Calle Arquimedes

Passa la vida com si res

2012-01-26T22:01:00.009+01:00

Un xic confús, cansat, gairebé al final del camí de la retirada, el poeta recordava els tristos esdeveniments dels últims dies.

A recer dels plàtans escrivia assegut en un banc de pedra; semblava que aquella imatge de la Verge li fes companyia, ell no era creient i feia com si no la veiés.

"Passa la vida com si res i un dia t'adones que et fas vell. Amb la màgia de la ment repasses la teva vida en un segon, com el que fulleja un llibre molt de pressa.

I et quedes una mica atordit i no saps què pensar quan recordes el que has après ... o no!"

Mirant les arbredes del Ter s'omplia de nostàlgia, somiava amb Leonor, tancava els ulls i la veia allà baix enmig dels pollancres prop del riu ...

"Tot em recorda a tu
aquests dies blaus i aquest sol de la infància "

Don Antonio!... el menjar és a taula.

Era migdia, en sentir la Llucieta que el cridava per dinar, es va aixecar i ficant-se el full de paper en una butxaca de l'americana va entrar a la casa.

Raset 23 gener 1939.

Soliloqui per un somriure

2012-01-19T13:53:00.001+01:00

Quan el teatre està buit, assegut tot sol a dalt de la platea, contemplo l'escenari.

Intento veure com em veus, el que es desprèn de mi. És com si m'emmirallés, però el que veig és mentida, mai els meus ulls seran els teus i potser no té importància.

Allà baix sóc jo, tu, tots! ... I tot és teatre.

Ara tornaré a l'escenari; com si fos un assaig llegint versos de Walt Whitman recitaré per a tu un soliloqui ... per un somriure.

"Em vas mirar als ulls, penetrant

en el més profund de la meva ànima.

El vidre blau de les teves pupil · les

em mostrava, la meva imatge reflectida.

Em miraves i vas demanar tremolosa

que un t'estimo, sortís dels meus llavis

però ells ja no tenen més paraules

ja que els cops de la vida els han tancat.

Em miraves i el teu rostre amarat

m'exigia una paraula, una resposta

i vaig mentir dient t'estimo

per guanyar ... de la teva cara un somriure."

El dibuix es de Leonard Bear.

Escrius

2012-01-13T13:25:00.002+01:00

Escrius

i no tens res a dir

escrius per a tu...

Aquest gat enamorat dels teus turmells

sempre tornarà a casa

pot festejar amb una gata

i encara ... li sobra temps.

I la llavor va dir.

Em beuré tota la pluja

perquè m'estimo la terra

ara ... que esperi el cel!

Les lectures d'un poema

depenen de com s'interpreta

i milloren amb el temps

si ... l 'entens.

El dibuix es de Leonard Bear.

Cau sola la tarda

2012-01-01T20:33:00.005+01:00

Cau sola la tarda, així, com sempre i en aquest primer dia de l'any enmig d'un silenci que s'escolta algú esborra el Canigó amb el seu pinzell vermell.

Un cel blau groguenc s'amaga a la muntanya del Món i allà al fons el mar fosqueja sota una boira de cotó fluix.

Tu encara dorms i sembla que vulguis aturar el temps però és impossible, ja estem a l'any nou i tot està canviant.

Demà salparem cap a Itaca. Nausicaa l'amor salvatge, com un somni que s'esborra, acomiadarà aquesta nova singladura. El camí és llarg i hem de afanyar-nos, sense mirar enrere ... no fos que l'onada dels seus ulls ofegats d'aigua ens faci tornar a terra.

Y la vida siguió...

2011-12-28T16:55:00.001+01:00

Yo era intemporal y puro, sentía en mi lo que sentías tu. A lomos de mi caballo Aranaz te mostré el Universo y viajamos mas allá de las galaxias, donde no termina nada.

Alcé el telón de mi teatro e interpreté una obra ininteligible y absurda, nadie la entendió pero en medio de tanta confusión se convirtió en una obra de culto.

El jardín de can Santamaria de Raset, un cruce de caminos a través del tiempo. Antonio Machado, Carme y Pere... quizás no fue más que un amor a primera vista.

Después de despedir a mi madre para siempre; al sentir la llegada de la tristeza, zarpé con todo mi equipaje para iniciar una nueva singladura y...la vida siguió.

Te escribí :"He venido a decirte que me voy, hace dos años que estamos juntos y ya no me quedan fuerzas para amarte".

Si un día quieres hablar conmigo

tengo un blog

mi calle está llena de vida

todo el día

y de noche.

Entonces escuché aquella maravillosa melodía de Scriabin y pensé: "Quizás soy esta mujer tan bella de hierática figura que no me muestra su rostro, quizás me estoy obsesionando contigo, porque cada día te pareces más a mi música..."

Se cumplian setenta y dos años de la muerte de Antonio Machado y mientras yo recordaba la música de los 60's y 70's, en un café de la calle Arquimedes discutía de forma teatral una extraña tertulia de personajes variopintos.

La señora Academia me vendía versos y yo le regale un poema:

Mañana

compraré un espejo de dos caras

por la mañana

me maquillaré por un lado

por la noche

me lavaré la cara por el otro

y tú

mírame ... como quieras.

Al entrar en la habitación la encontré desnuda, el gesto indolente, haciendo ver que no me veía. Le dije: "Bella, de vos estoy enamorado. Si fueseis mía! De noche y de día, cuando pienso en vos, mi corazón suspira."

Seguí escribiendo versos y recordando los años de la infancia...charcos de cristal, rodillas de mercromina y una ducha a la semana.

Al comienzo de la primavera la luna se acercó para hablarme al oído, la platea del teatro se llenó de políticos y un actor gritó...¿La democracia , para que? Después Vicent Andrés Estellés me dijo:

"Pere, per tu he tornat al carrer dels balcons,

ben dematí, per veure si et trobava

per tu he tornat moltes nits al carrer Arquimedes

ple de balcons i de fulles llarguíssimes."

Abril siempre es primavera, cuando se despereza me sorprenden sus mil caras, yo no se que decirle y no hago más que mirarla.

Y es que...

Tengo una astenia del alma

astenia de un mes de Abril

que no puedo hablar de ti

y me falta la palabra.

Recordé la prosa de Josep Pla y algunas de sus opiniones...citaba las palabras de Montaigne: "La vie est ondoyante". La vida no és una línea recta, sube y baja.

En mayo lees cada tarde, estás callada y parece que no estás...Mi vida está llena de puntos suspensivos que indican miedos, dudas, sorpresas y desenlaces inesperados. Te dejo mi puerta entreabierta, en el rellano tres puntos suspensivos y tú piensa lo que quieras...

Este teatro de la vida da tantas vueltas que a veces ya no sé qué personaje interpretar.Y te llevé mar adentro, a un lugar donde el tiempo se detiene, era el país de Nunca Jamás. Tú te pareces cada día más a Wendy y yo ya no sé si me llamo Pere Pan.

Ahora duermes... Tras el cristal de la noche, un viento cálido de nubes bajas dibuja sombras inverosímiles, como un mimo sobre tus sábanas.

Me quedo solo, ingrávido

leyéndote

pero hoy desconozco tu cuerpo

y al leerlo me asustan mis palabras

cuando dices ... por favor no me quieras.

Llegó Julio, intentaba pasar estos tiempos de crisis escuchando música y bebiendo gin-tónics mientras escribía versos:

Me falta la palabra

expresar lo que siento

pero ... no pienso decírtelo nunca.

Me acordé de usted. Como si no fuera nada ... pienso en todos esos pequeños nada que me venían de usted. Y los días de agosto pasaban placidamente.

En septiembre siento venir al otoño, mi ... otoño. Las noches en casa un desasosiego, calles de parfum de nuit y te echo de menos.

Ayer volví a Rachdingue

me faltaba la sal de tus labios

y no sonaba ... Angie.

Un día Salvador Dali me comentó: "¡Paseando por tu calle he podido comprobar que eres un español fanático y un catalán entramuntanat!"

La muerte es la extinción del deseo pero...

Por las tardes salías al jardín,

leíamos juntos y me llenaba de vida,

poco a poco ... cada día.

Mientras me acordaba de mis poetas perdidos

Ahora que soy un niño grande,

quiero volver a jugar

y que siempre sea recreo.

no necesitamos nada,

pues el juego está en nosotros.

Descubro que soy un admirador de Camilo Sesto y que sólo he dejado huellas en ti; el día que tu te vayas nadie hablará de mí.

¿Cuántas veces perdiste el tren y no te importaba? Decías me da igual, después ya pasará otro.

Yo también he perdido muchos trenes y no para estar contigo, sino por pereza ... por miedo.

Seguí haciendo teatro surrealista y...

Tengo una guitarra

que se parece a ti.

noventa, sesenta, noventa

y esta ... boquita redonda

que sólo habla de mí.

Los lavabos públicos de la calle Arquimedes se llenaron de literatura clásica, el Quijote, la Odisea. A tí te llamaban Marrakech...quizás por tus hombros de Atlas, los ojos negros y el aliento de canela. Eras como la luna, una oscura luna de deseo.

Mientras sigo enamorado de ti como un burro y por más que me des coces siempre estaré enamorado de ti ... como un burro.

El búho de la noche se come las estrellas

ratoncitos de colores

yo a oscuras

espero a la luna ... para verte.

En este país tan pequeño los Reyes Magos traen niños de Oriente y las cigüeñas son mariposas blancas.

Mientras escucho la música que me emociona, escribo sobre una vida mezcla de real e imaginaria... pero que para mi sigue siendo apasionante.

Y la vida siguió,

como siguen las cosas que no

tienen mucho sentido...

Conte de Nadal...hi havia una vegada

2011-12-24T20:40:00.006+01:00

Hi havia una vegada un país tan petit, tan petit que només hi vivia un nen.

Es deia Perico, tenia pares, avis, oncles i mestre però no era feliç.

Encara que tots els habitants del país el cuidaven i mimaven, ell es sentia sol, necessitava un germà o un amic per jugar i per fer-se companyia.

A les vigílies de Nadal la seva mare li recordà que havia d'escriure la carta als Reis. Va demanar el que més desitjava: un germanet o un amic de la seva edat.

En Perico, que era molt espavilat, ja sabia que els reis eren els pares i que els nens no vénen de París ni de l'Orient.

Però estava equivocat, el país era tan petit que tot ho portaven de fora, els pares no eren els reis i els nens venien d'Orient.

Aquell any per Nadal es van produir fets extraordinaris: a casa del fuster va arribar una criatura damunt d'una papallona blanca. Tothom anava a visitar-los i els portava regals, plens d'alegria i sorpresa.

Al cap d'uns dies, seguint a un àngel del cel que semblava una estrella, va entrar en el petit país una caravana de mercaders, venien d'Orient i portaven tota mena d'encàrrecs. A casa d'en Perico van deixar un paquet amb un llaç blau, dins hi havia un nen petit, grassonet, dormilega i eixerit.

Així d'aquesta manera el país va anar-se fent gran i per a commemorar aquest miracle ara cada any es celebra... la màgica nit de Nadal.

Erase una vez

una mariposa blanca

que era la reina de todas las

mariposas del alba

se posaba en los jardines

sobre las flores más bellas

y le susurraba historias

al clavel y la violeta.

Bloc teatre XIII

2011-12-21T01:30:00.001+01:00

Nadal 2011

Bé ... i ara què fem?

Parece que ya empiezo a entender,

las cosas importantes aquí,

son las que están detrás de la piel.

Y todo lo demás,

empieza donde acaban mis pies...

Com un burro enamorat ...

