Escrius
i no tens res a dir
escrius per a tu...
Aquest gat enamorat dels teus turmells
sempre tornarà a casa
pot festejar amb una gata
i encara ... li sobra temps.
I la llavor va dir.
Em beuré tota la pluja
perquè m'estimo la terra
ara ... que esperi el cel!
Les lectures d'un poema
depenen de com s'interpreta
i milloren amb el temps
si ... l 'entens.
El dibuix es de Leonard Bear.
11 comentarios:
Em quede amb la llavor que es beu la pluja. Molt enginyós.
Possiblement cada lector en fa una interpretació diferent d'un mateix poema; com que probablement no tindrem l'autor a mà per preguntar-li el significat exacte del que volia dir, la nostra interpretació serà sempre la correcta... per a nosaltres.
Sí, hi ha poemes que no tan sols milloren amb el temps sinó que poden canviar-nos la vida. I també ser el nostre far, el nostre consol, el nostre millor amic, els turmells per al gat enamorat que sempre hi torna. Hi ha poemes que són la nostra salvació.
Bona nit, Pere, i una abraçada.
Quatre poemes, diferents i variats. Tots m'agraden, l'últim de les lectures d'un poema, molt!
Jo hi ha molts (massa?) poemes que no entenc, tot i que m'agrada la poesia.
Bona nit, Pere!
...Aunque sólo escribas para ti no significa que no tengas nada que decir
...¿los gatos pueden enamorarse?
...que espere pues.
...y si no los entiendes, el tiempo puede ser la llave que te los muestre más claros.
Feliz noche.
El millor és escriure per a un mateix, perquè és la forma mes sincera de fer-ho, on realment ens trobem còmodes des del nostre fons transmetent estats d'ànim si ens serveix per alliberar-nos, sensacions i sentiments i des de aquí surt tot un sense fi de possibilitats de fer participis als demès on cadascun llegeixi entre línies o farà d'aquestes línies la seva pròpia història.
Una abraçada
Un mateix poema et pot despertar una sensació de tristesa i un altre dia exaltació, depen del teu estat anímic.
D'acord Montse.
Poder parlar amb un mateix ja és molt, Pere.
El gat segueix queixalant però ja ha après a grimpar parets. De moment torna .
Plàcida tarda al carrer Arquímedes.
I això que deies que no hi havia res a dir...
Els quatre poemes són preciosos!
Qui escriu per a ell??? I nosaltres que som???
Hi arribes, Pere, hi arribes i molt endins!!!
Genial, de principi a fi.. :)
Publicar un comentario