jueves, 1 de noviembre de 2018

Pinzellades LII (Ningú parlarà de mi quan passin els anys )



Despertes a la vida
i de sobte notes que vas perdent trossets de tu
del que estimes.
I un dia ets tu el que se'n va de debò
a vegades sense adonar-te'n.

Jo només he deixat empremtes en tu
el dia que te'n vagis
ningú parlarà de mi
i quan faltin els fills
ningú se'n recordarà de nosaltres.
Però potser... no ens fa cap falta.



8 comentarios:

artur dijo...

"Tempus fugit"....i nosaltres també !
Molt encertat.

xavier pujol dijo...

Aquest poema restarà escrit. Qui el llegirà?

Carme Rosanas dijo...

Estic amb tu que no ens fa cap falta.
Vivim tot el que puguem i no esperem res per quan no hi serem... tampoc ems en adonarem.

novesflors dijo...

No ens fa cap falta, segur. Ara i ací, res més.

Galionar dijo...

Certament, no ens farà cap falta. A més, una vegada no hi siguem, què ens importarà ja tot...?

Helena Bonals dijo...

Jo no sé res dels meus antecessors més enllà dels meus avis, o sigui que haig de trobar normal que no es parli de mi en uns quants anys... a més a més no tinc fills.

XeXu dijo...

Hi ha qui té més necessitat de transcendir que d'altres.

novesflors dijo...

Aquest poema m'ha fet pensar i pegar-li voltes fins que m'ha portat a escriure'n un altre:

https://florsnovesflors.blogspot.com/2018/11/cant-dalzina.html