domingo, 24 de mayo de 2009

Tu rai!

Un home passeja pel carrer i se'n troba un altre que el para. Són amics o coneguts. Comencen a parlar. Tots dos tenen pressa però no gaire. Es llavors quan comença la conversa "Vas bé?" i l'altre contesta "'nà fent". Es molt important a Figueres dir que "vas fent" perquè si dius que "molt bé" ja estàs estassant el camí perquè l'altre digui "tu rai". El "tu rai" és com una sentència que et cau al damunt a plom. Ja no te'n pots escapar. El "tu rai" vol dir "la mare que et va parir, tu si que en vius de bé" o "llamp que et partís de foc, ja m'agradaria ser com tu". El tu rai és enveja, ressentiment, pot ser mala llet i mala bava, és una condemna. L'altre, el que ha estat disparat amb el "tu rai", s'ha de treure les puces de sobre com pot. Sap molt bé que no estarà pas tranquil, que ha patinat i que no havia d'haver dit que les coses li anaven molt bé. Es llavors quan intervé el "fequis". L'home que rep el "tu rai" respon amb un fequis: "fequis que l'atre dia vaig anar amb en Vila i em va trobar alt de la pressió, en Vila m'ha quitat l'embotit, la sal i el carajillo. El fequis és un escut i et mig salva del "tu rai". Però, de seguit, el que ha llançat el "tu rai" afegirà una desgràcia major que convertirà el tenir la pressió alta en una collonada. Llavonses l'home que se sentia feliç comença a sentir-se culpable i llavors diu "què hi farem, hem d'anar passant com podem". Els dos homes es diuen adéu.



Pere.....Tu rai!....

2 comentarios:

gordo dijo...

¡Pero que tiene que ver el culo con el tu rai !

pilar esparducer dijo...

¿de qui és aquest darrere?
per descomptat està molt bé, llavors diem:
"ella rai"