domingo, 17 de septiembre de 2017

Pinzellades XXXVI




Al portal del número dos
viu la meva estimada
visc allà dalt, sol solet
passeja... sota les voltes
blanca com un glop de llet
a eixopluc de ma mirada.



5 comentarios:

novesflors dijo...

Ah, les mirades amoroses i la indolència de les passejades...

XeXu dijo...

Quines cames més suggeridores, però ens falta saber si la resta del cos acompanya...

Carme Rosanas dijo...

Que dolcet, aquest poema!

Bona tarda, Pere.

Galionar dijo...

Qui sap, Pere, potser evita la teva mirada perquè sap que hi cauria presa...

xavier pujol dijo...

(Mirant la foto i citant l'Estellés)
No hi havia a "Barcelona" unes cames com les teues.