2011-12-16T13:20:00.002+01:00

Com un burro enamorat

i per més que em donis guitzes

sempre estaré enamorat

de tu ... com un burro.

De bon matí

Aquest camp d'aquarel·les

sembla un mosaic de colors

hi ha tota classe d'herbes

fins hi tot cargols...

Al migdia

Galtes molsudes

figues del coll llarg

el vermell dels llavis

als peus de Montserrat

postres de bescuit glacée

xocolata amb praliné

i tu ... l'apoteosi!

A la tarda

Visc de silencis

de paraules perdudes,

tu darrerament no dius res

i no m'importa,

perquè et sento a prop

cada cop ... més silenciosa.

De nit

El mussol de la nit es menja les estrelles

ratolins de colors

jo a les fosques

espero a la lluna ... per veure't.

Tot això ja ho havien sentit a dir la Carme, l'Àngels i Novesflors.

Marrakech

2011-12-05T16:19:00.002+01:00

Te llamaban Marrakech...quizás por tus hombros de Atlas, los ojos negros y el aliento de canela. Piel seca de azahar, ocre como la jena, las uñas dátiles de caoba y tu ombligo un pozo donde beber.

Nunca supe por que te llamaban Marrakech, la tierra de Dios, si eras como un diablo, un oscuro diablo de perdición.

A veces te movías ondulante como la brisa del mar que venía de Essaouira, al acercarte sonaban tus brazaletes de oro y olías a vainilla y clavo. Tus labios dibujaban en mi pecho caminos de corteza de nogal y tu vientre era tibio como la arena de Zagora.

No se porque te llamaban Marrakech, la ciudad roja, si eras como la luna, una oscura luna de deseo.

Y todo el mar

dentro de ti

y todo el mar

fuera de mí...

La pintura es una obra Manel Anoro.-Marroc.

222é Joc literari

2011-12-01T13:58:00.001+01:00

Va saber de l'existència del 222é joc literari que consistia a alliberar microrelats en llocs públics per tal de fer arribar la literatura a la gent del carrer.

Com que era un personatge amb molta imaginació no se li va acudir res més que comprar una caixa de rotlles de paper higiènic a Mercadona i escriure-hi tot el text de l'Odissea i del Quixot.

El treball va ser llarg, penós, però finalment reconfortant. Tots els lavabos de bars i locals públics del carrer Arquimedes es van omplir de textos amb històries meravelloses i apassionants i al final el temps va donar la raó al nostre peculiar protagonista, ara diuen:

No hi ha lector més culte

que el caganer

sens dubte!

Dedico aquesta entrada, que no és mofa ni menyspreu de qui porta la literatura al carrer, al senyor Jesús M. Tibau un treballador incansable de la paraula escrita.

Jethro Tull interpreta en directe Thick As A Brick una de les peces de rock simfònic amb més força dels anys setanta.

Tinc...

2011-11-28T13:35:00.001+01:00

Tinc una guitarra

que s'assembla a tu.

noranta, seixanta, noranta

i aquesta ... boqueta rodona

que només parla de mi.

Tinc un Seat 600

que és una part de mi

seixanta, quarta, noranta

i aquest ... banquet de darrera

que em recorda a tu.

Tinc un quadern de poemes

que no es separa de mi

mil nou-cents setanta

i aquestes ... fulles gastades

totes escrites per a tu.

Tinc una cançó

que ...

Bloc teatre XII

2011-11-21T21:38:00.004+01:00

Avui, dia de descans de la companyia, el teatre oferia la projecció d'un curtmetratge titulat: "Mil plats d'El Bulli, mite o realitat". Al final estava programada una taula col·loqui amb la participació d'alguns cuiners, crítics gastronòmics i periodistes força coneguts.

Com que l'entrada era gratis la platea s'ha omplert d'afamats, només de començar la pel·lícula ja ensalivaven, quan les baves sortien per la porta quatre eixelebrats han pujat a l'escenari i s'han menjat les imatges... fins i tot la pantalla.

És l'escena més dantesca i surrealista que he vist !

Quan ja tot estigui super fotut sempre ens quedarà el rock and roll.

Un vídeo per pujar la moral ... que ja fa falta.

2011-11-17T13:45:00.003+01:00

Acabo de rebre aquest vídeo per Email, molts ja l'haureu vist, a mi m'ha omplert d'energia i emoció.

I això sempre és ... bo.

De vegades Girona m'enamora.

Perdre el tren

2011-11-14T21:00:00.002+01:00

Quantes vegades vas perdre el tren i no t'importava. Deies tant me fa, després ja en vindrà un altre.

Jo també n'he perdut molts i no pas per estar amb tu, sinó per mandra... per por.

M'adorm el fred

i em despullo

sobre catifes d'herba ...

Oh! quin rabanet

petit i verd,

com els teus llavis

vermellet...

L'hivern és silenci

sols

el batec del cor.

Callem tots junts

plegats

mentre ens fem companyia.

Però ... tu no calles

mai

i ens esvalotes!

Escrivint un bloc, de vegades aprens a llegir-te ... tot sol.

Em dius

i dius un vers

però ... amor no em diguis res

perquè només et miro quan em dius

i et miro, et miro, et miro i ja no escolto res!

Portava tant de temps en el fons d'aquell pou sense poder sortir que va començar la meva metamorfosi. Trencant el fi capoll de la rutina em vaig convertir en papallona ... i sortí volant.

Un dia els vaig dir tot això a la Carme, a Vida, a Iris, a la Sargantana, a Novesflors, a la Eulàlia ...

La foto es de FuroOr frenesi!

Ningú parlarà de mi quan passin els anys

2011-11-07T18:50:00.002+01:00

Ningú parlarà de mi quan passin els anys.

Oh! que pedants són els homes que voldrien ser recordats

com Ulisses ... durant segles.

I tu Nausicaa que vols cremar el teu cos perquè viatgi l'ànima

no saps a on, però sí el perquè.

Vols ser immortal!

I ho ets.

Hi ha qui creu en l'altra vida o en la reencarnació o no creu res,
però per si de cas tothom deixa empremtes.

Jo només he deixat empremtes en tu
el dia que te'n vagis
ningú parlarà de mi
i quan faltin els fills
ningú se'n recordarà de nosaltres.
I potser... no ens fa cap falta.

Com m'agradaria, com m'agradaria que estiguessis aquí.
Només som dues ànimes perdudes
nedant en una peixera,
any rere any.

Fan de Camilo Sesto

2011-11-04T21:01:00.004+01:00

Ja sé que si us dic que sóc un fan d'en Camilo Sesto pensareu que sóc un "friqui", doncs bé ... sóc un admirador d'aquest cantant.

Tenia una gran veu i composava moltes de les seves cançons que gairebé sempre parlaven d'amor. Aquest tipus de música té el seu públic i durant molt de temps va ser un número u a Espanya i Amèrica Llatina.

Realment el que m'interessa d'ell és la persona, Camilo Blanes Cortés un supervivent, un personatge peculiar capaç de reinventar-se durant tota la seva vida.

1973

Potser el seu millor treball va ser portar a Espanya el 1975 l'òpera rock Jesucrist Superstar, la seva interpretació del personatge de Jesús va ser fantàstica. Teddy Bautista que darrerament presidia la SGAE i ha estat acusat de malversar els seus fons, interpretava el paper de Judes, debia de ser una premonició.

1998

La seva vida privada està envoltada d'un aire de misteri i ambigüitat, es retira i torna diverses vegades i l'any 2001 li han de trasplantar el fetge.

Però es incombustible, sempre reapareix amb nous espectacles i cançons.

2011

Actualment té seixanta-cinc anys, diu que es retira dels escenaris i està fent una gira de comiat per tot el món.

La seva música no és la que a mi m'agrada però no sé que em passa amb en Camilo Blanes que quan l'entrevisten o canta em quedo encantat escoltant i mirant-lo. Suposo que és curiositat per aquest artista tan especial ... o potser és que sóc una mica "friqui".

Els poetes perduts

2011-10-20T13:48:00.005+02:00

Quan tenia vint anys, vaig comprar un llibret de poemes titulat Vivències. El seu autor es deia Xavier Roig i suposo que era gironí, eren versos de joventut plens de sentiment, alguns amb un cert aire bohemi.

Més tard fent el servei militar vaig conèixer Joan Farigola, bé ... crec que es deia així, en el temps de la mili va escriure vint poemes d'amor per mostrar els seus sentiments a la Cinta, la noia que estimava. Un poemari que va titular Dona.

També eren versos senzills, juvenils però espontanis i tendres.

Mai més he sabut d'en Xavier ni d'en Joan, no sé res de la seva vida ni si seguiren escrivint.

Han passat els anys, he pogut llegir moltes altres coses que m'han agradat i emocionat més, però sempre me'n recordo d'aquells versos ...

Els versos dels meus poetes perduts.

Temps de silenci

Els meus ulls,

massa donats a recordar,

callen la presència

de persones, mentre,

emmudit pel meu plorat

silenci, consagro

el temps viscut.

Aquest dies passaran

(com al rellotge,

les velles, viscudes hores

dels absentats)

per mi també,

per sempre...

Xavier Roig

VII

Si tu juguessis

i jo jugués

no sabríem

com seríem;

si sabríem , però

que seríem.

i ara que soc un nen gran,

vull tornar a jugar

i que tothora sigui esbarjo.

no ens cal res,

car el joc està en nosaltres.

tenim aigua y tenim mans,

tenim terra,

tenim fang.

empastifem-nos les mans!

Joan Farigola

Us parlo d'un temps que els de menys de vint anys no poden conèixer.

Montmartre aquella època penjava les seves liles fins a sota de les nostres finestres

I si l'humil refugi que ens servia de niu no tenia bona pinta ...

És alla on ens vam conèixer, jo era un mort de fam i tu posaves nua.

La mort és l'extinció del desig

2011-10-13T13:52:00.002+02:00

La mort és l'extinció del desig.

A les tardes sorties al jardí, llegíem plegats i m'omplia de vida, a poc a poc ... cada dia.

Les tardes a la tardor,
gallarets de mel
omplen camins d'abelles.

El temps esborra les portes que no s'obren mai
i jo a vegades no sé
si sóc a dins o sóc a fora ...

Visc en un país de vent
va i ve
porta i lleva
i fa ... embogir.

Quan tornis del sud
porta'm la seva llum
l'alegria, el color
l'olor dels geranis, perfum
cançons que neixen del cor.
Quan tornis del sud ... porta'm-el!

Cremat
purificat
voldria renéixer ... com el sol
cada dia.

Els camins de nit
llumenetes de cristall
i cuques de llum...

Els comentaris poètics els vaig fer a Carme, Vida, Àngels, Novesflors, Galionar...
La fotografia és de David Hamilton.

Conversant amb Salvador Dali

2011-10-08T16:55:00.001+02:00

Una tarda d'hivern vaig veure el seu cos per darrera vegada, una tarda freda com aquella Torre Galatea. Milers d'empordanesos feien cua per acomiadar-se de vostè, semblaven les formigues dels seus quadres.

Buscava un rastre d'aquella mirada tan viva, però ja no hi era, se n'havia anat.

Pere, dues coses van ser la font d'inspiració de la meva obra: l'instint sexual i l'angoixa de la mort, les dues són creatives però l'última m'obsessionava.

Realment el que m'inquietava de debò era saber el que deien de mi a la tertúlia del Casino Sport de Figueres, allà es decidia si jo era un geni immortal o no.

Un home especial si que ho éreu, guapo, amant del groc, dels gessamins, de Rafael, de Velázquez i de Vermeer. Diuen que Lorca es va enamorar de vostè.

