sábado, 27 de febrero de 2010

Tres petits versos d'amor i un bolero

A tu

Et veig
et llegeixo
et miro
t'escolto
et dic res
d'amagat
cada dia
en silenci
a totes hores

Uns ulls

I els teus ulls
els teus ulls
què tenen els teus ulls?
que només veig els teus ulls!

El poderós gelós

I ell va dir:
talleu-li les mans
traieu-li els ulls
que es quedi sense llengua
perquè l'ha tocat
mirat
i parlat a cau d'orella
I sobretot no us deixeu la seva ànima
perquè no pensi més en ella ...

Posa'm menta
posa'm menta...

14 comentarios:

Carme dijo...

M'agraden els poemes d'amor.

Però el poderós gelós... no m'agrada gens. Em possa la pell de gallina.

Joana dijo...

Li pot tallar les mans i treure-li els ulls però ningú és amo de l'ànima...ningú!
Bona nit i bon cap de setmana Pere!

Rita dijo...

Per sort l'ànima és invisible...
Bona nit!

Jesús M. Tibau dijo...

el gran tema

ROSA LA ARAUCANA dijo...

Una pena no saber catalán. Cuando vi que habias colgado el post me apresuré para leerlo y mi gozo en un pozo. Segurísimo que es bello ;)

MUCHA LUZ

ROSA LA ARAUCANA dijo...

GRACIAS, el poema es Maravilloso.

Pere dijo...

CARME:
La meva intenció era fer venir pell de gallina.
Si no el fa matar, si no li treu l'ànima, ell seguirà pensant en ella.
És un poderós molt gelós.

Clara dijo...

Fua! El primer, m'encanta! ai l'amor, el gran tema per excel·lència!

Carme dijo...

Ara no se si m'agrada menys que sigui poderós o gelós... les dues coses em semblen horroroses! :)

Nits dijo...

Bueno Pere has tornat amb molta força i molta passió. Ai l'amor quantes coses ens pot fer arribar a sentir, una simple mirada, aquell reflexe magnètic dels ulls de qui ens agrada, ens pot fer sentir coses tant profundes com les que comentes per ella. I aquesta gelosia quan de mal que fa, jo sempre la comparo amb l'àcid que va corrompen i ens va cremant i cremant el nostre cor.

Però què fariem sense l'amor, oi?

Salutacions!!! :)

lola dijo...

Trobo que estàs una mica desmotivat.
Vull el Sr. Pere d'abans amb aquelles publicacions espectaculars i molt treballades.
No faig comentaris molt sovint però sempre et segueixo i desde que vas decidir deixar el blog cada vegada que fas una entrada m'agrada llegir-te, però noto una mica de tristesa.

Posa't les piles!!!!

Espero el retorn de l'escriptor que portes dins!

sargantana dijo...

m'es imposible entrar i no pasar per aquest carrer...
com va senyor pere?? tot be??
veig que res que una menta no pugui arreglar...deliciosa menta!!

petonets!

Eli dijo...

Doncs jo vinc a dir, que m'agrada la foto que has penjat... au! entre gustos colores!!!! Ja veus que hi ha opinions de tot tipus!!!
;-D

Joana dijo...

Gràcies Pere, ha estat fantàstic poder llegir el tu post, tot i que amb una mica de retard.