Al juny, el mes que més m'agrada, s'atura el temps al final de la tarda.
El sol s'amaga, lluny a la muntanya del Mont, es fa el silenci.
"Mil orenetes volaven omplint el cel amb una cridòria de xisclets. Un soroll sord, com de fons, sortia dels carrers de la ciutat.
De cop tot va callar.
Fosquejava i amb l'últim raig de sol entrà brisa de garbí."
Ja no se sent res.
El temps s'atura... un instant, i arriba la nit.
