martes, 22 de febrero de 2011

Aniversari


Aquesta tarda el meu amic Enric, seguint els passos d'Antonio Machado, ha fet un tall del camí de l'exili passant pel Coll de Banyuls.
Allà dalt ha recollit una branca d'ametller florit i en arribar a Cotlliure l'ha dipositat sobre la tomba del poeta.
Avui fa setanta-dos anys de la seva mort.

"Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar."

lunes, 21 de febrero de 2011

Remember

Beatles, Rolling Stones, Elvis Presley, Cliff Richard, Beach Boys, Mamas & The Papas, Manfred Mann, Bee Gees, Santana, Animals, José Feliciano, Procol Harum, Paul Anka, Nilsson, Tom Jones, Roy Orbison, Joe Cocker, Carpenters, Sirex, Bravos, Diablos, Brincos, Duo Dinamico, Mustangs, Lone Star, Juan & Junior, Pekenikes, Relampagos, Mina.


Adriano Celentano, Domenico Modugno, Rita Pavone, Jimmy Fontana, Nicola Di Bari, Tony Dallara, Iva Zanicchi, Wilson Pickett, Aretha Franklin, James Brown, Arthur Conley, Otis Redding, Bar Kays, Ray Charles, Gilbert O'Sullivan, Simon & Garfunkel, Crosby Stills Nash & Young, Leo Sayer, Frankie Avalon, Turtles, Johnny Rivers, America, Monkees, Nancy Sinatra, Elton John.

Trini Lopez, Stevie Wonder, Donovan, King Crimson, Doors, Françoise Hardy, Michel Polnareff, Adamo, Georges Moustaki, Christophe, Pierre Barouh, Jacques Brel, Jane Birkin, Marie Laforet, Francis Lai, Jacques Dutronc, Dalida, Guy Mardel, Surfs, Cat Stevens, John Lennon, Bob Dylan, Frank Sinatra, Louis Amstrong, Moody Blues, Diana Ross & Supremes, Blood Sweet & Tears, Eagles.

Carole King, Carly Simon, Creedence Clearwater Revival, Eric Clapton, Jethro Tull, Emerson Lake & Palmer, Joan Manel Serrat, Pic Nic, Modulos, Jeanette, Mari Trini, Angeles, Micky, Alberto Cortez, Jorge Cafrune, Miguel Rios, Steppenwof, Deep Purple, The Who, Canned Heat, Janis Joplin, Chicago, Rare Earth...



Remember... però no visquis de records, l'important és el que passa ara i potser el que passi demà.

(Aquesta entrada està dedicada a tots els "Viejos Rockeros" de la meva generació)

martes, 15 de febrero de 2011

Entremès : Cafè, copa i puro


Decorat: La vorera d'un cafè al Carrer Arquimedes, havent dinat, en una de les taules al costat d'una estufa de gas, cinc personatges fan tertúlia.

Sabater
-"A tu Pere no t'entenc. Com pots estar aquí assegut, escrivint amb el portàtil i parlant amb tots nosaltres alhora?"

Rajat-"Deixa'l, no li facis cas ara se'ns ha tornat poeta, intenta escriure un bloc en català i creu que li donaran un premi C@ts."

Pere-"Mireu no em toqueu el nas! Tu Sabater últimament tens unes converses tan avorrides que costa molt poc entendre't, i a tu Rajat ni et miro, perquè darrere d'aquest núvol de fum del teu cigar ets invisible."

Calderon-"Jo t'entenc perfectament Pere! Què és la vida? Una il.lusió, una ombra, una ficció, i el major bé és petit: que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són."

Lope-"Per fi parla el poble, tots a una! Cambrer! Cafè per a tots i per al senyor Rajat un tallat, no sigui que amb els nervis tinguem un altercat."

Calderon-"Cambrer! - No t'astores si et tracte, com aliè de tu mateix, que és bé que com un altre parli, perquè ja amb tu sóc un altre ... és a dir a mi porti'm un conyac que ja estic encostipat."

Sabater-"Crec senyors que amb l'edat esteu perdent les bones maneres, el tarannà que hauria de caracteritzar a les persones que hem de fer anar endavant aquest país."

Rajat-"Ja! Ja! Llegeix les enquestes i mira qui haurà d'empènyer el carro l'any que ve ... demana't un anís Sabater que va bé per al mal de panxa."

Pere-"Algun dia escriuré totes les tonteries que dieu, tothom s'assabentarà que sou una colla de torracollons, i que aquesta tertúlia és un fart de riure."

Lope-"Prefereixo riure perquè ... imaginava que tindries de llàgrimes els bells ulls plens, pensant ajuntar-les vaig créixer les meves. Més com els amics, reparessin en veure que em parava en el major dolor, va ser el plor menys. Cambrer! Què passa amb aquests cafès? "

Cambrer-"Aquesta taula senyors em causa desassossec, fins i tot el director de la Caixa Principal que s'asseu allà al final els demana un xic de calma. Avui ja no els pot convidar es reserva el deu per cent per si ha de sortir corrent. "

Pere-"Aquest bloc mai tindrà premi però mira que m'ho passo bé escrivint en el cafè, envoltat d'aquesta gent. I no sé que faig aquí fora, passant fred tota l'estona... si jo no sóc fumador!"

Fi-Baixa el teló.




Cuando la tarde languidece renacen las sombras
en las que tu...los cafetales vuelves a sentir.

martes, 8 de febrero de 2011

Obsesion por la musica


No puedo quitarme esta melodía de la cabeza, desconozco su autor y donde la he oído, me estoy obsesionando con el sonido tan familiar de este piano.
Cierro los ojos y repaso las notas intentando recordar un instante, una imagen, algo que despierte mi memoria.
Al abrirlos, estás ahí sentada en silencio, mirando no sé que. Mujer en blanco y negro, bella como esta música que no para de sonar. Y ahora intento recordar tu cara y me obsesiona tu presencia.
Quizás antes estuve aquí contigo, lleno de amor o de amargura, en otro tiempo, en otra vida, quizás me fui sin decir nada y me estas esperando con la mirada perdida.
Quizás antes fui Scriabin, el músico soñador que se creyó dios y quiso convertir la música en colores, como si fuese un caleidoscopio sonoro.
Quizás soy esta mujer tan bella de hierática figura que no me muestra su rostro, quizás me estoy obsesionando contigo, porque cada día te pareces más a mi música...




SCRIABIN ( Moscu 1872- 1915)

Foto de Magenta Blue.

martes, 1 de febrero de 2011

He vingut a dir-te que me'n vaig


He vingut a dir-te que me'n vaig
fa dos anys que estem junts
i ja no tinc forces
per estimar-te.

però ...

Si un dia vols parlar amb mi
tinc un bloc
el meu carrer és ple de vida
tot el dia
i de nit.
Si un dia t'enrecordes de mi
tinc un bloc
escriu-me sense dir noms
unes paraules
a cau d'orella.
Si un dia vols saber de mi
tinc un bloc
em despullo cada setmana
faig teatre
i escric.

però ...

Avui he vingut a dir-te que me'n vaig
perquè ja no tinc forces per estimar-te.



Avui fa dos anys va néixer Calle Arquimedes.
Tots els escrits són originals, fets per mi, de vegades em costa molt sobretot en català perquè no l'he estudiat mai (agraeixo la vostra delicadesa perdonant-me les faltes).
No tinc molts seguidors, però els comentaris són entranyables i me'ls estimo molt.
A la vida real sóc força diferent d'en Pere de Calle Arquimedes, tot és un producte de creació literària però ... potser en el fons voldria ser com ell.