Un bosque de pelicula

Echado en la hierba de otoño,
palpitaba la vida a mi alrededor
y soñé un bosque de película...

La gran familia
(Fernando Palacios 1965)

El bosque animado
(José Luis Cuerda 1987)

El pequeño salvaje
(François Truffaut 1969)

La tentación vive arriba
(Billy Wilder 1955)

Solo ante el peligro
(Fred Zinnemann 1952)

Los tres mosqueteros
(George Sidney 1948)

La senda de los elefantes
(William Dieterle 1954)

Como dos gotas de agua
(Luis César Amadori 1963)

El nacimiento de una nación
(D.W.Griffith 1915)

Regreso al futuro
(Robert Zemeckis 1985)

Descalzos por el parque
(Gene Saks 1967)

Esplendor en la hierba
(Elia Kazan 1961)

Esta entrada es un homenaje al Otoño y al Cine, ambos fascinantes.
Las fotos son de Sefa's y las setas no son comestibles.

Amiga amada

Si una dona estima a una dona...

Amiga amada
t 'estim en els teus ulls
mirant quan dorms,
quan estàs tan callada.

Amiga amada
et veig nua
embogida de tu,
i et sento en mi
arraulida en el meu ventre.

Amiga amada
et dic amor
quan somrius somiant
i et vull el cos
gairebé com l'ànima.

Amiga amada
et donaria la vida,
són trossets de tu
i que serà de nosaltres
d'aquest amor tan boig.

Era mitja tarda
corrien i reien i es besaven
les galtes vermelles, tot despentinades.

Corre! corre! amiga amada
corre que fem tard!
corre ... cap a casa.



Quoi ? De notre amour fou ne resterait que des cendres

Bloc teatre IV

Me n'aniré a poc a poc
esborrant imatges
escoltant com s'allunya la música
sols quedarà una olor de versos.

I el públic aplaudirà
bocabadat i confós
sense saber si continua, si hi ha un bis
o si s'ha acabat la funció.

Però en sortir al carrer
brillaran les estrelles i farà olor a terra
i encara que ja sigui tard
estimaré la vida com mai ...



I brillaven les estrelles,
I feia olor la terra...

I mai he estimat tant la vida!
Tant la vida!

Els vells amants

Escoltant "La chanson des vieux amants" de Brel pensava en tu, en mi i en el que havíem fet tots aquests anys.

Jo, conec tots els teus sortilegis,
tu saps tots els meus encanteris.
Tu m'has conservat fent trampes,
jo t'he perdut de tant en tant.
Segur que has tingut alguns amants,
calia passar-ho bé,
que el cos estigui exultant.
Finalment, finalment
ens ha fet falta molt de talent
per arribar a vells sense ser adults ...

Però no sempre les coses són així ...

Fugint
corrent
dels sentiments
per la platja del meu cos
vas deixar empremtes tan fondes
que pujaven les marees
i s'assecaven els mars...
(A la Carme 2 Juny)

Petúnies
petunets
petu ploro
petunasos
petu ric
petu escric
petugadeu ...quin dematí.
(A la Carme 19 Maig)

Hi ha dones que cremen, passen pel teu costat i t'encens ...
(A Vida 29 Maig)

Com un ocellet
entre les teves mans
em sento morir
només em puc salvar
si em deixes lliure
o si em dones de menjar
llet amb pa ...
(A Vida 14 Juny)

Passem de la calma al foc
et beuria tota
sense cullera ... d'un glop!
(A la Joana del Bosc 30 Juliol)

Rera els camins d'aigua
com una papallona
vol al teu voltant
fascinat ... tota l'estona.
(A la Joana del Bosc 23 Agost)

Sota una pell
hi ha una altra pell
i t'amagues ...
(A la Joana de Llum 2 Octubre)

Las flores de un día
no tienen afectos,
no tienen memoria.
Las flores de invierno
son como tu...
se acuerdan si te acercas
si las tocas, si las hieres.
(A Nuke 11 Abril)

