jueves, 28 de julio de 2011

Deixant petits versos pels camins

Avui faré el camí de Riola tot escoltant la música de Yann Tiersen i aniré deixant petits versos pels camins dels arrossars, com en Pulgarcito ... per a no perdre'm i poder tornar al mar.

Vaig pintar trés ocells
cada cop més ben fets,
tant, que ja mouen el cap
i el darrer ... canta.

Sóc com el diamant
fràgil i dur
no em ratllo mai ...

Em falta la paraula
expressar el que sento
però ... no penso dir-t'ho mai.

Els ous van dir, tot cridant
no servim ni per fer truites
però aquest ximple de pardal
ni creix, ni vola, ni fa mal.

He volat somiant,
a trenca nits
a punt d'alba
l'aire fresc em despertà
sentia l'olor dels boscos
i el bram salat de la mar
tot era intens ... real.

La por ...
que és la por?
La por sóc jo!

Viatjant dalt d'aquesta estrella,
a l'altra banda de l'univers,
veig lo bonica que ets
ara i mil anys després.

Ets plena d'olor
les arrecades fines
com les glicines.

Descalç per la terra del teu cos
sentint el seu batec
m'arrelo en tu
i fas que creixi cada dia.

No em parlis
no em diguis
no em preguntis amor
perquè no sé ...
i m'angoixa
el no dir-te.
I el temps, el nostre temps
portarà a poc a poc respostes.

Rosa del safrà
rosa de la terra seca
filla del fred
mare de les espècies
com l'or vermell
com una flor salvatge
i aquesta olor tan particular
sempre la teva olor ...

Élla era un arbre ple de fruita madura
ell estava boig pels seus mugrons de cirereta
tots dos tremolaven, desitjant-se, sense dir-se res
i de cop el terra es va cobrir d'un llit ... de fulles tendres.




Aquests comentaris poètics els vaig fer fa temps a Carme, Vida, Joana del bosc, Joana de llum, Àngels, Rita, Novesflors, Mercè ...
La fotografia és una alba al Mareny Blau.

7 comentarios:

novesflors dijo...

Un camí en el qual hem anat acompanyant-te i tu acompanyant-nos i així esperem que continue.

Joana dijo...

Tot i les meues vacances blocaires, qui es resisteix a participar en aquest xicotet homenatge al camí de Riola, que tan poques vegades apareix als poemes i al teu espai ja és la segona vegada que me'l trobe.

I de la foto del Mareny, què dir-ne, sembla que t'hi veig allà al fons i tot!!!

T'ha quedat un post molt bonic amb tot el recull de comentaris que has anat deixant ací i allà. I la música que l'acompanya, Li acaba de donar la pinzellada que li faltava per fer-lo perfecte.

Espere que els versos que has deixat con el Petit Ploze al seu bosc, no acaben en el bec dels ocellets i algun dia et retornen cap al Mareny. Eixe dia m'avises, que Neus i jo t'estarem esperant per fer el camí de Riola pels arrossars.

Una abraçada enorme i molts besets!!!

Galionar dijo...

Segur que no et perdràs pels arrossars, Pere, perquè els teus versos brillen dins la nit com les estrelles del cel, com les cuques de llum entre les herbes, com la resplendor de la passió en els ulls dels amants.
Bona nit!

sargantana dijo...

serem al altre extrem dels poemes esperant la tornada

petonets viatgers

Carme dijo...

Doncs felicitats pel recull poètic i que per molts anys ens puguis anar deixant regalets d'aquesta mena que ens agraden tant.

Posats així fan molt de goig!

Vida dijo...

Sempre gaudint-los i esperant-los...bon viatget!

Joana dijo...

Qui es resisteix a no seguir les engrunes d'aquests versos?
Com sempre, un regal visitar-te
Bon capde Pere!