sábado, 12 de mayo de 2018

Pinzellades XLVI (Tens ulls del més blau del cel )


Tens ulls del més blau del cel
però sempre els veig en blanc i negre
com ... els records.

Ahir en conèixer la teva filla
vaig tornar a veure els teus ulls
de color.

Tenies els ulls del cel més blau
brillants i humits
com si pensessin en la pluja.



La foto és de Natan Salinas R.

4 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Quin poema més dolç i més blau de cel!

xavier pujol dijo...

Quina serenor quan et miren uns ulls blau cel.

Helena Bonals dijo...

Els ulls negres també són macos! La meva millor amiga de petita era guapa, rossa, d'ulls blaus. He trigat molts anys a tenir la meva autoestima de morena.

Galionar dijo...

Tendríssim i nostàlgic, Pere! Que bells devien ser aquests ulls...
Helena, estic d'acord amb tu. El foc, la força i la determinació d'uns ulls negres poden ser d'allò més trasbalsadors. En homes i en dones.