Boca de tomàquet

Boca de tomàquet
tomàquet de l'hort,
avui per berenar
voldria sucar-te
amb un tros de pa

i menjar-te ... de cop!

Això no m'agrada gens, és molt dolent ...
a veure aquest altre:

Una boca així
sembla un plat del Bulli,
uns llavis així
no es poden besar.
I quan no pots més
te'ls has de menjar ... de cop!

Ostres! aquest m'agrada més però em sembla que m'equivoco perquè no sé si la noia mossega una cirera o un tomàquet ...

Aquesta flor descarada
sols amaga
els sentiments.
(A la Carme 4 Abril)

Com un vidre,
tu sempre et despulles
i quan et contemplo sorprès
mai sé si és per dins ... o per fora.
(A la Carme 11 Abril)

Descalça, sense pressa
molla, buscant la fresca
i de vegades un amic
que camini al teu costat
per poder fer l'amor
com un cargol, poc a poc ...
(A Frannia 17 Abril)

Ja no et miro mai
quan passes a prop meu
però ... ets com un brogit
corres com l'aigua fresca
vas i vens com les onades
com el vent que mou les fulles dels arbres.
(A la Joana del Bosc 20 Març)

Un capvespre a Zahara de los Atunes:

El sol va omplir la platja de tots els colors
prop les pastures dels braus i l'olor de l'herba
l'aire fresc de l'oest feia escuma amb les ones
i tu emocionada, cantaves quan el sol s'amagava
lluny ... al final de la mar.
(A la Joana de Llum 26 Març)

Quan et toco et desfàs com el gel
sento fred i calor
em mulles
i tinc por.
(A la Sargantana 17 Març)

I jo voldria dir-li a vostè
que vindran les primaveres
que gaudeixi d'aquests dies
quan la tarda s'allarga
i el sol ja no vol anar-se'n
i el llarg camí de les hores
passa més lentament ...
(A la Sargantana 20 Març)

Mira, mira,
mira'm més...
Toca'm!
però no em miris més.
(A Joan 9 Abril)

La figa carnivora em va somriure
i jo vaig tenir una esgarrifança,
era ella la que em volia menjar ...
(A Joan 15 Abril)

Caminitos de lagrimas
corren por tu piel sedosa,
hueles a menta de verdes ojos,
sabes a fresa de labios rojos
y suspira en la noche
tu cuerpo de manzanas...
(A la Mercé 10 Abril)



A mesura que escoltava a l'Ana Netrebko m'agradava cada cop més; però en sentir-li cantar aquesta cançó de Rachmaninov em vaig enamorar de la seva veu per sempre.

Ja no et vull regalar roses

Ja no et vull regalar roses!

Per Sant Jordi et regalaré pomes
pomes del meu hort
pomes de casa
de tots colors
vermelles
verdes
grogues
grans i petites
que fan molta olor
dolçes i àcides
fresques i cruixents
pomes com tu
que floreixen a la primavera
que donen fruits a l'estiu
que alimenten els silencis de l'hivern
rodonetes com tu
saboroses com tu
que es queixen quan les mossegues
que riuen i se t'escapen
donant tombarelles ... com tu.


Una cançó de les que sonaven en els "güateques" que es feien els anys setanta.

Microconte de Sant Jordi

Era de poble, parlava com el poble, escrivia com el poble senzill i pla.
De vegades es tornava boig intentant comprendre el significat de paraules rares que mai havia escoltat i les apuntava en un petit quadern gris que sempre duia a la butxaca.
Així col·leccionava el que ell anomenava "palabras mayores".

Condicions del concurs.

T'espero al matí

(Alba al Mareny, entre el mar i la terra d'arròs.)

Arribes al matí de puntetes
tan bonica, sense maquillatge
esvalotada, la cara mullada
i les galtes vermelles
ets com el sol a l'alba
com la brisa de garbí.

Tu no esperes veure'm despert
i jo no et pregunto res.

Veig quan te'n vas al vespre
sense fer soroll, de pressa
deixant ombres de colors
i rastres de perfums
tots els racons s'omplen de llum
d'olor a terra.

Sense tu la nit és llarga
i jo t'espero al matí.

Demà no vull veure't quan arribis
sense dormir, cansat
pensant en tu, tota la nit
i m'espanta la soledat
la boira dels teus ulls
el vent que t'allunya.

Ara matinejo poc
i de vegades no escolto quan entres ...



Atate a mi, a nadie más
no vas a deshacerte de mi, no vas a deshacerte de mi
respiro noche y día...
no vas a deshacerte de mi, no vas a deshacerte de mi
te ruego cariño, no me dejes
estoy sufriendo.
¡Chúpame las piernas ...estoy ardiendo!
¡Chúpame las piernas...de deseo!...

Cuando me miro al espejo...y duermes.

(Desnudo de Helmut Newton.)

Cuando me miro al espejo
siempre veo dos caras
y cuando me doy la vuelta
veo también dos espaldas.

Me miro en ti
cuando duermes,
quisiera ver esas caras
que quizás no son las mías.

Y cuando te das la vuelta,
abrazada a tus espaldas
escucho con atención
por si hablas cuando sueñas.

Espero que despiertes
y me mires a la cara,
voy a romper este espejo
porque ya no me gusto nada.

Porque no me veo en ti
espejo de madrugada...
¡yo si me daré la vuelta!
y no verás ni mi espalda.

Duermes por la noche
pero yo tengo insomnio
miro como duermes
y sufro
tus ojos cerrados
tu cuerpo acostado
es curioso pero esto me hace llorar
y a veces ríes
ríes a carcajadas durmiendo
¿donde estás ahora?
¿adonde has ido?
quizás con otra mujer
lejos a otro país
y es con ella que te ríes de mí...