Entre dues aigües
com qui neda sense saber on
apuntant un peu, el cap, mirant-te
com qui creua un paradís de puntetes
entre dos rius, el Tigris i l'Eufrates.
Com qui no s'atreveix a fer soroll
sense dir res
passant entre dues aigües ... mitja vida
o tota o part.
Entre dues aigües
com qui resa
com jo.
Les tardes fredes al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes. Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.
A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios "l'skyline" gris de l'Albera. Temps de bolets, camins d'aglans i fulles mortes.
Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Des del cel
volant molt alt, com un ocell
veus el sol que s'amaga
l'aire fred et tanca els ulls.
Mires cap avall i tot és més petit
més net, menys important
i la vida passa lentament ...
Cau sola la tarda, així, com sempre i en aquest primer dia de l'any enmig d'un silenci que s'escolta algú esborra el Canigó amb el seu pinzell vermell.
Un cel blau groguenc s'amaga a la muntanya del Mont i allà al fons el mar fosqueja sota una boira de cotó fluix.
No estiguis trista Sahra
tinc un vaixell pirata que és un carret de gelats
tu ets més preciosa que Wendy
jo ja no sé volar.
Llavis de vainilla, cucurutxo de rialles
tanca els ulls, no diguis res ... dóna'm la mà.
En aquest bosc ple de lletres
viu un llop analfabet,
la mira a ella
"face to face"
l'escolta ...
però no sap dir-li res.
Ja no et vull regalar roses!
Per Sant Jordi et regalaré pomes
pomes del meu hort
pomes de casa
de tots colors
rodonetes com tu
saboroses com tu
que es queixen quan les mossegues
que riuen i se t'escapen
donant tombarelles ... com tu.
Et veig passar cada matí, no em mires mai. Ets com un brogit, preciosa i evanescent com la teva olor ...
L'olor de l'aigua
de l'aire
de maig.
Al juliol, la calor despulla els cossos i la nit l'ànima.
Escoltant Llach, llegint Marius Torres, és difícil escriure un poema.
Fins i tot Rilke "Un dia vaig prendre entre les meves mans el teu rostre. Sobre ell queia la lluna. El més increïble dels objectes submergit sota el plor" mai hagués pogut descriure la bellesa de Arjumand.
La Mahalta que conec, aquest riu paral·lel, s'allunya cada cop més. Ja no escolto el seu batec, hi ha massa terra pel mig ... preciosa amiga.
Ets plena d'olor
les arrecades fines
com les glicines.
Moscas de patas atadas
Peter Stuyvesant
estufas de leña verde
charcos de cristal
rodillas de Mercromina
una ducha a la semana
pelotas de cartón piedra
pan chocolate y... agua.
Ara a la tarda
fimbrant com un jonc
rínxols de garbi.
El vent s'emporta les paraules
i el lent trencar de les ones
sorprèn la mirada absent
fosca
clara
preciosa
rínxols de garbi.
Ja no vull escriure't cartes
t'he escrit un bloc
així pots llegir-me cada dia
rellegir-me ... a poc a poc.