Mira, en Federico i jo ens estimàvem com amics però ell volia tenir relacions sexuals amb mi, va insistir tant i tant que al final ho vaig voler provar. Em va voler donar per ...... però em va fer mal i en l'acte ho vaig deixar córrer.

Amb les dones també teníeu una relació especial. Dèieu que eren capaçes de provocar la cretinització total de l'home i practicàveu amb elles "l'amour courtois". Podíeu tenir passions sense cap mena de contacte carnal, sense tocar mai a ningú.

El títol de la meva pintura, el gran masturbador té relació amb això que dius.Perquè és la idea de la culpabilitat d'una cara que està completament extingida vitalment d'haver-se-la pelada, i llavors té el nas que li toca a terra i li surt un furóncol...

Vostè a mi no m'enganya, una persona que diu que l'erotisme és una cosa divina perquè Eros és un déu i la pornografia una cosa infrahumana o sigui molt propera a la animalitat demostra que no és tan boig com sembla. No sé qui és més interessant l'artista o el personatge Dalí.

Jo sempre dic que sóc molt millor escriptor que pintor, i molt millor fins i tot la meva cosmogonia és molt més important que la meva literatura.

És a dir ... quan Buñuel em va demanar que col.laborés amb ell en un projecte cinematogràfic, vaig escriure el guió d'Un Chien Andalou al bar Emporium de la Rambla de Figueres, mentre bevia Gin-fizz.

Buñuel de seguida va quedar enlluernat, el vam signar tots dos però en realitat hi havia molt poques coses seves: l'assumpte de les formigues, per exemple.

Hem parlat poc de pintura però me'n recordo de les paraules de Josep Pla aquella nit que vostès sopaven al Celler de ca la Teta.

Vàreu parlar de política, de pintura, del surrealisme i del futur museu. Pla deia que vostè sabia comercialitzar la imbecilitat humana i vós li dèieu que la vostra sensualitat era intel.lectual i gairebé impotent, intel.lectualitzar l'erotisme donava més creativitat.

En Pla es va beure una ampolla de Cune i vostè que era abstemi va provar un glop de Chartreuse per digerir la sopa d'all i el bistec amb albergínies del sopar.

La primera vegada que vaig anar a París vaig visitar a Picasso abans que el Louvre, en saber-ho em va dir: "Has fet molt bé" i li vaig regalar un petit quadre titulat "La noia de Figueres".

Tu també has fet molt bé Pere, fent-me companyia aquesta calorosa tarda d'octubre.

Passejant pel teu carrer he pogut comprovar que ets un espanyol fanàtic i un català entramuntanat!

Gràcies, un altre dia seguirem conversant perquè encara no hem parlat del meu avi, ni de Paco Camino, ni de ...

Part de les paraules de Salvador Dali provenen de textos escrits per Lluís Permanyer i Ramon Guardiola.

Avui he tornat al Rachdingue

2011-09-27T19:45:00.004+02:00

Aquesta nit s'ha celebrat al Rachdingue de Vilajuïga una festa d'aniversari, potser la més especial d'aquest estiu a l'Empordà.

Feia trenta-cinc anys que no hi havia pujat, els arbres il.luminats lluïen colors artificials i la música techno rebia als convidats a cops de Gin-Fizz i macarrons de parmesà.

Fora a les terrasses, vells bancals d'oliveres amb una vista extraordinària sobre la plana que formaren les desembocadures de la Muga i el Fluvià, es va servir el sopar.

Bacus en forma de cambreres d'una bellesa desvergonyida, servia xampany francès, vins i begudes refrescants de tota mena.

Allà lluny a l'altre costat del golf de Roses, vèiem les llums d'Empúries , el vent terral li feia arribar olors d'antics tiberis. Les ostres de Normandia, les gambes i escamarlans de Port de la Selva, cloïsses de l'Illa de Arousa i fins i tot les aromes del pernil portat de les deveses de glans de Salamanca.

De cop va trencar el silenci la veu càlida i alhora estripada d'una cantant de soul, des de l'alçada d'unes cames tan llargues com els seus talons d'agulla deia: "If I was your woman and you were my man ..." Si jo fos la teva dona i tu el meu home ...

I al final l'apoteosi d'un tast de vins negres de Valbuena de Duero.

Un esclat de música dance va omplir la pista de ball, aviat van començar a sonar les cançons dels anys vuitanta, abaix a la barra servien combinats i licors per als que no conduïen i fora als jardins feia una nit xafogosa però agradable.

Encara era fosc, la festa s'estava acabant i l'autobús va arrencar lentament cap a Figueres. A les darreres files uns joves de seixanta anys cantaven: "Conductor, conductor, repasate el motor que se te sale el agua por el carburador ..."

S'anunciava un altre dia de calor d'aquest estiuet que s'allarga més i més, gelós de la tardor.

Ahir vaig tornar al Rachdingue

em mancava la salabror dels teus llavis

i no van posar ... Angie.

Per Lluis i Marisa amb tot l'afecte.

Les nits

2011-09-09T13:40:00.013+02:00

Ara les nits són buides
com els dies
m'angoixa el capvespre
quan es fa fosc d'hora
i tu ... no hi ets.

Al setembre et sento venir tardor, la meva ... tardor. Les nits a casa un neguit, carrers de parfum de nuit i t'enyoro.

Tamborets de plexiglas
llavis de chewing gum em besen
boires de whisky sour
jo perdut nàufrag
i tu ... no hi ets.

Em poso a pensar en els dies de joventut
quan vivia la meva vida....

Agost

2011-08-20T19:01:00.001+02:00

De bon matí

fins al capvespre

de dia

de nit

em sorprenc

i gaudeixo

cada dia ...

Jamie Cullum .- Peralada 5 Agost.

De bon matí les barques del Perello pesquen tallarines davant de la platja del Mareny.

Al vespre a l'Almadrava de Roses pots veure com el sol s'amaga darrera de la Mare de Déu del Mont.

En aquest racó del jardí de Can Santamaria de Raset es va fer la última foto en vida l'Antonio Machado.

A les xafogoses nits d'agost els carrers de Figueres estan buits i plens de misteri.

Aquests detalls del genial Salvador Dalí encara em sorprenen.

Els petits plaers de les postres d'un restaurant, sense estrelles michelin, com el Motel Empordà.

En Nerac i jo cada dia som més amics ...

Res

2011-08-05T13:14:00.000+02:00

Vostè pensa que no sóc res

com si no hi fos

res

Sempre el nen que no importa res

ignorant-me

com si res

Sense poder parlar amb vostè de res

dir-li el que sento

res de res

Passant anys oblidant-me de res

emocions adolescents

sense dir-li mai res ...

Com si no fos res...penso en tots aquests petits res que em venien de vostè.

Deixant petits versos pels camins

2011-07-28T18:25:00.003+02:00

Avui faré el camí de Riola tot escoltant la música de Yann Tiersen i aniré deixant petits versos pels camins dels arrossars, com en Pulgarcito ... per a no perdre'm i poder tornar al mar.

Vaig pintar trés ocells
cada cop més ben fets,
tant, que ja mouen el cap
i el darrer ... canta.

Sóc com el diamant
fràgil i dur
no em ratllo mai ...

Em falta la paraula
expressar el que sento
però ... no penso dir-t'ho mai.

Els ous van dir, tot cridant
no servim ni per fer truites
però aquest ximple de pardal
ni creix, ni vola, ni fa mal.

He volat somiant,
a trenca nits
a punt d'alba
l'aire fresc em despertà
sentia l'olor dels boscos
i el bram salat de la mar
tot era intens ... real.

La por ...
que és la por?
La por sóc jo!

Viatjant dalt d'aquesta estrella,
a l'altra banda de l'univers,
veig lo bonica que ets
ara i mil anys després.

Ets plena d'olor
les arrecades fines
com les glicines.

Descalç per la terra del teu cos
sentint el seu batec
m'arrelo en tu
i fas que creixi cada dia.

No em parlis
no em diguis
no em preguntis amor
perquè no sé ...
i m'angoixa
el no dir-te.
I el temps, el nostre temps
portarà a poc a poc respostes.

Rosa del safrà
rosa de la terra seca
filla del fred
mare de les espècies
com l'or vermell
com una flor salvatge
i aquesta olor tan particular
sempre la teva olor ...

Élla era un arbre ple de fruita madura
ell estava boig pels seus mugrons de cirereta
tots dos tremolaven, desitjant-se, sense dir-se res
i de cop el terra es va cobrir d'un llit ... de fulles tendres.

Aquests comentaris poètics els vaig fer fa temps a Carme, Vida, Joana del bosc, Joana de llum, Àngels, Rita, Novesflors, Mercè ...
La fotografia és una alba al Mareny Blau.

Bloc teatre XI

2011-07-06T21:24:00.008+02:00

"Vull dir-te una cosa

escolta'm .....

Crisi? Quina crisi?

Ara és el moment de posar la música al màxim i preparar un Gin-tonic amb molt de gel i llimona.

.................

Oh, Sister Robinson! això esta tot encallat,

recollim llàgrimes en gots de paper.

Pot algú dir-me el que necessito saber,

pot algú ajudar-me a seguir endavant amb l' espectacle? "

El 1975 Supertramp publica el seu LP "Crisis? What Crisis?"
Jo tenia vint-cinc anys i des de llavors no m'ho crec això de les crisis ...

Por favor no me quieras

2011-06-29T01:40:00.002+02:00

Aprendí a leerme

leyendo tu cuerpo

cuando más me leía, releía tu cuerpo

descubriendo detalles inesperados

mensajes escondidos.

Si cierro los ojos

leo tu olor

mientras, tú recitas los versos que te escribo

es como si leyera tu cuerpo

y escuchase mis palabras

Ahora duermes... Tras el cristal de la noche, un viento cálido de nubes bajas dibuja sombras inverosímiles, como un mimo sobre tus sábanas.

Yo me quedo solo, ingrávido

leyéndote

pero hoy desconozco tu cuerpo

y al leerlo me asustan mis palabras

cuando dices ... por favor no me quieras.

El cuadro es un óleo de Manel Anoro-"La Posseuse"

Mar endins

2011-06-17T02:03:00.005+02:00

Et portaré al final de la terra, on diuen que s'acaba el món i al capvespre volarem mar endins perseguint el sol.

Em donaràs petons salats, els ulls ofegats d'aigua, amb l'alè gelat i la passió salvatge dels animals marins.

De cop s'amagarà el sol, tot serà de color maragda i agafats de la mà arribarem a l'illa de la què em parles sovint. Dius que està plena de nens entremaliats, petites fades i pirates.

És un lloc on el temps s'atura, ha de ser el País de Mai més, tu cada dia t'assembles més a Wendy i jo ja no sé si em dic ... Pere Pan.

Bloc teatre X

2011-06-10T20:40:00.002+02:00

Aquest teatre de la vida dóna tantes voltes que de vegades ja no sé quin personatge interpretar.

Només tu, asseguda sempre a les primeres files, em dones forces per sortir cada dia a l'escenari. Rius, crides, aplaudeixes, alegre i emocionada encara que no entenguis el que dic.

És com... quan et parlo a cau d'orella i dius que no m'entens perquè et faig pessigolles i se t'escapa el riure.

Bloc teatre IX

2011-05-24T18:50:00.002+02:00

Este Blog está lleno de puntos suspensivos...

Escribo para ti y me gustaría que interpretases mis palabras a tu manera, que imaginases los finales más especiales , es decir que hagas tuyos mis escritos y los disfrutes como si los vivieras.

