jueves, 13 de octubre de 2011

La mort és l'extinció del desig


La mort és l'extinció del desig.
A les tardes sorties al jardí, llegíem plegats i m'omplia de vida, a poc a poc ... cada dia.

Les tardes a la tardor,
gallarets de mel
omplen camins d'abelles.

El temps esborra les portes que no s'obren mai
i jo a vegades no sé
si sóc a dins o sóc a fora ...

Visc en un país de vent
va i ve
porta i lleva
i fa ... embogir.

Quan tornis del sud
porta'm la seva llum
l'alegria, el color
l'olor dels geranis, perfum
cançons que neixen del cor.
Quan tornis del sud ... porta'm-el!

Cremat
purificat
voldria renéixer ... com el sol
cada dia.

Els camins de nit
llumenetes de cristall
i cuques de llum...



Els comentaris poètics els vaig fer a Carme, Vida, Àngels, Novesflors, Galionar...
La fotografia és de David Hamilton.

16 comentarios:

Carme dijo...

Pere, em sap greu, però no puc evitar de repetir-me...

Fas bé de recollir-los els teus comentaris, són petites joies.

M'encanten per la seva aparent senzillesa que és en realitat una gran profunditat.

Bona tarda, Pere!

Yáiza dijo...

Hola, Pere! M'agrada molt la imatge que transmeten aquests versos teus...

A les tardes sorties al jardí, llegíem plegats i m'omplia de vida, a poc a poc... cada dia.

M'encanta imaginar-me alguna cosa així per un futur més o menys llunyà.

Galionar dijo...

Pere, recordo bé el teu comentari; aquest, i tots els altres, són com petites joies que ajuden a fer visible un bloc.
L’extinció del desig és també el camí cap a la mort. El botxí apagafocs, qui sap qui és...
Una abraçada.

Mercè Estruç dijo...

Pere, et trobava a faltar, ja havia pensat en problemes tècnics.
"El temps esborra les portes que no s'obren mai
i jo a vegades no sé
si sóc a dins o sóc a fora ..."
m'agrada moltíssim aquestes lletres, que has posat, per donar a conèixer aquest pensament/sentiment
Una abraçada

Guspira dijo...

petits versos desmesuradament deliciosos...

Bona nit, Pere!

sargantana dijo...

els seus comentaris a casa meva sovint son mes valusos que no pas el que els ha provocat

gracies per esser-hi...

=)

Joana dijo...

embastant retalls es fa un vestit preciós, i sobrefilant comentaris un poema de primera.
Enhorabona, Pere!!!

novesflors dijo...

Sí, tal com diuen Carme i Galionar, els teus comentaris poètics són petites joies. Gràcies.

Vida dijo...

Volia saludar-te...

Pere dijo...

Vida! ... silenciosa Vida. Gràcies per la teva visita, et trobem a faltar.

Bona nit:)

marta dijo...

Senzill i profund, en moments com aquest les paraules son bocinets de cel.
Una abraçada

montse dijo...

Fent tot el que fas i com ho fas em meravella que deixis comentaris al meu bloc. Gracies Pere,algun dia vull arribar a ser la teva ombra! [ si em deixes:);o ]

Neus dijo...

Pere, m'agrada molt el teu poema, es trist i estic molt contenta al mateix temps perque ets el meu amic i ets un artiste boníssim!
Bona nit, Pere

Francisco Javier dijo...

Nunca se sabe lo que puede pasar en esta vida, gracias por visitarme amigo Pere, hacia mucho que no pasaba por aquí, un abrazo enorme.

zel dijo...

Pere, coincideixen tots, la qual cosa vol dir...que sents el que dius! Petons!

cantireta dijo...

Senzill i alhora complex, com el pas del temps. Meravellós!
Vinc aquí portada per un altre blog. Jo també sóc poeta....
Salut, Pere!