martes, 22 de diciembre de 2015

Pinzellades VII



Avui a l'Empordà fa fred. Les fulles dels gessamins groguegen i l'últim dia de tardor vesteix el Canigó amb el seu barret blanc.
Com un llangardaix darrere dels vidres busco l'escalfor i el Peter Pan que porto dins somia amb el "caga tió" de la nit de Nadal.
La tarda és humida i fosqueja ben aviat...

Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis.
I jo una farola
sense llum.


4 comentarios:

XeXu dijo...

Aquesta cançó m'ha trencat alguna cosa...

Carme Rosanas dijo...

Pere Pan, no em diguis que has deixat escapar la teva llum... No pot ser, no m'ho crec... Un poeta sense llum, on s'ha vist?

Una abraçada, Pere...

novesflors dijo...

Pere Pan no ha deixat escapar la seua llum, la porta dins, com la poesia.
Bon Nadal.

Galionar dijo...

Pere Pan ha de contemplar la lluna plena aquesta nit de Nadal; ben aviat els seus ulls recuperaran la llum...
Bones festes, Pere, i una gran abraçada!