lunes, 5 de diciembre de 2011

Marrakech


Te llamaban Marrakech...quizás por tus hombros de Atlas, los ojos negros y el aliento de canela. Piel seca de azahar, ocre como la jena, las uñas dátiles de caoba y tu ombligo un pozo donde beber.
Nunca supe por que te llamaban Marrakech, la tierra de Dios, si eras como un diablo, un oscuro diablo de perdición.
A veces te movías ondulante como la brisa del mar que venía de Essaouira, al acercarte sonaban tus brazaletes de oro y olías a vainilla y clavo. Tus labios dibujaban en mi pecho caminos de corteza de nogal y tu vientre era tibio como la arena de Zagora.
No se porque te llamaban Marrakech, la ciudad roja, si eras como la luna, una oscura luna de deseo.


Y todo el mar
dentro de ti
y todo el mar
fuera de mí...

La pintura es una obra Manel Anoro.-Marroc.

5 comentarios:

Joana dijo...

Marrakech és color, olor i molt més...
Preciosa cançó per un dilluns
Bona tarda Pere i bon pont( jo no n'he fet)

marta dijo...

Marrakech es una de les ciutats mes boniques que he vist mai, deixant la part merament turística, els seus contrastos, les olors a terra mullada i especies, els aromes d' inciens i la lluna aquesta lluna tan particular que tenen els països àrabs, no sé perquè ni per quina raó però sembla m'han semblat espectaculars.

Per cert demá per TV3, Casablanca, un altra meravella de musica e imatges.

Una abraçada

Galionar dijo...

No puc opinar perquè no conec la ciutat; només per referències. Així que em quedo amb la màgia de les vostres paraules, de la pintura i de la música.
Bon dia, Pere, i feliç setmana tartamuda!

Vida dijo...

Sorprendentment continuo sense visitar-la. Hola, Pere...Una besada.

Joana Navarro dijo...

al, les màgiques ciutats, les nits de lluna i el flamant desig...
Un post ben suggeridor, Pere. M'ha encantat el teu escrit i la música amb què l'acompanyes.

Que passes un bon dia