Passa la vida com si res

Un xic confús, cansat, gairebé al final del camí de la retirada, el poeta recordava els tristos esdeveniments dels últims dies.

A recer dels plàtans escrivia assegut en un banc de pedra; semblava que aquella imatge de la Verge li fes companyia, ell no era creient i feia com si no la veiés.

"Passa la vida com si res i un dia t'adones que et fas vell. Amb la màgia de la ment repasses la teva vida en un segon, com el que fulleja un llibre molt de pressa.

I et quedes una mica atordit i no saps què pensar quan recordes el que has après ... o no!"

Mirant les arbredes del Ter s'omplia de nostàlgia, somiava amb Leonor, tancava els ulls i la veia allà baix enmig dels pollancres prop del riu ...

"Tot em recorda a tu
aquests dies blaus i aquest sol de la infància "

Don Antonio!... el menjar és a taula.

Era migdia, en sentir la Llucieta que el cridava per dinar, es va aixecar i ficant-se el full de paper en una butxaca de l'americana va entrar a la casa.

Raset 24 gener 1939.

Soliloqui per un somriure

Quan el teatre està buit, assegut tot sol a dalt de la platea, contemplo l'escenari.

Intento veure com em veus, el que es desprèn de mi. És com si m'emmirallés, però el que veig és mentida, mai els meus ulls seran els teus i potser no té importància.

Allà baix sóc jo, tu, tots! ... I tot és teatre.

Ara tornaré a l'escenari; com si fos un assaig llegint versos de Walt Whitman recitaré per a tu un soliloqui ... per un somriure.

"Em vas mirar als ulls, penetrant

en el més profund de la meva ànima.

El vidre blau de les teves pupil · les

em mostrava, la meva imatge reflectida.

Em miraves i vas demanar tremolosa

que un t'estimo, sortís dels meus llavis

però ells ja no tenen més paraules

ja que els cops de la vida els han tancat.

Em miraves i el teu rostre amarat

m'exigia una paraula, una resposta

i vaig mentir dient t'estimo

per guanyar ... de la teva cara un somriure."

El dibuix es de Leonard Bear.

Escrius

Escrius

i no tens res a dir

escrius per a tu...

Aquest gat enamorat dels teus turmells

sempre tornarà a casa

pot festejar amb una gata

i encara ... li sobra temps.

I la llavor va dir.

Em beuré tota la pluja

perquè m'estimo la terra

ara ... que esperi el cel!

Les lectures d'un poema

depenen de com s'interpreta

i milloren amb el temps

si ... l 'entens.

El dibuix es de Leonard Bear.

Cau sola la tarda

Cau sola la tarda, així, com sempre i en aquest primer dia de l'any enmig d'un silenci que s'escolta algú esborra el Canigó amb el seu pinzell vermell.

Un cel blau groguenc s'amaga a la muntanya del Món i allà al fons el mar fosqueja sota una boira de cotó fluix.

Tu encara dorms i sembla que vulguis aturar el temps però és impossible, ja estem a l'any nou i tot està canviant.

Demà salparem cap a Itaca. Nausicaa l'amor salvatge, com un somni que s'esborra, acomiadarà aquesta nova singladura. El camí és llarg i hem de afanyar-nos, sense mirar enrere ... no fos que l'onada dels seus ulls ofegats d'aigua ens faci tornar a terra.