viernes, 13 de abril de 2012

Avui fa cent anys que vaig sopar... al Titanic

El primer any de Calle Arquimedes vaig escriure un relat en castellà sobre l'última nit del Titanic. Avui fa cent anys d'aquesta història i penso que potser us agradarà llegir-la.

Ultima cena en el Titanic

6 comentarios:

Carme dijo...

Quan he llegit aquest post, he pensat, que això em sonava... segur que ja l'he llegit, però hi he anat i l'he rellegit i efectivament em sonava i efectivament allà hi havia el meu comentari.

Una bona commemoració!

Francesca dijo...

Jo també hi era, te'n recordes? :)

Yáiza dijo...

Doncs vaig a llegir aquest últim sopar!

Galionar dijo...

Gràcies, Pere; jo encara no us coneixia, a tu i les teves narracions, i ha estat un plaer. Mira que vas sopar bé, fa 100 anys, eh?, i de passada dónes per acabat l'etern viatge de noces i canvies de parella i d'identitat!
Sobre el Titànic, et recomano una novel·la que em va agradar molt, Salm al final del viatge, d'Erik Fosnes Hansen (Empúries, 1996), que se centra en els músics que tocaven al vaixell aquella darrera nit. I si t'agrada la música, encara més. (Ah, sublim el Caruso!)
Una abraçada.

sargantana dijo...

jo era molt petita fa cent anys...jajajjajaj
i encara no habia pasejat mai per el carrer arquimedes, pero el relat enganxa.
te continuació??

petons sr. Pere

zel dijo...

Molt bo, el relat, m'ha encantat!
Per cert, Pere, si et surt l'hora de la resposta, mira-la bé.
Els meus nanos tenen anglès. Jo començo a posar en pràctica amb un xic de recança, el que vull fer. Passo a visitar amics, enlloc de per exemple, corregir. Apa. Que vagin a pastar fang, colla de brètols.
Un petó!