Mi vida está llena de puntos suspensivos que indican miedos, dudas, sorpresas y desenlaces inesperados. Quisiera transmitirte este modo de disfrutar de la vida y que te quedases con lo que más te guste.

Te dejo mi puerta entreabierta, en el rellano tres puntos suspensivos y tú piensa lo que quieras...

Lo atroz de la pasión es cuando pasa,
cuando, al punto final de los finales,
no le siguen dos puntos suspensivos...

Dos poemes d'amor ... i una havanera

2011-05-20T19:03:00.003+02:00

Una tarda a l'hort

Berenàvem pa amb vi i sucre

i jo et deia:

"Pitets de pruna

dolços com fruita

sense pinyols "

I tu reies

i jugaves a amagar-te enmig dels fruiters...

Temps de prunes

"Et menjaré les prunes

totes les prunes de l'hort

les que són com el teu cor

les vermelles i les grogues

les verdes i les dolces

les que guardes a les faldes.

I quan descobreixo el que amagues

se't posen les galtes com prunes

de coca dolça i de colors..."

Havanera

Hi ha algú?

bé, ara que tots dormiu

entro a les rodes poètiques

en silenci, de puntetes

per deixar un vers tranquil

paraules d'una nit d'estiu.

Al matí, les orenetes

vénen a llegir el que he escrit

jo els hi deixo unes galetes

per si riuen del que he dit

i així mentre picotegen

no em desperten amb cap crit.

Nit d'havaneres

la lluna para l'orella

i l'aire de marinada

porta un veu de Calella

canta Silvia Perez Cruz

i jo escric ...

Aquests tres poemes els vaig fer l'any passat per la Roda Poètica.

LLegint

2011-05-14T21:59:00.001+02:00

Al maig llegeixes cada tarda, estàs callada i sembla que no hi ets.
Jo et miro sense dir res, escolto com respires i enyoro els teus mugrons de pa amb vi i sucre.
T'amagues dins el llibre més gruixut, te'n vas lluny i és com si visquessis una altra vida.
Només vull estar a prop teu, els meus llibres són molt prims, l'olor de la userda i la música de Scriabin em produeixen una increïble sensació de lassitud i al besllum del capvespre segueixo a poc a poc la ratlla fina del teu melic de pèl moixí.
Ara es fa fosc, entra vent terral, tanques el llibre de cop fent soroll i em dius tot somrient ... que vols per sopar?

El quadre es un oli de Manel Anoro."Lectora"

El senyor Josep Pla

2011-04-23T02:57:00.016+02:00

Avui he pujat al poble de Maçanet de Cabrenys, a la tarda llegia el Quadern Gris: abril 1919...
"Temps de Setmana Santa. Com cada any: fa un dia gris, voltat d'una gran calma, fred, sense sol ni vent. El cel és baix d'un color de cendra, amb una resplendor interna de grosella. Tinc la boca tan seca que trobo l'aigua deliciosa, reconfortant. La tendència de l'alcohol a donar set, a produir un assedegament creixent, és el cercle més viciós de la vida humana. Em quedo a casa. Crepuscle inacabable; nit inacabable. No acaba d'interesarme la lectura dels llibres que tinc a mà..."

Per un moment m'he sentit molt proper a les paraules de Josep Pla i també he pensat en el que va escriure del maçanetenc Alfons Roger al qual va qualificar com un dels grans cuiners de l'Empordà.

Jo vaig conèixer al seu fill Ramon Roger, recentment traspàssat, va seguir l'escola culinària del seu pare i mai oblidaré les seves truites de riu al vi blanc, el conill amb mandonguilles o la omelette norvégienne de postres.

Parlant de cuina, l'última vegada que vaig veure al senyor Josep Pla va ser al Motel Empordà. Estava sopant com sempre en aquella taula del fons a la dreta, li feia companyia en Jaume Subirós propietari del Motel i excel-lent cuiner, segurament menjava una sopa de farigola o una perdiu a la col.

Deien que era un home misogin i solitari però crec que no és cert, li agradaven molt les "senyoretes" i sempre buscava companyia perquè era un gran conversador.

Potser no va tenir sort amb les dones, el seu aspecte els últims anys era entranyable i m'inspirava respecte, amb un cigarret de picadura i algun vas de gin tonic al davant.

Se li ha criticat el seu caràcter, parlar massa clar, les opinions políticament incorrectes i la seva escriptura bilingüe.

Com diria Pla... tot això són collonades. El que compta és que ens deixa una fantàstica obra literària en prosa, possiblement la millor escrita en català el segle passat.

" Feia un dia cluc, una mica trist, d'aire immòbil, lleugerament ennuvolat. El mar, en una calma una mica forçada i neguitosa, era blanquinós i el cel gris. Les oliveres de Portlligat tenien un verd mústic i ala-trencat. La sensibilitat de les oliveres, quin prodigi! Semblava mentida que aquells arbres que amb aire de tramuntana haurien tingut un aspecte tan radiant i d'una tan prodigiosa claredat, poguessin tenir ara l'aire malaltis i flàccid que tenien. Navegàvem amb el motor a poca màquina al fil del litoral, a tocar els rocs, costejant..."

Pla no sabia escriure poesia però admirava l'obra d'Antonio Machado. Amant de la cultura italiana, era empordanès, irònic, entramuntanat i fins i tot tenia cara de murri.
Sovint citava les paraules de Montaigne: "La vie est ondoyante". La vida no és una línia recta, fa pujades i baixades. Com la literatura ...

L'any 1981 va morir Josep Pla, avui fa trenta anys. Mecano cantava "Hoy no me puedo levantar", Espanya és recuperava de l'intent de cop d'Estat del 23 de Febrer i els americans llançaven el Columbia, primer transbordador espacial ...

Jesús...Superstar?

2011-04-20T17:28:00.000+02:00

Jesús, explica Lluc en el seu evangeli, després del sopar va pujar a la muntanya de les Oliveres i allà en l'anomenat hort de Getsemaní va dir als que l'acompanyaven: "Pregueu perquè no caigueu en la temptació".
I apartant-se d'ells es va agenollar i també resava enmig d'una gran angoixa.

"Vull saber, vull saber, Senyor,
perquè he de morir?
perquè ?
Digue'm perquè vols que em clavin a la creu
mostra'm el motiu, dóna'm una mica de la teva llum
digues que no és inútil el teu desig i moriré
em vas ensenyar el com, el quan
però no el perquè.
Molt bé, jo moriré!
però si us plau
quan mori, quan mori,
mira'm!
si us plau, mira la meva mort!
Jo tenia fe quan vaig començar,
ara estic trist i cansat
els meus tres anys ja són milers,
perquè llavors tinc por
que ja tot acabi?
Déu, jo no vaig començar
va ser la teva voluntat
dóna'm el calze d'amargor
clava, esvera, trenca, mata
però aviat, fes-ho aviat
o jo... me'n penediré. "

A seixanta anys, recordo la meva llunyana educació religiosa amb afecte però amb la indiferència de qui ja no creu en aquesta fantàstica i dramàtica història.
Malgrat tot, potser per un profund instint atàvic segueixo demanant a Déu, cada matí, que m'ajudi a mi i als que estimo a superar les dificultats d'aquest viatge llarg i apassionant ...

Abril

2011-04-17T17:53:00.005+02:00

Tengo una astenia tan grande

astenia sentimental

que no puedo hablar de Abril

y me falta la palabra.

Ahora susurra el viento, rumorea ...cosas de la vida, se duerme Abril en los prados y escucha crecer la hierba.

Abril siempre es primavera, cuando se despereza me sorprenden sus mil caras, yo no se que decirle y no hago más que mirarla.

Y es que...

Tengo una astenia del alma

astenia de un mes de Abril

que no puedo hablar de ti

y me falta la palabra.

Si las cosas que uno quiere
se pudieran alcanzar
tú me quisieras los mismo
que veinte años atrás...

Conversant amb Vicent Andrés Estellés

2011-03-31T01:19:00.006+02:00

Pere, per tu he tornat al carrer dels balcons,

ben dematí, per veure si et trobava

per tu he tornat moltes nits al carrer Arquimedes

ple de balcons i de fulles llarguíssimes

no anava jo: era l'amor qui em duia

per tu he mirat, molt amarg, el cantó

distretament, però amargament sempre

mai no ens hem vist, però sempre tornava.

Sento la teua veu per a les confidències

la teua veu de vegades cremada

de pètals breus socarrats a les vores

en arribar foscament el desig

la teua veu que no escolte fa temps.

No em deixes a la vora del riu de les paraules

ni vull saber nadar i guardar bé la roba.

Preserve molt la meua soledat.

Com un gran bé l'acaricie i tempte.

Ningú no sap el que a ella li dec

un sentiment feroçment solidari

amb qui pateix, amb qui espera en silenci

un vast amor per la mort i la vida

cosa total, universal principi.

Puc dir-te Vicent

que no comprenem l'amor com un costum amable

com un costum pacífic de compliment i teles.

Es desperta, de sobte, com un vell huracà

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Em vaig enamorar d'una noia d'Alginet

i no hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans

he amat la meua filla, he amat la meua dona

he amat el meu ofici, he amat la meua casa

he amat el meu carrer, com he amat el meu poble

i he amat la meua pàtria; he amat la meua vida

he amat les gents anònimes, he amat totes les coses.

M’he estimat molt la vida

no com a plenitud, cosa total

sinó, posem per cas, com m’agrada la taula

ara un pessic d’aquesta salsa

oh, i aquest ravanet, aquell all tendre

què dieu d’aquest lluç

és sorprenent el fet d’una cirera.

Ara fa divuit anys que ens vas deixar, crec que seràs recordat com el gran poeta valencià de segle vint.

De vegades la teva poesia és crua i costa de digerir, quan parles de sexe em recordes a Bukowski ... bé, tu ets molt més entranyable.

M'he masturbat avui mirant el cos

des del meu llit d'una jove a la platja:

he retornat a la meua infantesa

d'albercoquers i de dacasars furtius.

He estat feliç, immensament feliç.

He rescatat la meua adolescència

amb brusca mà mentre mirava el cos,

esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,

compacte i bru, d'adelerada gràcia.

Ara recordo que vaig veure una dona jove

fa anys, al matí, a la platja del Mareny.

Amb gest senzill, com qui agafaria

un canteret amb aigua del Garbí

aquesta jove mare, dempeus, ha agafat

el seu fill de la sorra; l'ha

elevat a l'alçària dels seus pits

se l'ha mirat en l'aire

i molt senzillament el besava després

com si begués amb castedat d’una aigua.

Tu, Pere parles de les dones amb passió i delicadesa

es nota que les estimes.

És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.

És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre

i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.

Jo sóc un home que no té més remei que escriure

i no té més remei que escriure certes coses

i les diu, i les diu com les veu, com les sent

o potser com les viu, amargament, amb presses

pensant que va a morir-se demà o despús-demà

amb alegria a voltes, però amargament sempre.

Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.

Em dius amic, que escriga unes memòries.

Això ho fan bé els polítics i els lladres

que són aquells que tenen què contar.

També sol ser cosa honesta de putes:

tenen allò que hom diu experiències.

Jo no ho sé fer, i a més a més això

-perdona'm tu- em sembla innecessari.

Allò que pot tenir cert interès

és el que he escrit i roda ja pel món.

Adeu Vicent

¿Com he d'eixir d'aquesta passió

si aquest carrer Arquimedes és sols un atzucac?

El meu secret, de què et fas confident

és aquest gust general per la vida.

Res no és obscè i tan sols compta el bé.

Adéu, adéu, adéu

me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.

He estimat molt una illa

ella volia ser lliure i no es volia casar

alegre i graciosa com una palmera...

