domingo, 20 de abril de 2014

Bloc teatre XX



Puja el teló i entra a l'escenari un actor. Era un home d'uns seixanta anys, ben conservat, amb els cabells grisos.
Va començar així:
"Molts anys després, davant l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía havia de recordar aquella tarda remota en què el seu pare el va portar a conèixer el gel ..."
Recitava de memòria, sense paper ni apuntador, un text d'un relat que semblava molt llarg.
"Macondo era llavors un llogaret de vint cases de fang i cañabrava construïdes a la vora d'un riu d'aigües diàfanes que es precipitaven per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan recent, que moltes coses no tenien  nom, i per esmentar-les calia assenyalar-les amb el dit ... "
D'aquesta manera van anar passant les hores i els dies fins que el públic de la platea va començar a inquietar-se, víctima de la fam i la son, allò era realisme màgic en estat pur.
Llavors es va sentir una potent veu en off que dirigint-se a l'actor li va dir: Escolti faci el favor! Llegeixi els dos grups de nombres i lletres que apareixen a la pantalla del fons de la sala en l'ordre corresponent.
L'home va quedar bocabadat i sorprès. Sortint de l'escenari amb cara d'enfadat va dir: No sóc un robot! Ostres, no veieu que no sóc una màquina ... sóc en Pere.
I va acabar dient: "... estava previst que la ciutat dels miralls seria arrasada pel vent i bandejada de la memòria dels homes en l'instant en què Aureliano Babilònia acabés de desxifrar els pergamins, i que tot l'escrit en ells era irrepetible des de sempre i per sempre perquè les nissagues condemnades a cent anys de solitud no tenien una segona oportunitat sobre la terra."

Baixa el teló

5 comentarios:

Carme dijo...

Un bon homenatge, Pere!!!

i un bon somriure...

Carme dijo...

Bona nit, Pere.

Fedora dijo...

Era gran...abraçada!

Galionar dijo...

No calia que et fessin llegir les lletres de comprovació per si eres una màquina; havien de saber que eres tu, perquè només al Pere se li poden ocórrer històries com aquesta! M'ha agradat molt! Un bon homenatge, sí senyor!
Una abraçada!

sa lluna dijo...

Jejjeje molt bo, Pere!!

Aferradetes i bona nit ☽