viernes, 6 de diciembre de 2013

Hi havia una vegada ... fum, fum, fum

 
24 desembre 1958, tot a punt per fer cagar el tió

La nit de Sant Silvestre l'avi Pere que vivia tot sol al número dos del carrer Arquímedes, esperava amb neguit l'arribada dels convidats a sopar. Feia anys que era vidu i en deixar de treballar els seus dies eren llargs i buits. Envoltat de llibres mai llegits passava les hores escoltant la ràdio o escrivint ratlles de lletraferit.
Havia anat al mercat a comprar verdures i un capó per fer-lo al forn farcit de llimones i botifarres; era de les poques coses que sabia cuinar. Després de parar taula assegut al sofà recordava aquelles nits de Nadal amb la casa plena de gent fent xerinola, els nens cagant el tió i aquella olor de rostit que venia de la cuina.
Avui no sap qui vindrà, els fills i els néts viuen lluny, familiars quasi no en queden i els amics ... tenen por de la fred.

Vint-i-quatre de desembre...soledat
uns se n'hauran oblidat, altres triguen a arribar.
L'àngel del meu Pessebre en veure'm em convida a entrar
em converteix en pastor per a Jesús adorar.
Temo que passi el temps de l'amor i l'amistat
en desmuntar el Pessebre on em van a desar?

Però ... demà seguirem escrivint.
"A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum.  Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet; Fill de la Verge Maria, n'és nat en una establia. Fum, fum, fum ..."



Aquest conte de Nadal és un xic alternatiu, agredolç i trist. Avui necessitava escriure-ho així ... però prometo no tornar a fer-ho!!

4 comentarios:

Galionar dijo...

Potser sí que avui les teves paraules són una mica agredolces, Pere, però si és així com et sents és així com has d'escriure... No tinguis por, que el temps de l'amistat no passarà mai per a tu, perquè els teus amics t'estimen massa i mai no et deixaran sol.
Ah, i fes-ho tantes vegades com vulguis! :)
Una forta abraçada!

Helena Bonals dijo...

El Nadal és alegre i trist alhora, d'aquí la teva entrada!

novesflors dijo...

Els amics de veritat els portem al pensament sempre, encara que no estigujem junts físicament. Al Nadal, també.

Carme dijo...

M'agrada llegir aquests comentaris d'aquestes noies assenyades, però jo faré d'ovella negra i també temo que passi el temps de l'amor i de l'amistat... no sabria com explicar-ho, no té res a veure amb el Nadal... només en com el món es va fent petit. El món en general i el món particular de cadascú.

Espero que les pors no tinguin fonament... però si sents així, has d'escriure així i crec que tenim dret a fer-ho sempre que vulguem i també tenim dret de llegir les veritats del que sentim els uns als altres...

Bona nit, Pere... una abraçada.