viernes, 27 de septiembre de 2019

Bloc teatre...última sessió



Baixa el teló, s'encenen els llums.

Què t'ha semblat?
Bé, m'ha agradat molt.
Llàstima que s'hagi acabat, hi ha hagut moments molt tendres, plens d'emoció.
Em sorprèn aquest final tan inesperat, sembla que l'autor es buida en l'obra i talla la història de cop perquè no té res més a dir.
Tu creus que la protagonista existeix realment o tot ha estat com un somni imaginari?
No ho sé, però de vegades m'hi he sentit identificada. Quan ella li diu: "Si us plau no m'estimis ... " m'ha fet plorar.
I la música, què me'n dius de la música?
Molt ben triada. Però anem sortint que es fa tard i som les últimes.
Quina nit més agradable, es nota la tardor, fins i tot l'aire ... fa olor de versos.
FI



Ella és com un arc iris, plena de colors. Gràcies.

4 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Això ès un comiat definitiu? Llàstima, doncs.

Adéu, Pere, i gràcies per tot el que ens has regalat, en format blog i en format llibre. Moltes, moltes gràcies i fins sempre.

Una abraçada llarga de comiat.

Galionar dijo...

La Carme ja ha dit tot el que també penso, Pere. Quina tristesa, si això és un punt i final, i quin privilegi haver pogut ser espectadora de l'obra completa!
Gràcies, Moltes gràcies, Pere, i un petó molt tendre.

XeXu dijo...

Però després de tancar etapes comença una nova funció, no?

novesflors dijo...

Tal com diu Xexu, espere que després de tancar etapes hi haja una nova funció. L'expressió "per sempre" no m'agrada. Crec que vaig arribar al teu teatre una mica més tard que d'altres persones però des de llavors he procurat assistir a totes les funcions i se'm fa difícil acceptar que el teló baixe definitivament. Potser un dia...
Abraçada poètica.