nuke, Nits, Angels, Joana (llum), Clara i per a tots els que amablement m'han seguit.

lunes, 4 de enero de 2010

Recull de comentaris III

Avui a l'Empordà fa molt fred.Les fulles dels meus gessamins també groguegen i l'últim dia de tardor vesteix el Canigo i al Puig Neulos amb els seus barrets blancs.
Com un llangardaix darrere dels vidres busco l'escalfor i el Peter Pan que porto dins somia amb el "caga tió" de la nit de Nadal.
( A la Carme 20 Desembre)

Fins i tot el vent
al final de la tarda,
acarona la teva solitud.

(A la Joana 19 Novembre)

Al capvespre,en la foscor
espero que arribi la lluna,
per veure't...

(A la Joana 23 Novembre)

Sols...Uff!
sense rius...Ai!
i jo un peix fora de l'aigua.

(A la Joana 21 Desembre)

Te dejo mi puerta entreabierta,
en el rellano tres puntos suspensivos
y tú piensa lo que quieras...

(A Nuke 25 Octubre)

Detendré el tiempo
para que no me olvides.
Cuando tu te vayas
lo dejaré pasar, rápido
y me iré contigo...

(A Nuke 17 Septiembre)

Revolotearé alrededor de ti
observandote,
para que me veas.
Me acercaré poco a poco
dando vueltas,
para mostrarme.
Pero sólo te rozaré
para conocerte,
por si pinchas, por si me hieres.

Y quizás nunca te toque...
(A Nits 22 Desembre)

Confió en encontrar a:
una mujer lasciva, obscena
que me diga palabrotas sucias.
Que no sea vulgar,
pero si mágica e inteligente.
Que me despierte de este sopor,
de los sentidos dormidos.

(A Rosa la Araucana 12 Noviembre)

Abrí la caja de Pandora y salieron todas mis penas,
al asomarme al fondo vislumbré la esperanza.
El sonido de mi flauta devolvió el mal al averno
y a lo lejos en Oriente un rayo de luz cruzaba el horizonte...

(A la Sargantana 11 Desembre)