Revolotearé sobre el fango de mi vida
sin mancharme
sin pisar el suelo
pero dejaré que mis pies se enraicen en tí
creceré contigo
me llenaré de tu olor
y seré fuerte y hermoso... como una rosa.
(A Rosa Araucana 30 Juny)

Llaurar el cos
deixar llavors
de vida ...
(A Angels 8 Juliol)

Clara, fosca
blanca i negra
boca de murri,
amb tanta festa
no hi ha qui estudiï.
(A Clara 18 Abril)

Em sembla que ha parat de ploure
ja no se sent res ...
clic! clac!
clic! cloc!
és el meu gessamí ... s'espolsa les gotes
gotes d'aigua
gotes de "Parfum de Nuit".
(A Rita 6 Maig)

Li besava els dits del peu,
els acariciava
i ella cridava
amb molt poqueta veu ...
(A Mercè 22 Agost)

I vaig adorar al Sol
tremolant
com un equilibrista
sobre la fina corda de la sorra.
(A Jesús M. 8 Octubre)

Però amor meu
el meu dolç, tendre i meravellós amor
des que es fa clar a l'alba fins que acaba el dia
t'estimo encara, saps, t'estimo.

La pintura és un oli de Manel Anoro-"Barcelona Girona"

Por la noche

Por la noche me inquieto
no se...que me pasa
por la noche.

El aire se va callando y mientras oscurece crecen luces de neón. Una sirena estalla, grita, aullan perros y alguien se está muriendo.
Ando por las calles deprisa
oliendo... el color de la noche
tu olor.

Esa luna tan traidora descubre a los que se esconden, a los ignorados. Rompen silencios las risas de quien goza, del que olvida, de los necios.

Te busco siempre en la noche
cuando... eres distinta
en blanco y negro.

Un día me iré poco a poco, por la noche, borrando imágenes, mientras se aleja la música. Solo quedará... la leve brisa de un verso.



Sin palabra no hay persona,
Sin reputación no hay respeto,
Conozco esta zona,
Esta mona no se anda por las ramas,
Hablo claro,
Consecuencias llegan,
Si me necesitas, llama.
¿Por qué no?, apunto alto me lo guiso,
apuesto, por la noche...

Entremès: Xerrada de cafè

Decorat: La terrassa d'un cafè al carrer Arquimedes, cinc personatges asseguts en una taula al voltant d'uns aperitius.

Calderon-"Ai! miserable de mi, ai! infeliç, esgotar cels pretenc si em tracteu així".

Sabater-"No et preocupis fill, prega, treballa i així es farà la teva voluntat".

Rajat - "Però per què menteixes? Digues-li que no acceptarem mai que un fill s'emancipi".

Lope-"Tu Rajat ets el gos de l'hortolà, ni menges ni deixes menjar i tu Sabater sembles la dama boba".

Pere-"Aquest cambrer és un inútil, fa deu minuts que he demanat patates fregides i encara no les ha portat".

Calderon-"Un volcà, un Etna soc, voldria arrencar-me del pit, trossos del cor.
Hauré de pensar en prendre un altre camí ... i tu Pere crida al cambrer! ".

Sabater-"No us poseu nerviosos, ha arribat el temps de la reflexió i el diàleg".

Rajat-"Que cony diàleg! Si no porta les patates ens aixequem i marxem sense pagar".

Lope-"Cridem tots a una com els de Fuenteovejuna, potser així s'assabentarà tot el món del que està passant aquí".

Pere-"Cada dia que prenc el vermut amb vosaltres perdo la ganes de dinar, fem el ridícul a tot arreu i ni els cambrers ens fan cas."

Cambrer-"Diu el senyor de la taula del fons que estan vostès convidats, que tornin cada dia ja que no sempre és possible tenir convidats de tanta categoria.
I ara surten .. les patates fregides.

Pere-"Valga'm déu! però si aquell que ens observa amb atenció, és el senyor director del banc Central Exterior.
Cambrer! les patates que siguin braves ... que la casa és forta."

Fi-Baixa el teló.



Ma come hai fatto
a far della mia vita una tua cosa
a trasformare il tempo in un'attesa
di rivedere te
la prima volta che dico veramente
ti voglio bene...