Bloc teatre VIII

2011-03-24T20:00:00.003+01:00

Es van encendre els llums de l'escenari i va pujar el teló. El públic encara no estava assegut a les butaques quan va aparèixer un actor còmic i va dir:

Senyors! Els socialistes seguin a la meva dreta, els de dretes a l'esquerra, els de centre al darrera. Comunistes i els verds que es quedin drets, els independentistes dalt al galliner, fan fressa i va molt bé. Avui dramatitzarem una obra que molts de vostès coneixen: "La democràcia, per fer què?"

Mentre el poble seguia al carrer aliè a la "cultura", el teatre va esclatar en aplaudiments, queien pipes, cacauets i crispetes del galliner a la platea, la cridòria era espantosa i quan els verds van obrir les portes perquè entrés el poble el guirigall va ser tan gran que no va quedar ni l'apuntador ...

Avui la lluna m'ha parlat a cau d'orella

2011-03-21T16:10:00.000+01:00

La lluna tan tafanera
s'ha acostat a prop de casa
i la nit sembla de dia.

Mira com creixen les flors!
m'ha dit
mira el verd de les fulles!
faré aturar el vent de mar
perquè faci olor el silenci
perquè escoltis créixer l'herba.

Posa't les ulleres fosques!
segueix dient-me
que la meva llum enlluerna!
no tenquis pas els ulls
perquè veuràs meravelles
perquè els ompliràs de vida.

Quan sentis la força de l'aigua!
em diu
quan tinguis ganes de riure!
llavors és quan me n'aniré
perquè neixi un altre dia
perquè ... avui és primavera.

Avui sento la remor de les teves mans...

Dona que crema

2011-03-19T11:50:00.003+01:00

Aquesta dona tan llunyana
potser vingui de l'Havana,
no! ... és valenciana
aquesta nit cremarà
perquè el poble demana
foc, passió i disbauxa.

Dedicat a Mari Reyes, Amparín, Juan Julián i Paco amb tot el meu afecte.

Gigliola Cinquetti ya tiene edad para amar y yo escribo versos intrascendentes...

2011-03-16T20:05:00.023+01:00

Había pasado media vida en un colegio de frailes
1964

Moscas de patas atadas
Peter Stuyvesant
estufas de leña verde
charcos de cristal
rodillas de Mercromina
una ducha a la semana
pelotas de cartón piedra
pan chocolate y... agua.

Jocs i entremaliadures

2011-03-07T18:22:00.009+01:00

A l'entrar a l'habitació la vaig trobar tota nua, el gest indolent, fent veure que no em veia.
Recordant uns versos del Cançoner "Sarao d'amor" que havia escrit en el segle XVI el poeta valencià Joan Timoneda, li vaig dir:

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Ella em va mirar, curiosa i sorpresa, creuant pudorosa i suaument les cames.

Jo vaig seguir dient:

No us atavieu, anau aixi,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Escoltant el seu riure mentre s'estirava com un gat sobre el cobrellit, vaig comprendre que la llengua de l'amor no era el francès ... sinó el català.
Des de llavors recullo els comentaris poètics del meu carrer i els escric en una llibreta per si de cas.

I la llum
I el vent de garbí
I l'olor de l'arròs
molls i romaní
allà a la sorra de la Malvarrosa ...

Em vaig enamorar d'ella a poc a poc
com una formiga
trosset a trosset
un petó i un petonet
i quan se'n va adonar ja dormia al meu niu.

La dona que m'espera
m'amaga el seu cos
i dissimula l'ànima
ànima prohibida
cos misteriós ...

Aquesta jove té tossina
potser d'un escalfament
ha begut llet ben calenta
la llepa com si fos mel.

I la meva imatge
es va fer mil imatges
i... no sabia trobar-me.

La llum dels teus ulls
com la pluja de tardor
tendra ... de color.

T'escric amiga absent
però no és a tu a qui escric
m'escric a mi mateix ...
per no perdre't!

Qui mirarà aquests ulls
si tu no mires al cel ...
de tant en tant.

Avui
ahir
i demà,
no sé ... sempre!
esperaré, per tornar a veure't.

Em faig vell, a poc a poc
els ulls petits com brases
el front ple de corriols ...

Escrivint un bloc, de vegades aprens a llegir-te ... tot sol.

Aquests comentaris els vaig fer l'any passat a: Carme, Vida, Iris, Joana, Sargantana, Galionar i Montse.
El quadre és un oli de Manel Anoro "Nu nº3"

Botiga de versos

2011-03-01T13:35:00.000+01:00

La senyora Acadèmia tenia una botiga de versos, tots els dijous muntava una parada a la plaça del mercat de Figueres i venia tota classe de poemes, proses poètiques, versos d'amor i epitafis mortuoris però sempre escrits rimant.
Jo solia anar-hi per veure les novetats, conèixer les últimes tendències, i aprofitava per fer petar la xerrada amb la senyora Acadèmia que era una dona de conversa amena i culta.

Senyor Pere avui tinc uns haikus molt bons que m'han arribat de Vilamacolum.
Miri els haikus no m'agraden gaire, provenen de cultures llunyanes, són molt tècnics i de vegades no els entenc. De Vilamacolum el que em fa gràcia és el que deien els avis:

"A Vilamacolum
amb un pet
apaguen el llum. "

Ho trobo divertit... però què més ha portat avui?
Aquí tinc un lot a granel de cent poemes que ha escrit la setmana passada el poeta Nicomedes, n'hi ha de totes les classes i temes i van molt bé per llegir al llit abans d'anar a dormir, fan venir son.
Dona, m'estimo més la qualitat a la quantitat, però posi-m'en mitja dotzena per si de cas.
Té alguna cosa que en llegir-la emocioni? Paraules que s'entenguin, que despertin sentiments? Vull dir poesia de veritat.
Senyor Pere, darrerament costa molt trobar el que vostè demana, molts versos vénen de la Xina, estan bé de preu però la temàtica i la qualitat deixen molt a desitjar, ara els de Ikea han obert una secció de poemes per a interpretar cadascú a casa seva.
Però ja sé el que vostè vol: una mica de Benedetti, Machado, Martí Pol, Whitman ...
Avui he portat un poema de Xavier Roig Fontseca que li agradarà molt:

"A punta de dia
he sorprès,
en la terra treballada,
el llaurador dormit
de la nit
i els cavalls blancs,
fugitius al galop,
de la rosada."

Moltes gràcies és molt bonic, ja sap que no suporto la poesia inintel.ligible, envoltada d'hermetisme, que sembla important però que no diu res.
Jo també li vaig a regalar uns versos que he somiat aquesta nit, perquè li diré un secret, els poetes somien versos:

"Demà

compraré un mirall de dues cares
al matí

em maquillaré d'una banda
a la nit

em rentaré la cara per l'altra
i tu

mira'm... com vulguis."

Ai senyor Pere! de vegades diu vostè unes coses ...

Ya mi rostro de vos
cierra los ojos
y es una soledad
tan desolada.

Foto de J.Ramon Huidobro

Aniversari

2011-02-22T23:45:00.000+01:00

Aquesta tarda el meu amic Enric, seguint els passos d'Antonio Machado, ha fet un tall del camí de l'exili passant pel Coll de Banyuls.
Allà dalt ha recollit una branca d'ametller florit i en arribar a Cotlliure l'ha dipositat sobre la tomba del poeta.
Avui fa setanta-dos anys de la seva mort.

"Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar."

Remember

2011-02-21T13:40:00.002+01:00

Beatles, Rolling Stones, Elvis Presley, Cliff Richard, Beach Boys, Mamas & The Papas, Manfred Mann, Bee Gees, Santana, Animals, José Feliciano, Procol Harum, Paul Anka, Nilsson, Tom Jones, Roy Orbison, Joe Cocker, Carpenters, Sirex, Bravos, Diablos, Brincos, Duo Dinamico, Mustangs, Lone Star, Juan & Junior, Pekenikes, Relampagos, Mina.

Adriano Celentano, Domenico Modugno, Rita Pavone, Jimmy Fontana, Nicola Di Bari, Tony Dallara, Iva Zanicchi, Wilson Pickett, Aretha Franklin, James Brown, Arthur Conley, Otis Redding, Bar Kays, Ray Charles, Gilbert O'Sullivan, Simon & Garfunkel, Crosby Stills Nash & Young, Leo Sayer, Frankie Avalon, Turtles, Johnny Rivers, America, Monkees, Nancy Sinatra, Elton John.

Trini Lopez, Stevie Wonder, Donovan, King Crimson, Doors, Françoise Hardy, Michel Polnareff, Adamo, Georges Moustaki, Christophe, Pierre Barouh, Jacques Brel, Jane Birkin, Marie Laforet, Francis Lai, Jacques Dutronc, Dalida, Guy Mardel, Surfs, Cat Stevens, John Lennon, Bob Dylan, Frank Sinatra, Louis Amstrong, Moody Blues, Diana Ross & Supremes, Blood Sweet & Tears, Eagles.

Carole King, Carly Simon, Creedence Clearwater Revival, Eric Clapton, Jethro Tull, Emerson Lake & Palmer, Joan Manel Serrat, Pic Nic, Modulos, Jeanette, Mari Trini, Angeles, Micky, Alberto Cortez, Jorge Cafrune, Miguel Rios, Steppenwof, Deep Purple, The Who, Canned Heat, Janis Joplin, Chicago, Rare Earth...

Remember... però no visquis de records, l'important és el que passa ara i potser el que passi demà.

(Aquesta entrada està dedicada a tots els "Viejos Rockeros" de la meva generació)

Entremès : Cafè, copa i puro

2011-02-15T13:20:00.000+01:00

Decorat: La vorera d'un cafè al Carrer Arquimedes, havent dinat, en una de les taules al costat d'una estufa de gas, cinc personatges fan tertúlia.

Sabater-"A tu Pere no t'entenc. Com pots estar aquí assegut, escrivint amb el portàtil i parlant amb tots nosaltres alhora?"

Rajat-"Deixa'l, no li facis cas ara se'ns ha tornat poeta, intenta escriure un bloc en català i creu que li donaran un premi C@ts."

Pere-"Mireu no em toqueu el nas! Tu Sabater últimament tens unes converses tan avorrides que costa molt poc entendre't, i a tu Rajat ni et miro, perquè darrere d'aquest núvol de fum del teu cigar ets invisible."

Calderon-"Jo t'entenc perfectament Pere! Què és la vida? Una il.lusió, una ombra, una ficció, i el major bé és petit: que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són."

Lope-"Per fi parla el poble, tots a una! Cambrer! Cafè per a tots i per al senyor Rajat un tallat, no sigui que amb els nervis tinguem un altercat."

Calderon-"Cambrer! - No t'astores si et tracte, com aliè de tu mateix, que és bé que com un altre parli, perquè ja amb tu sóc un altre ... és a dir a mi porti'm un conyac que ja estic encostipat."

Sabater-"Crec senyors que amb l'edat esteu perdent les bones maneres, el tarannà que hauria de caracteritzar a les persones que hem de fer anar endavant aquest país."

Rajat-"Ja! Ja! Llegeix les enquestes i mira qui haurà d'empènyer el carro l'any que ve ... demana't un anís Sabater que va bé per al mal de panxa."

Pere-"Algun dia escriuré totes les tonteries que dieu, tothom s'assabentarà que sou una colla de torracollons, i que aquesta tertúlia és un fart de riure."

