viernes, 28 de mayo de 2010

Estrella de la carretera

Emprenc el vol a trenc d'alba, quan el sol surt de la mar.
Pujant ràpid cap al cel pel camí de les estrelles.
Fujo covard i cansat, d'un país desgavellat,d'un fracàs, d'un desencís.
Però mirant enrere em veig allà baix tan sol, tan trist, que no puc anar més lluny i he de tornar a casa.
Com un somni ...

I mentre escoltava Highway Star de Deep Purple, traduint la seva lletra a la meva manera, baixava planejant lliure sense fer soroll.
Com un pardal...

"Ningú pot atrapar a la meva noia
La conservaré sempre
Ningú tindrà a la meva noia
És al meu costat en cada corba
Oh, és una màquina, ho té tot
M'agrada com mou la boca
Controla el seu cos, controla tot
La vull, la necessito, la sembro
Si! m'excita
Bé, agafa't fort
Sóc una estrella de la carretera ... "


6 comentarios:

novesflors dijo...

Quina felicitat, planejar a pler sense soroll...

Carme dijo...

Com un pardal!
Em sembla bonic, Pere.
Els pardals em cauen bé!
Bona tarda, pere.

Vida dijo...

No deixis marxar aquesta noia, doncs, si et fa volar.

Mercè Estruç dijo...

Podem fugir amunt, molt amunt, fugint d'aquest desencís, però si retornem que no sigui per a continuar amb tristor, amb tanta soledat, tornem per provocar un canvi.

FALSARIO dijo...

mmmmm muy muy grandes los purple, me ha encantao la enrada aunque el google traductor es una mierda.
Saludos

www.falsario.org

Joana dijo...

Moltíssimes gràcies, Pere pel poema i la traducció. Acompanyen molt. Passejar pel teu carrer sempre resulta molt agradable, es com agafar onades d'aire fresc.
I moltes gàcies pel regalet que m'has deixat al bosc.

Que tingues un bon dia, Pere.