Fa tres anys vaig començar a escriure aquest blog i després d'unes dues-centes entrades i més de mil comentaris observo que només una vintena d'aquests corresponen a persones del sexe masculí.
Això en principi m'intriga i fins i tot em preocupa.
El Carrer Arquimedes és diferent del carrer on visc realment. Tot el blog és un llarg recorregut sentimental, un homenatge a la somiada Nausicaa, nu, un xic entramuntanat, mostrant el món oníric que portem dins.
Potser això no interessa als homes però m'estranya perquè considero que tenim la mateixa sensibilitat i intel · ligència que les dones.
O potser el que escric és només ... cosa de dones.
Dedico aquesta entrada a tots els homes que em llegeixen i no em comenten però els poso d'esquena al Carrer Arquimedes... mirant al mar.