Lope-"Prefereixo riure perquè ... imaginava que tindries de llàgrimes els bells ulls plens, pensant ajuntar-les vaig créixer les meves. Més com els amics, reparessin en veure que em parava en el major dolor, va ser el plor menys. Cambrer! Què passa amb aquests cafès? "

Cambrer-"Aquesta taula senyors em causa desassossec, fins i tot el director de la Caixa Principal que s'asseu allà al final els demana un xic de calma. Avui ja no els pot convidar es reserva el deu per cent per si ha de sortir corrent. "

Pere-"Aquest bloc mai tindrà premi però mira que m'ho passo bé escrivint en el cafè, envoltat d'aquesta gent. I no sé que faig aquí fora, passant fred tota l'estona... si jo no sóc fumador!"

Fi-Baixa el teló.

Cuando la tarde languidece renacen las sombras
en las que tu...los cafetales vuelves a sentir.

Obsesion por la musica

2011-02-08T13:20:00.003+01:00

No puedo quitarme esta melodía de la cabeza, desconozco su autor y donde la he oído, me estoy obsesionando con el sonido tan familiar de este piano.
Cierro los ojos y repaso las notas intentando recordar un instante, una imagen, algo que despierte mi memoria.
Al abrirlos, estás ahí sentada en silencio, mirando no sé que. Mujer en blanco y negro, bella como esta música que no para de sonar. Y ahora intento recordar tu cara y me obsesiona tu presencia.
Quizás antes estuve aquí contigo, lleno de amor o de amargura, en otro tiempo, en otra vida, quizás me fui sin decir nada y me estas esperando con la mirada perdida.
Quizás antes fui Scriabin, el músico soñador que se creyó dios y quiso convertir la música en colores, como si fuese un caleidoscopio sonoro.
Quizás soy esta mujer tan bella de hierática figura que no me muestra su rostro, quizás me estoy obsesionando contigo, porque cada día te pareces más a mi música...

SCRIABIN ( Moscu 1872- 1915)

Foto de Magenta Blue.

He vingut a dir-te que me'n vaig

2011-02-01T14:02:00.002+01:00

He vingut a dir-te que me'n vaig
fa dos anys que estem junts
i ja no tinc forces
per estimar-te.

però ...

Si un dia vols parlar amb mi
tinc un bloc
el meu carrer és ple de vida
tot el dia
i de nit.
Si un dia t'enrecordes de mi
tinc un bloc
escriu-me sense dir noms
unes paraules
a cau d'orella.
Si un dia vols saber de mi
tinc un bloc
em despullo cada setmana
faig teatre
i escric.

però ...

Avui he vingut a dir-te que me'n vaig
perquè ja no tinc forces per estimar-te.

Avui fa dos anys va néixer Calle Arquimedes.
Tots els escrits són originals, fets per mi, de vegades em costa molt sobretot en català perquè no l'he estudiat mai (agraeixo la vostra delicadesa perdonant-me les faltes).
No tinc molts seguidors, però els comentaris són entranyables i me'ls estimo molt.
A la vida real sóc força diferent d'en Pere de Calle Arquimedes, tot és un producte de creació literària però ... potser en el fons voldria ser com ell.

Aranaz

2011-01-24T20:00:00.005+01:00

Yo era intemporal y puro, sentía en mi lo que sentías tu.
Nací del Señor cuando la luz salió de Orión, a veces soy como tu alma y vengo a ti cuando me llamas.
Llegué al mundo de la tierra Muerta a lomos de mi caballo Aranaz, tenia las alas de viento adornadas con estrellas, con plumas del firmamento.
Vivías en un mar de piedra, allí donde los hombres aguardaban su fin dentro de mil años, el aire no tenia agua y las arenas quemaban.
Tu eras como la luz, brillabas y bebías lágrimas, con la sal de tu boca colmó la sed mi caballo y al besar tu frente te llenaste de vida.
Te llame Nausicaa, a quien más amo, la que enloqueció a Odiseo, reposo de mi camino.
No podre llevarte a Orion porque el tiempo se acaba, el Señor me envía a ti y siempre estaré a tu lado, hasta que todo termine.
Pero si Aranaz quisiera volaría su galope al otro lado del Mundo, lejos de Orion y la tierra, mis labios besarían tus ojos y podrías ver mi cara. Te reconocerías en mí porque yo soy como tú : puro, bello y generoso.
Y si me acompañas te mostraré el Universo, viajaré contigo para siempre más allá de las galaxias, donde no termina nada, sin que pase el tiempo...como Peter Pan.

Contemplaba el beso de Klimt pensando en la incertitud del alma. Escuchaba cantar al viento y llorar a las bestias, la música de Santana, cuando de pronto me vi tan pequeño, tan solo y confuso bajo las estrellas que me asusté y sentí miedo...

Bloc teatre VII

2011-01-19T13:15:00.003+01:00

Estic content perquè aviat podré estrenar una obra que sorprendrà al públic.
L'han escrit els millors guionistes, barreja drama amb comèdia, musica amb mim, prosa amb vers.
Hi haurà poemes hermètics, ininteligibles que tots aplaudiran en no entendre'ls; es descriurà el drama de la gent del nord fugint cap al sud, buscant la seva riquesa i llibertat.
La protagonista, una bella actriu de comèdia, víctima del nou canvi climàtic es passejarà per un Marrakech nevat, vestida només amb un abric de llúdriga, ensenyant una cuixa de tant en tant per donar un xic de morbo i un cor de polítics farà mim sense que se'ls escolti.
A la apoteosi final hi haurà una marató de versos i escoltarem la banda sonora amb aquella cançó italiana dels anys seixanta que deia que el món gira, gira, dóna voltes i mai s'atura.
La confusió de l'argument, la disbauxa interpretativa convertiran aquesta funció en una obra de culte i per fí Lee Strasberg estarà orgullós de mi ...

El món
mai s'ha parat ni un moment
a la nit la segueix sempre el dia ...

Antonio Machado, Carme i Pere. Un amor a primera vista

2011-01-12T14:10:00.003+01:00

Antonio Machado va passar els últims dies de Gener de 1939 a Can Santamaria de Raset. Era el moment de la retirada, fugia acompanyat d'alguns familiars i amics camí de l'exili.
Sempre he cregut que va ser aquí, en la pau d'aquest jardí on va començar a escriure el seu darrer poema: "Estos días azules y este sol de la infància ..."

Quan era petit estiuejàvem a la casa de Raset. Recordo amb emoció aquest racó del jardí, la vida al camp, els jocs de bon matí, lectures de migdiada i berenars de pa amb vi i sucre. Potser van ser els millors estius de la meva vida.
Aquí també Machado va gaudir d'uns pocs dies de descans i tranquilitat, els seus últims dies a Espanya i la meva tieta Llúcia sempre ens parlava d'ell.
Buscant a Machado, buscant versos i infàncies perdudes un dia vaig trobar a la Carme.
Ella també per casualitat havia arribat a aquest jardí, un racó enamorador, un amor a primera vista segons les seves paraules.

"Després de la visita a la galeria, semblava que tenien recança de deixar-nos marxar. Ens han preguntat molt amablement si volíem veure el jardí. L’hem vist, un jardí molt adaptat a la terra, amb les plantes i els arbres d’aquí. Valadres ben florits, petúnies, geranis… però és just en aquest jardí on he trobat el meu racó enamorador, resultat d’una manera de fer d’altres temps. I em sap molt de greu de no tenir-ne la imatge, anàvem sense càmera.

Us haureu de conformar amb les meves mil paraules (ai, no moltes menys de mil):

El racó
Un replà, com una estança
dins del jardí desnivellat.
Una taula rodona de pedra
guarda records
que callarà per sempre
i el temps, va seient al banc,
indiferent a tot,
sense sorprendre’s dels canvis
que porta el fluir de la vida.
Els tres immensos plàtans
que els envolten
compten de branca en branca
tots els moments
viscuts a la seva ombra.

(Com podeu molt ben imaginar, a més a més de ser un amor a primera vista, és un amor impossible.)" CARME

El curiós d'aquesta història és que tres persones coincideixen, en un moment de la seva vida, en un mateix lloc però en èpoques diferents.
Potser de vegades es creuen els nostres camins en temps diferents, no ens veiem però ens sentim i ens coneixem .
Després de llegir aquesta entrada de la Carme ara fa dos anys, vaig començar a escriure Calle Arquimedes ...

Puja a bord tristesa

2011-01-03T19:45:00.003+01:00

Et sento venir tristesa, a poc a poc, esgarrapant
és hora de fer inventari
del que sóc, del que em queda.

Els morts a la mar que és tornar a casa
els mariners a bord
avui salpem, una nova singladura.

Capità veles amunt la mirada lluny al vent
les sentines plenes
braços ferms al timó, la mar espera.

I tu també puja a bord tristesa
que vindràs amb mi
com sempre ...

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.

Adéu mare!

La pasión de vivir

2010-12-27T21:15:00.015+01:00

Cuesta creer que Marilyn leyese el Ulysses de Joyce o que yo pueda escribir un blog. Solo es cuestión de pasión, pasión por la vida.
Hoy al finalizar el año paseo por calle Arquimedes y recuerdo acontecimientos sorprendentes, momentos tristes , divertidos y sobretodo un estado de ánimo positivo por encima de la mediocridad de los tiempos actuales, superada con esta pasión de vivir que intento mantener cada día.
Empecé el año dejando versos por todas partes y recordando a Machado , a Espriu. Fernando cumplió sesenta años y conocimos a Catherine y Scarlett Robinson.
Y tus ojos
tus ojos
que tenían tus ojos
sólo veía tus ojos.
Conversé con Mario Benedetti de la soledad, de Dios y de las mujeres.
Cuando me robaste el corazón miré al cielo , a las estrellas, buscaba el amor y estabas más cerca , en el suelo bajo las hojas de hierba.
Llegó la primavera, la vida era maravillosa... oí el ruido que produce el despertar de la vida, vi en las calles mujeres hermosas y su piel tan blanca, sentí en mi vientre la renovada fuerza del deseo.
Más tarde me miré al espejo mientras dormías
y vi dos caras
y al darme la vuelta dos espaldas
pero no me vi en ti...
Me cansé de esperar tu regreso al amanecer, cambié tus rosas de san Jorge por manzanas y enloquecí con tu boca de tomate.
Me enamoré de la mar, del sabor del mar, del olor a mar.
También me enamoré de ti, de como sabes, de como hueles cuando sales del mar.
Cumplí sesenta y un años, rompí quince cuartillas intentando decirte no sé que cosas y sentí pánico al pensar que podías dejarme , al final de la tarde.
Pero descubrí el teatro, tu mirada y la soledad del camino, el calor, el silencio, perdido en ti, en mi, en aquella playa inmensa.
Tu boca...la pausa en el camino y la paz del mirador junto a la amada Nausicaa.
Disfruto las horas,
el placer de un instante
y mañana no sé que será de mi.
Una noche de verano, tus pechos fríos y húmedos, tus labios salados como el aire del mar y más teatro, el pudor del actor frente al público.
Quise olvidar recuerdos, volver a empezar para conocerte de nuevo. No pude olvidar aquella tarde, después de la tormenta cuando...
Un aire frío
aire de olores
temblaba en tu piel.
Walt Whitman hablaba conmigo a través del tiempo y al despedirse me dijo:
¡Adiós Pere!
Cosmos
Hijo del Empordà
Turbulento, fuerte y sensual
que bebes y engendras
sentimental.
Me escapé al sur, con la Juani pero su juventud me hizo despertar de un sueño y sentí la llegada del otoño... mi otoño.
Salí del mar camino de Riola, crucé los campos de arroz al atardecer escuchando a Sting y seguí haciendo teatro, drama y comedia.
Al llegar a octubre, la calle Arquimedes se llenó de bullicio, en el café hubo un sainete entre políticos de tres al cuarto, dramaturgos de postín y hasta un director de banco.
Pero por la noche me inquieto, no sé... que me pasa por la noche.
Y mientras le besaba los dedos del pie
los acariciaba
ella gritaba
con muy poquita voz.
Volví al teatro y al salir borrando imágenes, escuchando alejarse la música solo quedó un olor de versos.
Amiga amada
te quiero en tus ojos
mirando cuando duermes
cuando estas tan callada.
...y que será de nosotras
de este amor tan loco.
Echado en la hierba de otoño, palpitaba la vida a mi alrededor y soñé un bosque de película...

