lunes, 22 de febrero de 2010

Los poetas mueren en Febrero














Hoy se cumplen 71 años de la muerte de Antonio Machado y 25 años de la de Salvador Espriu. Fallecieron un 22 de Febrero pero tienen en común muchas más cosas: los dos lucharon por engrandecer sus respectivas lenguas, por su cultura y por la libertad.
Nos dejaron el inmenso regalo de sus palabras y quizás he titulado mal esta entrada porque algunos poetas nunca mueren.
Espriu descansa en el cementerio de Arenys su mítica Sinera y Machado en Colliure lejos de su Sevilla natal pero para mí está bien, porque uno es de donde nace pero también de donde muere...


SOLEDADES XVI

Siempre fugitiva y siempre
cerca de mí, en negro manto
mal cubierto el desdeñoso
gesto de tu rostro pálido.
No sé a dónde vas, ni dónde
tu virgen belleza tálamo
busca en la noche. No sé
qué sueños cierran tus párpados
ni de quién haya entreabierto
tu lecho inhospitalario.

Detén el paso belleza
esquiva, detén el paso.
Besar quisiera la amarga,
amarga flor de tus labios.


VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ

D’un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.

Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.

Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.



12 comentarios:

Frannia dijo...

Si els poetes moren el febrer, què són els que hi neixen? (Jo hi he nascut) :)

Carme dijo...

Pere, no sabia jo d'aquesta coincidència! Sempre s'aprenen coses, aquí. Gràcies pels versos, gràcies per recordar-te de tots dos.

Una abraçada, Pere.

FALSARIO dijo...

Es cierto los poetas mueren en febrero, no a si como los seguidores, pues a ti en el dia de hoy te ha salido uno nuevo, que soy yo. un abrazo a migo mio.

www.falsario.es

Nits dijo...

Que maco el record d'aquests versos. No entenc com la poesia està tant poc valorada i se'n llegeix tant poca, quan porta a cada línia tanta bellesa.

Una abraçada ben gran, Pere :)

ROSA LA ARAUCANA dijo...

Es cierto Pere que el titulo no se corresponde, si murieran que sería de los que estamos vivos ;)

BESOS EN FORMA DE VERSOS

Joana dijo...

Gràcies per tot, pels poemes i per la cançò.
Vaig escoltar la que em recomanares al meu bloc i em va agradar molt.
Jo també li he intentat particioar en aquest gran homenatge a Espriu, però aquesta vegada no ho he fet al meu bloc, m'he sumat amb la meua petita aportació personal als comentaris del bloc de Florenci Salesas. Si t'interessa llegir-la, aquí et deixe l'adreça:
http://florencisalesaspla.blogspot.com

Bona vesprada, Pere

Enric dijo...

Pere
Ahir dilluns 22/02 varem arribar nos a Cotlliure per posar una flor a la tomba de Machado.
La pedra estava plena de flors, divendres, dissabte i diumenge havien fet actes conmemoratius.
Feia un dia d'hivern, amb un cel blau i solet agradable.
Un dia de poesia.

Jesús M. Tibau dijo...

poetes així no moren mai

Clara dijo...

Preciosos, els dos poemes que has escollit! I si, és veritat.. els grans poetes no moren mai!

Eli dijo...

Lletres i bona música... Que més es pot demanar????
Sóc nova per aquesta casa teva, però si em permets (i com ho demanes) et deixo el meu somriure.
Tornaré!

Clara dijo...

Si.. potser que ho posi al meu perfil també, oi? jajaj! tot i que no sempre, he.. només a dies! (com tothom, no?)

Un petó!

vpamies dijo...

Quina coincidència! Machado i Espriu. Ja els uneix alguna cosa més que els seus versos.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!