jueves, 26 de febrero de 2015

Caloret de Falles


Tic tac
faig tard
cloc cloc
el cor
poc a poc
per favor
ai ai!
ara o mai
catric catroc
la nit del foc
patim patam
m'estàs besant!
sant sant Josep
caloret ... faller.



Sempre venies darrere que t'ensenyara cançons i ara que en saps de boniques t'amagues pels carrerons...

sábado, 21 de febrero de 2015

22 de febrer... els ulls i la mirada



Los ojos

Cuando murió su amada
pensó en hacerse viejo
en la mansión cerrada,
solo, con su memoria y el espejo
donde ella se miraba un claro día.
Como el oro en el arca del avaro,
pensó que guardaría
todo un ayer en el espejo claro.
Ya el tiempo para él no correría.

Mas, pasado el primer aniversario,
¿cómo eran –preguntó–, pardos o negros,
sus ojos? ¿Glaucos?… ¿Grises?
¿Cómo eran, ¡Santo Dios!, que no recuerdo?…

Salió a la calle un día
de primavera, y paseó en silencio
su doble luto, el corazón cerrado…
De una ventana en el sombrío hueco
vio unos ojos brillar. Bajó los suyos
y siguió su camino… ¡Como ésos!

Antonio Machado va morir a Collioure camí de l'exili avui fa 76 anys.



Parlament d'Esther

Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.

Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.

Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.

Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.

Salvador Espriu va morir a Barcelona avui fa 30 anys.



¡No puedo cantar, ni quiero a ese Jesús del madero...sino al que anduvo en el mar!

martes, 3 de febrero de 2015

Escrits d'hivern




Visc en un país de vent
va i ve
porta i lleva
i fa embogir.

M'adorm el fred
i em despullo
sobre catifes d'herba ...

Estimo
les flors de l'hivern
senzilles, petites, modestes
que fan molta olor
que viuen molt temps.

Finestres tancades
finestres d'hivern
i els gats a les fosques
mirant al cel...
per si neven ratolins.

Fins i tot el vent
al final de la tarda
acarona la teva solitud.

L'hivern és silenci
sols
el batec del cor.
Callem tots junts
plegats
mentre ens fem companyia.
Però ... tu no calles
mai
i ens esvalotes!

Sóc l'ós que dorm a l'hivern
no em ve de gust fer res
dormo, però entre somnis
escolto el bosc, el soroll dels altres
i quan senti gotejar el gel per d'amunt del nas
sortiré poderós del meu amagatall
bramant ...
amb força! perquè tots em sentin
i em menjaré les maduixes ...
totes! perquè m'agraden
i explicaré el que he somiat.