El apuntador del teatro, un payaso enamorado, destrozaba las representaciones y tu eras como el agua : ruidosa y alborotada, fresca y transparente.

Olias a tomillo a menta y a lavanda

y el musgo de tu vientre a la humedad del agua.

Javier cumplió sesenta años, labios de Marlon Brando, hijo de la tierra del viento.

Un día, después del segundo acto descubrí la mediocridad de mi obra y decidí no cobrar más la entrada a este teatro.
En Navidad bailaré contigo con los ojos cerrados y te contaré cuentos de planetas azules y agujeros negros.
Esta calle siempre tiene música, la música que a mi me gusta, las imágenes que sueño; mientras escribo estas lineas , bajo un sol helado, un viento de tramontana me corta la cara y siento de nuevo la pasión de vivir.

Música y pasión, Tchaikovsky.

Conte de Nadal

2010-12-17T00:25:00.005+01:00

Hi havia una vegada un petit planeta blau que viatjaba per l'espai a gran velocitat.
Envoltat d'una galàxia, seguia embadalit a una estrella preciosa que li donava escalfor.
Aquest planeta era molt vell, havia nascut on la llum es va oblidar del temps i els seus primers habitants, éssers unicel·lulars s'havien convertit en homes.
Quan el planeta blau va esdevenir gris, quan l'aire pur que l'envoltava es va tornar pestilent, els homes es mataven entre ells. Lluitaven per l'aigua, pels aliments, per l'energia, pel poder.
Ara ja era massa tard, els recursos naturals eren insuficients per alimentar el consum d'aquells éssers anomenats intel·ligents.
Però un any per Nadal, al petit planeta se'l va menjar un forat negre com la taula d'un billar es menja totes les boles.
Allà dins, en la foscor el temps es va aturar i tot el que tenia vida es va tornar tan petit que els homes semblaven formigues i els arbres fulles de menta. El forat tenia sortida, era un forat trencat i aquell planeta de fortuna va sortir per l'altre costat.
Tot va créixer una altra vegada, les plantes, els boscos, les aigües però els homes van quedar petits i el cel va tornar a ser blau i l'aire net i clar.
Ara segueix a una estrella més bonica que la d'abans, té una cua llarga, brilla i vola cap a l'orient. Diuen que assenyala el camí de la pau i de l'amor, i que avui naixeran nens símbol d'esperança i de futur.

Tot això m'ho han explicat
jo vaig tenir mala sort
no vaig sortir del forat ...
Que passeu un bon Nadal
que el menjar no us faci mal
i expliqueu als més petits
el que vàreu aprendre dels grans.

Si yo encontrara la estrella que me guiara...

Bailando

2010-12-08T14:10:00.001+01:00

Bailando contigo siento que el mundo gira a mi alrededor. No es que la cabeza me dé vueltas, solo te miro, pero causas alboroto en las miradas y todos te contemplan al pasar.

Los ojos cerrados
la levedad de un beso
tibios labios de alcohol
donde nacen los cabellos

y siempre las palabras
la caricia de unos pechos
tus palabras...al oído.

Bailar es soñar, soñar despierto.
Cuando terminó el baile escuchamos el ruido de las calles, ruido de desconcierto, rumores inquietantes. Quise llevarte a casa, lejos de esta ciudad, olvidando recuerdos.

Salimos, cabalgando hacia el norte
asustados, huyendo del caos
al cruzar páramos helados

en busca del sol de otoño
las mesnadas arrasaban a los desheredados
al abrir tus ojos , me devolviste a la vida
un viaje, un baile... un sueño, una pesadilla.

Cuando un hombre ama a una mujer
no puede pensar en nada más...

Bloc teatre VI

2010-11-25T14:02:00.002+01:00

Després del segon acte tots aplaudien,
deien ... que bonic, que bonic!
Llavors em vaig adonar que l'obra no valia res,
era un producte menor, despertava sentiments
desprenia sensibilitat, però no deia res.

El públic comentava
Oh! que bonic. Gràcies!
Fantàstic! Molt bé!
Una catarsi individual, una teràpia de grup
i jo darrere el teló em sentia fracassat.

Avui he decidit no cobrar l'entrada
perquè això ... no és una funció de teatre.

Y no sé, y no entiendo lo que pasa entre los dos,

sólo pido que me escuches por favor,

lo que siento no se dice con palabras...y ya ves.

Javier

2010-11-20T16:30:00.004+01:00

Soñador
aventurero
labios de Marlon Brando
amigo de quien te quiere
padre y esposo amante.

Guitarrista
dibujante
prodigioso bailarín
cumples sesenta años
hijo de la tierra del viento.

Arquitecto
pregonero
las palabras cuando cantas
"El tiempo que va pasando
como la vida, no vuelve más.
Zamba, ya no me dejes
yo sin tu canto no vivo más."

Cantante
director
y el grito en las noches locas
"Que la detengan
que es una mentirosa
malvada y peligrosa
no la puedo controlar."

El de la vida interior
maestro de la batuta
siempre... de buen humor.
¡Que cumplas más de cien años!
como los Elfos mágicos
que yo pueda acompañarte
desde el coro
desde el alma...y abrazarte.

Per molts anys Xavier.

Ella me lo da todo
Con ternura...

Y la amo

Como el agua

2010-11-13T11:22:00.006+01:00

Escuchando a Camarón siempre me acuerdo de ti.

Te conocí cuando eras como el agua, como el agua de un torrente, ruidosa y alborotada.
La risa fresca y transparente, limpia como el agua.
No sabías a nada, te impregnabas de lo que tocabas y eras un manantial de olores.
Olias a tomillo a menta y a lavanda y el musgo de tu vientre a la humedad del agua.
Me mostrabas la rutas seguras, el camino recto y rodeabas mi cuerpo rumoreando.
Luego te alejaste poco a poco, como el agua, por los meandros de la vida en silencio, sin decir nada.
A veces en la mar inmensa creo contemplar tus ojos, que son como el agua... llenos de lágrimas.

Como el agua clara
que baja del monte,
así quiero verte
de día y de noche.

Como el agua.

(Foto de Willy Ronis)

Bloc teatre V

2010-11-05T13:30:00.001+01:00

Que és poesia! I tu m'ho preguntes?
Ja! Ja! Ja!
Poesia ets tu ...

Puc escriure els versos
Jaaa! Jaaa!
més tristos aquesta nit ...

La meva tàctica és mirar-te
Jo! Jo! Jo!
aprendre com ets...

Avançant d'esma pel camí de l'aigua,
Jaaaa! Ja! Ja!
se'n ve la vaca tota sola. És cega ...

Et dic adéu
Ja! Ja!
i potser encara t'estimo ...

Els rapsodes van oblidar les paraules i callaven,
espantats, avergonyits buscan excuses.
El públic culte escridassava, picant de peus amb fúria,
mai ho havien passat tan bé.
I l'apuntador disfressat de pallasso no podia parar de riure,
Ja! Ja! Ja!
ni de plorar ...

Riu, Pallasso, del teu amor destrossat.
Riu del dolor que enverina el teu cor.
¡La comèdia s'ha acabat!

Un bosque de pelicula

2010-10-31T18:25:00.007+01:00

Echado en la hierba de otoño,
palpitaba la vida a mi alrededor
y soñé un bosque de película...

La gran familia
(Fernando Palacios 1965)

El bosque animado
(José Luis Cuerda 1987)

El pequeño salvaje
(François Truffaut 1969)

La tentación vive arriba
(Billy Wilder 1955)

Solo ante el peligro
(Fred Zinnemann 1952)

Los tres mosqueteros
(George Sidney 1948)

La senda de los elefantes
(William Dieterle 1954)

Como dos gotas de agua
(Luis César Amadori 1963)

El nacimiento de una nación
(D.W.Griffith 1915)

Regreso al futuro
(Robert Zemeckis 1985)

Descalzos por el parque
(Gene Saks 1967)

Esplendor en la hierba
(Elia Kazan 1961)

Esta entrada es un homenaje al Otoño y al Cine, ambos fascinantes.
Las fotos son de Sefa's y las setas no son comestibles.

Amiga amada

2010-10-23T02:15:00.010+02:00

Si una dona estima a una dona...

Amiga amada
t 'estim en els teus ulls
mirant quan dorms,
quan estàs tan callada.

Amiga amada
et veig nua
embogida de tu,
i et sento en mi
arraulida en el meu ventre.

Amiga amada
et dic amor
quan somrius somiant
i et vull el cos
gairebé com l'ànima.

Amiga amada
et donaria la vida,
són trossets de tu
i que serà de nosaltres
d'aquest amor tan boig.

Era mitja tarda
corrien i reien i es besaven
les galtes vermelles, tot despentinades.

Corre! corre! amiga amada
corre que fem tard!
corre ... cap a casa.

Quoi ? De notre amour fou ne resterait que des cendres

Bloc teatre IV

2010-10-17T01:05:00.003+02:00

Me n'aniré a poc a poc
esborrant imatges
escoltant com s'allunya la música
sols quedarà una olor de versos.

I el públic aplaudirà
bocabadat i confós
sense saber si continua, si hi ha un bis
o si s'ha acabat la funció.

Però en sortir al carrer
brillaran les estrelles i farà olor a terra
i encara que ja sigui tard
estimaré la vida com mai ...

I brillaven les estrelles,
I feia olor la terra...

I mai he estimat tant la vida!
Tant la vida!

Els vells amants

2010-10-12T01:46:00.014+02:00

Escoltant "La chanson des vieux amants" de Brel pensava en tu, en mi i en el que havíem fet tots aquests anys.

Jo, conec tots els teus sortilegis,
tu saps tots els meus encanteris.
Tu m'has conservat fent trampes,
jo t'he perdut de tant en tant.
Segur que has tingut alguns amants,
calia passar-ho bé,
que el cos estigui exultant.
Finalment, finalment
ens ha fet falta molt de talent
per arribar a vells sense ser adults ...

Però no sempre les coses són així ...

