sábado, 7 de noviembre de 2015

Pinzellades III

 

Élla era un arbre ple de fruita madura
ell estava boig pels seus mugrons de cirereta
tots dos tremolaven, desitjant-se, sense dir-se res
i de cop el terra es va cobrir d'un llit ... de fulles tendres.



4 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Xxxxstt... M'escapo en silenci...

País Secret dijo...


Que bonic, tot!

Galionar dijo...

La empatia de la natura davant el desig dels amants. Ai, si sempre fos tot tan fàcil, Pere...! El Petit Vals Vienès perllonga la màgia del somni una estona més.
Una abraçada!

novesflors dijo...

Preciosíssim, tot plegat.