Insomni

Al besllum del capvespre

tot escoltant Gershwin

quan l'agost es fa fosc

i la lluna s'amaga.

La calor em dibuixa les venes

la pell bruna i humida

els ulls petits com brases

el front ple de corriols.

Llavors arriba el gat de la nit

m'esgarrapa

nu

insomne

i tinc mals pressentiments

mentre contemplo la teva esquena

tot escoltant... "L'home que estimo" de Gershwin.

Quan es fa fosc

Quan es fa fosc passejo per camins d'olors, camins de cuques de llum i galants de nit.

Al camp mai hi ha silenci, un gos que borda, el cant d'un grill o el soroll de les bèsties. Però el plaer més gran és a la pell , pell càlida i humida d'una nit d'estiu.

En tornar a casa arriba vent de ponent, l'aire de la terrassa és com agre, aire de pi cremat i gessamins. Ve de gust sopar gaspatxo, truita freda de carbassó o potser un llenguado a la planxa. El vi blanc amb gel i la síndria.

És l'hora en què el temps s'atura, mirant al cel cauen Llàgrimes de Sant Llorenç i em sento molt petit però feliç. Ara escric i tu dorms, o potser no, potser llegeixes i somies ... com jo.

La litografia és de Manel Anoro.