domingo, 27 de junio de 2010

Soledat

Qui diria que s'amaga
si sembla que treu el cap ...

Camino
per una platja immensa
mirant lluny al final de la mar.
La calor
a la vora de l'aigua
sols l'esquitx de les onades.
El silenci
quan es fa de nit
assegut a la sorra en la foscor.
Perdut
en una platja immensa
a la vora de l'aigua
assegut a la sorra
jo me n'aniré com les onades
enmig de la foscor
al final de la mar
per tornar a veure't.
I tu
els cabells de posidònies
els pits com les sirenes
els teus llavis de corall
i una boqueta de cloïssa
rius i saltes com un cranc
nedes com els dofins
i plores com les balenes
i els ulls ... els ulls ja no em miren mai.
I jo
sense pensar
matant les hores
tot sol
la nit més curta de l'any.




Per haver dormit tantes vegades
amb la meva soledat
he fet d'ella gairebé una amiga
una dolça costum
no s'allunya mai de mi
fidel com una ombra
m'ha seguit aquí i alla
pels quatre racons del món.
No, mai estic sol
amb la meva soledat ...

9 comentarios:

Vida dijo...

Per això té nom de dona? :(

montse dijo...

Escoltar Moustaki , es un plaer que sempre enamora.

Salut!

Mercè Estruç dijo...

I en l’últim instant de “si que s’amaga” el raig verd, també està en el camí dolç del Moustaki
Una abraçada Pere

Joana (El bosc) dijo...

Gràcies Pere, com sempre molt bonic tot.
Passejar pel teu carrer, no falla mai, descansar una estoneta mentre escoltes Moustaki i llegir i rellegir els teus versos, ajuden en aquesta llarga passejada en la que tots anem fent cami.
La mar sempre és i serà una gran font d'inspiració.
Uns versos molts bonic!

Mirades de blau
reflectides al mar
per tu seran.

Una abraçada

pilar esparducer dijo...

Al meu amic Pere, porto retard però tot i així vull felicitar-te per Sant Pere i, a més pels teus escrits, donar-te anims per continuar i dir-te que no ens abandonis durant l'estiu com l'any passat.

Elena dijo...

Cuando la soledad sea, almuerzo y cena.
Cuando de masticar horas, te encuentres astiado.
Busca con que condimentar cada instante.
Para que su sabor, no sea tan amargo.
Precioso poema aunque sea triste
Besotes.

novesflors dijo...

El raig verd!, una pel·lícula que vaig veure fa molt de temps i ara he recordat amb el comentari de Mercè... i aquesta cançó de Moustaki, preciosa, i la imatge que poses de la mar... molta bellesa junta.

sargantana dijo...

hola senyor Pere,
li he portat el que em va demanar
l'espera al meu blog
petonets

Carme dijo...

MOLTA BELLESA JUNTA, COM DIU NO VES FLORS!

M'HAVIA PERDUT AQUEST POST!