domingo, 17 de octubre de 2010

Bloc teatre IV


Me n'aniré a poc a poc
esborrant imatges
escoltant com s'allunya la música
sols quedarà una olor de versos.

I el públic aplaudirà
bocabadat i confós
sense saber si continua, si hi ha un bis
o si s'ha acabat la funció.

Però en sortir al carrer
brillaran les estrelles i farà olor a terra
i encara que ja sigui tard
estimaré la vida com mai ...




I brillaven les estrelles,
I feia olor la terra...

I mai he estimat tant la vida!
Tant la vida!

8 comentarios:

Joana dijo...

Gràcies Pere, seguirem endavant, estimarem la vida, estimarem els versos i com diu molt acertadamentnt JF "En mitad de la travesía a ninguna parte, necesitaremos proyectar nuestros deseos contra el horizonte, más que nada para animarnos a seguir caminando".

Molt bon dia de diumenge!!!

Vida dijo...

Mai és tard per estimar la vida.
Passa un dia feliç, estimat Pere.

Carme dijo...

Serà una olor molt bona de versos... segur.

M'agrada molt aquest poema. I també m'agrada estimar la vida.

Una abraçada, Pere.

novesflors dijo...

Uns versos bonics per a un matí de diumenge :)

Striper dijo...

Mai es tard per estimar, ni per fer teatre i si cal cuento. Molt bo lo dels calçotes demanare si els puc conservar, tampoc em fa molta ilu esta tan despulladet davant el " Equipo medico"

Mercè Estruç dijo...

"l'olor dels versos" quina expressió més bonica.
Una abraçada

CALPURNI dijo...

M'agrada que el públic es quede sense saber si ha acabat la funció.
Bell poema.
Salut.

Rita dijo...

M'agrada estimar la vida!
Bona nit, Pere, un petó!