martes, 9 de septiembre de 2014

De l'amor, la mort i altres solituds.



Li havia costat molt acabar la novel·la, trobar un final que li agradés.
Feia tant de temps que havia començat a escriure aquella història que n'havia oblidat el motiu, fins i tot la imatge de Sahra era difusa i només recordava la seva veu.

"Quan el desig va perdre la mirada i ni tan sols compartíem solituds, llavors, enmig del deliri vaig somiar tota una vida; no la real sinó la que havia imaginat. La morfina m'adormia a poc a poc, mentre tot sol entrava... al paradís ."

FI


Un bell dia veurem aixecar-se un fil de fum allà al final de la mar. I després ... apareixerà la nau.

6 comentarios:

XeXu dijo...

Home, això és un spoiler en tota regla!

Carme Rosanas dijo...

Ara no sé si és un spoiler o no... anava a dir que no me'n recordo de què vol dir spoiler, però mentre escrivia ja me n'he recordat! ;D

Però m'agrada tant la introducció com aquest final.

I escolto el fil de fum...

Pais secret dijo...


Un molt bon final de novel·la.Deu ser molt difícil saber quan i com has d' acabar-la.

Aquest marca el pas entre la sortida d'una realitat viscuda a l' entrada a futur paradís tan incert com imprevisible.

novesflors dijo...

En qualsevol cas em sembla un treball ardu, escriure una novel·la, si no és que hom es dedica professionalment a l'escriptura. Requereix una constància admirable.

Fedora dijo...

Per què sols ens deixes el final? jo voldria saber quina és aqueixa vida imaginada...

Galionar dijo...

Una explicació total o parcial de les claus d'un llibre..., o de la teva vida...? Què ens volen revelar les teves paraules, Pere? Crec que, en tot cas, haurem de llegir la novel·la...
Una abraçada!