domingo, 14 de febrero de 2010

Soy como soy

Sóc com sóc:
Quan deixo un comentari, un poema, el dedico a qui va adreçat perquè és aquesta persona qui l'inspira amb les seves paraules, amb el que escriu i sense això no sabria dir res.
Manobra del vers, dels sentiments, el mèrit és de qui els provoca.

Sóc tan covard i salvatge
infantil, immadur
Faig tant de mal a qui estimo
volent, sabent
Que només em queda una sortida digna
ja ho saps, ja ho sé ...

(A Jesús Tibau 6 Febrer)

Si no tanco la boca
aquest degoteig de paraules
t'anegarà els ulls.
(A la Carme 6 de Febrer)

Com les fulles velles, seques, vermelles
vaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...
( A la Carme 9 de Febrer)

Les roselles miren quan dorms
les dàlies t'acaricien els peus
les violetes oloren la teva pell
ets la flor que s'enmiralla
i jo estic pansit ... sense aigua.

( A Frannia 29 Gener)

I després de la pluja
en silenci
escoltant el que dius
emocionat
olorant la terra mullada
una gota ...
se m'escapa dels ulls.

(A Frannia 1 Febrer)

Em va xuclar un forat negre
a tanta velocitat
que vaig anar temps enrere
i ara vull tornar.
Si no... mai podré saber:
el dia que et vaig conèixer,
si potser tu em vas besar
i si és que encara m'estimes.

(A la Joana del Bosc 30 Gener)

Tu ets com un llibre obert
dius tot sense parlar
refugi de mirades
plaer de llegir.

(A la Joana del Bosc 12 Febrer)

La lluna avui
es va fent petita,
demà al matí s'amagarà
i jo me n'aniré amb ella.
Quan despertis...
el soroll de les onades et parlarà de mi.

(A la Joana de Llum 6 Febrer)

Siempre llevo en mi cartera
una o dos tiritas,
para tapar las heridas
que sólo las cura el tiempo.
Y al andar miro más lejos...

(A Nuke 10 Febrer)

Una marieta
caiguda en un forat
movia les potetes
Ai! Ai! desesperat.
Quan més les bellugava
un xic més s'ensorrava
però de cop va recordar
que podia volar ...

I així ho va fer.

(A Nits 1 Febrer)

Yo quiero tu amor
como la rosa de invierno
sencillo, pequeño, modesto
que huela más que todo
que viva mucho tiempo.
(A Rosa Araucana 12 Febrer)

Vaig temptar la sort moltes vegades
vaig jugar amb tu
vaig perdre
vaig ...
vaig entendre
que amb tu no s'hi juga
que la meva sort no dura sempre.

(A la Sargantana 10 Febrer)

Els silencis són molt dolents...

No em diguis
digues res
però si us plau digues.
(A Joan l'Estriper 31 Gener)


Soy como soy
estoy hecha así
cuando me apetece reir
río a carcajadas
amo a quien me quiere
y es culpa mía
si no es al mismo
que quiero cada vez
soy como soy
estoy hecha así...

11 comentarios:

Carme dijo...

Doncs, els teus ccomentaris... ja saps que penso que val la pena guardar-los. El mèrit sempre va compartit... el qui els provoca, no els escriu, els escrius tu, a la tev a manera, perquè ets com ets. :)

Francisco Javier dijo...

Eres como eres poeta fabuloso y que encandila al lector. A mi me encanta siempre leerte, a parte que como no entiendo catalán uso el traductor de google, una buena técnica, para entenderte, un abrazo amigo.

Striper dijo...

Del derecho o del reves ando siempre con lo puesto!!

joanfer dijo...

Estic en la línia de la Carme. Guarda tots els teus comentaris que són, indubtablement, part de tu i que has volgut compartir amb els altres. I ara mateix, llegint-los, vull demanar-te un favor: no canviis mai! ;)

Joana dijo...

Llegir un comentari teu al bosc, sempre m'alegra la tarda i tot el mèrit és teu, ets tu qui la fet, ets tu qui l'has creat, ets tu qui li ha donat vida i ets tu qui l'as dedicat.
Compartir un poema és una meravella, em fa pensar en les paraules d?aristòtil:
"La amistat és una relació en la qual dues persones arriben a compartir una mateixa ànima"
Si canviem la paraula amistat per poesia, crec que aniriem tots plagats a compartir aquesta ànima que ens fa companyia i actua com un gran tresor on cadascú aporta el seu xicotet granet d'arena per a poder gaudir d'aquesta ànima com diu Aristòtil.
I tu diràs, però quin rotllo, m'està soltant Joana! Docs sí, de vegades sóc més pessada que un plom.
Perdona'm, espere no molestar-te, però el que esta dit, dit está i el que està fet, fet estâ.

Bona nit, Pere.

Joana dijo...

Perdona, m'he menjat algunes vegades la "h" i és que a aquestes hores es veu que ja tinc una mica de ganeta, he,he.

Nits dijo...

Ets molt modest al dir que els teus comentaris sorgeixen del què escrivim. Un dia t'ho vaig comentar penso que tens una gran habilitat de copsar el fons del què un escriu i no només això, sinó que a més pots crear, construir un poema que ens reflexa com un mirall el què tu has rebut. Són una preciositat els teus comentaris, això una. Però dues: també eren una super-super-preciositat els teus escrits que jo encara tinc fe que un dia, ben aviat, surtin i ens en regalis algun aquí al teu bloc.
Una abraçada ben gran!!!!! i merci per comentar-nos amb paraules tant belles :)

ROSA LA ARAUCANA dijo...

GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS, GRACIAS.... INFINITAS GRACIAS Y MAS ALLÁ..



ERES UN AMOR

Nuke dijo...

Eres genial Pere. No cambies, hace falta más personas como tu en un mundo falto de gente a la que admirar y de la que aprender.

Mi mejor abrazo y gracias de corazón. Besos mil.

Joana dijo...

Vull que et quedis !!!!!!
I no ho dic amb la boca petita...
Sempre ets benvingut a casa meva :)
Bon capde Pere!

ROSA LA ARAUCANA dijo...

Pere con tu permiso, me llevo tu dedicatoria a Caricias, por supuesto te citaré ¡faltaría más!, pero es que ha sido una gran caricia para mi alma.

GRACIAS