miércoles, 6 de diciembre de 2017

Au revoir Johnny




Avui a les notícies de la tele parlen de la mort del cantant francès Johnny Hallyday.
Veient imatges de les seves actuacions recordo aquell final dels anys seixanta, l'època dels seus millors èxits, amb nostàlgia però també amb alegria i il·lusió.
Quin fart de passejar amunt i avall de la Rambla per veure si passava la noia que ens agradava.
Els diumenges al cinema, a les Vegas o al Jardí, les croquetes de l'Sport i els musclos "sense rien" del Saboya; però el millor ... els guateques de dissabte a casa d'en Carles Caussa.
Acabàvem el batxillerat, teníem il·lusions i un peu a la Universitat. Ja es sentia parlar d'una Assemblea de Catalunya, de amnisties i llibertats.
Però d'això fa molt de temps. Tot canvia, passa i s'en va com en Johnny Hallyday, fins i tot la il·lusió ... o potser no.



3 comentarios:

Galionar dijo...

Sí Pere, tot canvia, tot se'n va, arriben coses noves, sargim els estrips del passat amb els telers del record... Però les il·lusions no les hem de perdre mai. Descansi en pau.

novesflors dijo...

Encara que tot canvie sóc de l'opinió que els somnis sempre els hem de tenir presents, fins i tot si sabem que mai no es poden complir.

Carme Rosanas dijo...

He de confessar que malgrat la dèria que tenia jo per la música i els cantants francesos en aquella època de joventut dels 60 i 70, en Johnny Hallyday no era pas dels meus preferits. Preferia els més romàntics, ves què vols fer-hi? Descansi en pau el gran Johnny...
I que belluguin sempre els records i les il·lusions.

Bona nit, Pere!