martes, 15 de agosto de 2017

Pinzellades XXXIV




Ara a la tarda
fimbrant com un jonc
rínxols de garbi.
El vent s'emporta les paraules
i el lent trencar de les ones
sorprèn la mirada absent
fosca
clara
preciosa
rínxols de garbi.



3 comentarios:

Galionar dijo...

Que bonic, Pere, aquest moment de la tarda que ens has apropat amb tanta delicadesa...!

Carme Rosanas dijo...

Tendresa i admiració en aquest poema. Els sentiments s'encomanen del vers al cor.

xavier pujol dijo...

Un poema estival, d'aquells que fan estimar encara més l'estiu a aquells que ja ho fem habitualment.