lunes, 22 de febrero de 2016

Estos días azules y este sol de la infancia

Allá, en las tierras altas,
por donde traza el Duero
su curva de ballesta
en torno a Soria, entre plomizos cerros
y manchas de raídos encinares,
mi corazón está vagando, en sueños...
¿No ves, Leonor, los álamos del río
con sus ramajes yertos?
Mira el Moncayo azul y blanco; dame
tu mano y paseemos.
Por estos campos de la tierra mía,
bordados de olivares polvorientos,
voy caminando solo,
triste, cansado, pensativo y viejo.
 
Antonio Machado va morir a l'exili avui fa 77 anys.


Amb sofriment he vist. Ja no recordo el mar.
Camino l'últim solc, després vindrà el desert.
Sota clarísims cels, escolto com el vent
em diu el nom guanyat, aquest meu nom: "Ningú."
Seran temps de repòs, i em decanto a mirar
per darrera vegada la llum d'un llarg ponent.
Ara, sense cap por, tot sol, m'allunyaré,
nit endins, Déu endins, per la sorra i la set.

Avui fa 31 anys que ens va deixar Salvador Espriu.



4 comentarios:

Helena Bonals dijo...

Que fort, ja fa 31 anys de la mort d'Espriu! Com passa el temps...

Galionar dijo...

No pot faltar mai el teu record per a aquests dos enormes poetes, Pere, la qual cosa diu moltíssim de tu. En positiu, és clar! :)

novesflors dijo...

És cert, sempre els recordes, i jo els recorde per tu.

Carme Rosanas dijo...

Gràcies, un any més pel teu record, i per compartir la seva poesia...