viernes, 8 de enero de 2010

Recull final de comentaris


Jo no demano gran cosa:
fer l'amor sense parlar
escriure tot caminant
sense haver d'estrafer la veu
sense demanar permis.
(A la Carme 1 Novembre)

Sargantanes prenent el sol
amagatalls de paret vella
i un gat caçador ensuma.

La Carme dibuixa...
(A la Carme 4 Gener)

Deixa't portar pel vent
roda pels camins
com les pedres del teu riu
però no t'ensorris.
Quan coneguis la ruta
navegaràs sola
ferm el timó
fins arribar a Itaca.
(A Nits 28 Desembre)

Aquest penjoll és com un esquellerinc
que serveix per trobar-te quan et perds,
per sentir-te quan t'amagues.
I potser també crida al teu angel de la guarda
quan et fa falta.
(A Nits 30 Desembre)

Jo sóc una granota lletja
i espero una noia petonera
per convertir-me en el seu príncep.
(A Frannia 4 Gener)

Jo no sé qui ets Mahalta,
no et conec
essencia de l'amor.
Riu paral.lel de la meva vida,
en algun meandre
escolto el batec del teu cor.
Si arribem al mar que ens agermana,
nadarem plegats
i les teves onades ofegaran el meu plor.
(A la Joana del Bosc 20 Desembre)

Fa cinc dies que te n'has anat
i ja et trobo a faltar,
aquesta nit hi ha lluna plena
voltaré tot sol pel bosc
udolant de por i de pena.
(A la Joana del Bosc 31 Desembre)

Estic sol i desvalgut al mig del meu jardí
com la teva rosa de tardor.
Ja ningú em mira i aquesta nostàlgia del pas del temps
s'emporta la meva joventut.
Només queda aquella olor de "Eau Sauvage" que tu...
(A Joana de Llum 2 Desembre)

Les efes presumides
les jotes ballarines
una lletra molt personal
per desitjar Bon Nadal.
(A Joana de Llum 22 Desembre)

La vida me ha regalado todo,
tengo más de mil años
y mis planetas están en armonia.
Nunca sabrás si miento,
vivo en todas partes
y no necesito dinero.
Ya sabes ¡soy el amor!
llegué hace mucho tiempo
despues de conocer el universo.
Pero no puedo decirte
todo lo que quieres saber,
pides tanto, tanto, tanto,
que yo no sé si...
(A Nuke 31 Octubre)

Perdí la inocencia, la niñez,
la fuerza de mi juventud,
soy habil en la madurez.
Pero cuando entras en casa
el día de Navidad,
soy inocente, impetuoso y torpe.
Como la primera vez...
(A Nuke 20 Desembre)

Tinc tan mala lletra
que al dia següent
ni jo l'entenc.
(A la Sargantana 17 Novembre)

Cae la tarde lentamente
ociosa.
El sol explota deslumbrante
escondiéndose.
Yo leo tu calendario atento
divertido.
¿Y sabes como me siento?
¡estupendamente!
(A la Sargantana 7 Desembre)

Siempre llego tarde...el último.
Cuando llueve las estrellas se mojan
y los angelitos las ponen a secar.
Por eso no se caen, cuelgan de un hilo.
(A la Sargantana 2 Desembre)

Ai! nit freda, solitud,
tens el cel a les fosques
ple de puntets blancs.
Surto a veure si em mostres
senyals de llum i foc
aquest diumenge de gener.
(A la Sargantana 3 Gener)

12 comentarios:

Carme dijo...

Uns comentaris preciosos...
plens de sentiment,
també els trobarem a faltar, com el blog!

Striper dijo...

Jolines noi, no pleguis tot es redezsa els principis no sempre son facils de vegades es tenen baches, pero calñ lluitar.

Frannia dijo...

http://www.photoblog.com/Azarak/2010/01/08/

Clara dijo...

Preciosos...

Joana dijo...

Pere, m'agraden moltíssim. Els tiraré en falta, en moooooooooooooolta falta i t'ho dic de debó. Tens molta facilitat per a escriure sobretot en castellà. Sincerament pense que no deuries plegar. Escriure allibera sentiments i per a algunes persones es converteix en una necessitat primaria com el fet de menjar o dormir. Fuster als seus aforismes comentava que no existien el somnis sense el fet d'escriure'ls.
Sé que no sóc ningú per a dir-te que tornes, però crec que ho hauries de fer de tant en tant.
Però quin rotllo t'estic soltant!!!!
Perdona la meua postura, sols són les ganes de poder llegir-te- M'agradava molt.
Espere que t'h prepensis que dieu vosaltres.
Una gran abraçada senyor llop.

Bon dia, Pere.

Nits dijo...

En la majoria de coses el meu comentari se semblaria al de la Joana. A mi també m'agradaria que continuessis, però si ho fas tens els teus motius.
Jo també he necessitat temporades sense escriure al blog, sentia que no podia.
O sigui que com et vaig dir ahir quan estiguis amb ganes ens encantarà tornar-te a llegir.

Amb el teu permís, m'agradaria seguir tenint un dels teus comentaris penjat al costat dels posts, com a himne a la vida, me va agradar molt.

Fins aviat, Pere.

El Rincón de Nuke dijo...

A veces Pere, la vida te regala el encuentro con gente maravillosa como tu.

Espero seguir leyendo a lo largo del 2010 esos maravillosos comentarios cargados de vida por los cuatro costados y saberte cerca y bien....

Si no estás aquí, en ésta tu calle, yo si te echaría en falta. (Y mucha más gente)

Un abrazo de dos vueltas.

sargantana dijo...

precioses paraules
i molt valuoses, ara encara mes!
fins aviat, amic pere

Joana dijo...

Queda el perfum d'allò
que no va poder ser...
Queden les paraules a la pell
dels petons no donats
I queda la rosa mustiua de tardor, sola, al fons del
jardí
esperanr una altre primavera per morir!!!!
Records!!!
No marxis homeeeeeee

ENRIC dijo...

PERE ARA M'ASSEBENTO QUE TANQUES EL BLOG.
NO POT SER.
NO ENS DEIXIS ORFES, REPLANTEJAT'HO
CADA DIJOUS AL MATI, ESPERAVEM.

ENS COMPENSARIA NO LLEGIR-TE EL BLOG, SI, D'AQUI UN TEMPS ENS ANUNCIES LA TEVA OPERA PRIMA DE NOVELA.
TÚ POTS.

Joana dijo...

Si el que he llegit és així, espere tenir notícies ben aviat, no dubtaré en llegir-la.
7milb7s i molta soooooooort!!!!!

Francisco Javier dijo...

Ummmm, estoy un poco confuso, me ha gustado mucho, y lo he entendido mejor de lo que me esperaba, lo que no estoy seguro que lengua es esta, si es catalán o que es?

Porque portugues no es, un besazo.