Fugint
corrent
dels sentiments
per la platja del meu cos
vas deixar empremtes tan fondes
que pujaven les marees
i s'assecaven els mars...
(A la Carme 2 Juny)

Petúnies
petunets
petu ploro
petunasos
petu ric
petu escric
petugadeu ...quin dematí.
(A la Carme 19 Maig)

Hi ha dones que cremen, passen pel teu costat i t'encens ...
(A Vida 29 Maig)

Com un ocellet
entre les teves mans
em sento morir
només em puc salvar
si em deixes lliure
o si em dones de menjar
llet amb pa ...
(A Vida 14 Juny)

Passem de la calma al foc
et beuria tota
sense cullera ... d'un glop!
(A la Joana del Bosc 30 Juliol)

Rera els camins d'aigua
com una papallona
vol al teu voltant
fascinat ... tota l'estona.
(A la Joana del Bosc 23 Agost)

Sota una pell
hi ha una altra pell
i t'amagues ...
(A la Joana de Llum 2 Octubre)

Las flores de un día
no tienen afectos,
no tienen memoria.
Las flores de invierno
son como tu...
se acuerdan si te acercas
si las tocas, si las hieres.
(A Nuke 11 Abril)

Revolotearé sobre el fango de mi vida
sin mancharme
sin pisar el suelo
pero dejaré que mis pies se enraicen en tí
creceré contigo
me llenaré de tu olor
y seré fuerte y hermoso... como una rosa.
(A Rosa Araucana 30 Juny)

Llaurar el cos
deixar llavors
de vida ...
(A Angels 8 Juliol)

Clara, fosca
blanca i negra
boca de murri,
amb tanta festa
no hi ha qui estudiï.
(A Clara 18 Abril)

Em sembla que ha parat de ploure
ja no se sent res ...
clic! clac!
clic! cloc!
és el meu gessamí ... s'espolsa les gotes
gotes d'aigua
gotes de "Parfum de Nuit".
(A Rita 6 Maig)

Li besava els dits del peu,
els acariciava
i ella cridava
amb molt poqueta veu ...
(A Mercè 22 Agost)

I vaig adorar al Sol
tremolant
com un equilibrista
sobre la fina corda de la sorra.
(A Jesús M. 8 Octubre)

Però amor meu
el meu dolç, tendre i meravellós amor
des que es fa clar a l'alba fins que acaba el dia
t'estimo encara, saps, t'estimo.

La pintura és un oli de Manel Anoro-"Barcelona Girona"

Por la noche

2010-10-08T01:20:00.024+02:00

Por la noche me inquieto
no se...que me pasa
por la noche.

El aire se va callando y mientras oscurece crecen luces de neón. Una sirena estalla, grita, aullan perros y alguien se está muriendo.
Ando por las calles deprisa
oliendo... el color de la noche
tu olor.

Esa luna tan traidora descubre a los que se esconden, a los ignorados. Rompen silencios las risas de quien goza, del que olvida, de los necios.

Te busco siempre en la noche
cuando... eres distinta
en blanco y negro.

Un día me iré poco a poco, por la noche, borrando imágenes, mientras se aleja la música. Solo quedará... la leve brisa de un verso.

Sin palabra no hay persona,
Sin reputación no hay respeto,
Conozco esta zona,
Esta mona no se anda por las ramas,
Hablo claro,
Consecuencias llegan,
Si me necesitas, llama.
¿Por qué no?, apunto alto me lo guiso,
apuesto, por la noche...

Entremès: Xerrada de cafè

2010-10-01T01:30:00.002+02:00

Decorat: La terrassa d'un cafè al carrer Arquimedes, cinc personatges asseguts en una taula al voltant d'uns aperitius.

Calderon-"Ai! miserable de mi, ai! infeliç, esgotar cels pretenc si em tracteu així".

Sabater-"No et preocupis fill, prega, treballa i així es farà la teva voluntat".

Rajat - "Però per què menteixes? Digues-li que no acceptarem mai que un fill s'emancipi".

Lope-"Tu Rajat ets el gos de l'hortolà, ni menges ni deixes menjar i tu Sabater sembles la dama boba".

Pere-"Aquest cambrer és un inútil, fa deu minuts que he demanat patates fregides i encara no les ha portat".

Calderon-"Un volcà, un Etna soc, voldria arrencar-me del pit, trossos del cor.
Hauré de pensar en prendre un altre camí ... i tu Pere crida al cambrer! ".

Sabater-"No us poseu nerviosos, ha arribat el temps de la reflexió i el diàleg".

Rajat-"Que cony diàleg! Si no porta les patates ens aixequem i marxem sense pagar".

Lope-"Cridem tots a una com els de Fuenteovejuna, potser així s'assabentarà tot el món del que està passant aquí".

Pere-"Cada dia que prenc el vermut amb vosaltres perdo la ganes de dinar, fem el ridícul a tot arreu i ni els cambrers ens fan cas."

Cambrer-"Diu el senyor de la taula del fons que estan vostès convidats, que tornin cada dia ja que no sempre és possible tenir convidats de tanta categoria.
I ara surten .. les patates fregides.

Pere-"Valga'm déu! però si aquell que ens observa amb atenció, és el senyor director del banc Central Exterior.
Cambrer! les patates que siguin braves ... que la casa és forta."

Fi-Baixa el teló.

Ma come hai fatto
a far della mia vita una tua cosa
a trasformare il tempo in un'attesa
di rivedere te
la prima volta che dico veramente
ti voglio bene...

Bloc Teatre III

2010-09-24T19:15:00.008+02:00

Visc en un país de drama
dins d'un país de comèdia,
tant plorar i riure
riure per no plorar,
cansa i ... perds les ganes
fins i tot d'interpretar.

La tendresa de la pluja tremola
els infinits camins del vidre...

(Rojos llavis
de cendra oberta
em besen.)

X. Roig F.

Camí de Riola

2010-09-19T01:10:00.005+02:00

De bon matí
mariner, vinc de la mar,
em porta vent de garbí
camí de Riola.

A poc a poc
el blau salat es torna verd,
un verd groguenc d'olor d'arròs
camí de Riola.

Cau la tarda
i l'aire de ponent fa onades d'herba,
Cues de Jonc pinten el cel de colors
camí de Riola.

Al vespre
a l'altra banda del riu, sento ... la teva veu
a prop dels tarongers, al bosc dels somnis
camí de Riola.

El primer cop que vaig fer el camí de Riola, era un capvespre d'agost, càlid i humit, el sol s'amagava enlluernador i enmig del silenci sonava "Fragile" de Sting a la ràdio del cotxe.

Diuen que l'home va néixer de l'aigua.
Per això tots els camins van del mar a terra.
Com el camí de Riola ...

Tango del Principe encantado

2010-09-15T12:20:00.008+02:00

(Hoy puedes cantar conmigo...)

No sé porque me miras, con tus ojos saltones.
Sabes que no te beso porque podrías cambiar.
Me gustas... así, tan tierno, tan fiel.
Paseando por mi piel, haciéndome gozar.

Adorno de mis pezones, criatura singular.
De tu príncipe encantado, no me quiero enamorar.
No me beses en la boca, porque te puedo devorar.
Esto no es un cuento de hadas, la vida... da puñaladas.

Ranita de mis amores, juguete de mi pasión.
Tendrás que seguir amando, sin pedirme nada a cambio.
Solo sentir mi calor...
Solo sentir el calor...

No sé porque me miras!

Música de Goran Bregovic, letra de Pere.

Tancat per vacances

2010-08-29T17:10:00.003+02:00

Me'n vaig amb la Juani a la ruta dels chiringitos ...

Volia anar al sud ...
per oblidar records,
potser s'han d'amagar
com el sol, lluny a la mar.

Però el riure de la Juani
em despertava d'un somni,
la música, l'olor de peix fregit
confonien la realitat.

Llavors
el llevant feia onades d'herba
i vaig enflairar la tardor,
la meva tardor ...

Conversando con Walt Whitman

2010-08-25T01:30:00.016+02:00

Hace mucho tiempo, una amiga... quizás enamorada, citaba con frecuencia a Walt Whitman, me hablaba de su poesía.
Un día me regaló un libro: "Canto a mi mismo" y escribió en su interior una dedicatoria "Yo soy una infinidad de cosas ya cumplidas y una infinidad de cosas por cumplir".
Así comenzó una pasión entre tu obra y yo que ha durado casi cuarenta años. Los mismos que tardaste en crearla, enriquecerla y reescribirla, desde 1855 hasta el año de tu muerte en 1892.
Pere, lo más común, vulgar, próximo y simple,
eso soy Yo,
Yo, buscando mi oportunidad, brindándome
para recibir amplia recompensa,
engalanándome para entregar mi ser
al primero que haya de tomarlo.
Tengo sesenta y un años. Mi salud es perfecta.
Y con mi aliento puro
comienzo a cantar hoy
y no terminaré mi canto hasta que muera.
Que se callen ahora las escuelas y los credos.
Pero ahora yo ofrezco mi pecho lo mismo al bien que al mal,
dejo hablar a todos sin restricción,
y abro de par en par las puertas a la energía original
de la naturaleza desenfrenada.
Retoza conmigo Pere sobre la hierba, quita
el freno de tu garganta,
no quiero palabras, ni música,
ni rimas, no quiero costumbres
ni discursos, ni aún los mejores,
sólo quiero la calma, el arrullo de tu
velada voz.
Siento Walt, que tenemos muchas cosas en común.
Amo el verso libre, la poesía Realista que tu conviertes en Romántica y sobretodo la Opera, Nueva York y ese canto a la vida tan irracional, esta obra viva que pone título a tus poemas y que amplias poco a poco a lo largo de tu vida.

Te digo que el alma no es superior al cuerpo,
y digo que el cuerpo no es superior al alma,
y nada, ni Dios siquiera, es más grande
para uno que lo uno mismo es,
y yo o tú podemos comprar la flor y nata
de la Tierra sin un céntimo, sin un céntimo
en el bolsillo,
y digo a cualquier hombre o mujer:
que tu alma se alce tranquila y serena
ante un millón de universos.
Escuchando tus palabras
Me celebro y me canto a mí mismo.
Y lo que yo diga ahora de mí, lo digo de ti,
porque lo que yo tengo lo tienes tú
y cada átomo de mi cuerpo es tuyo también.
Vago... e invito a vagar a mi alma.
Vago y me tumbo a mi antojo sobre la tierra
para ver cómo crece la hierba del estío.
Hoy Pere me entrego, a mí mismo, al barro,
para brotar en la hierba que amo.
Si me necesitas,
búscame en la suela de tus botas.
Apenas sabrás quien soy,
y lo que quiero decir.
No desfallezcas si no me encuentras pronto.
Si no estoy en un lugar, búscame en otro.
En algún lugar te estaré esperando.
¡Adiós, Fantasía mía!
¡Adiós, poeta querido, amor mío!
Me voy, no sé adonde
ni hacia qué azares, ni sé si te volveré a ver jamás.
¡Adiós, pues, Fantasía mía!
Déjame mirar atrás por última vez.
Siento en mí el leve y menguante tic tac del reloj.
Ahora hemos de separarnos. ¡Adiós, Fantasía mía!
¡Adios Pere!
Cosmos
Hijo del Empordà
Turbulento, fuerte y sensual
que bebes y engendras
sentimental.
¡Adios Pere, hasta que el ancla dúctil quede asida!

Edward MacDowell (New York 1861-1908)

Desprès de la tempesta

2010-08-17T13:30:00.006+02:00

Després de la tempesta
l'esquena et brilla
i un aire fred
aire d'olors
tremola a la teva pell.

Darrera un llençol
sols els teus ulls
i el sol esclata de sobte
el roig rubi dels dits
enlluernant de colors.

Llarg agost de solitud
solitud compartida
i el lent pas de les hores
sense fer res
només ... mirar-te.

Que llarg és aquest camí, que immens aquest desert.
Afanya't, no paris, Nausicaa!
Ja veig allà lluny, un oasi... vida.
I caminaven, caminaven sense parar.

Olvidar recuerdos

2010-08-09T20:50:00.005+02:00

Llenaré mi mochila del parte de Radio Nacional, de la sintonía del Nodo y de los Veinticinco años de paz.
Recogeré las calles de tierra llenas de charcos, los sabañones de las manos, la penicilina y el pan con Tulipán y también los meteré en mi maleta.
Me olvidaré del Twist and Show, del Satisfaction y de los Brincos. Solo me quedaré con Malher y quizás con una travesura de Gerswhin.
En el fondo de la bolsa esconderé la regla de cálculo, las tablas de logaritmos y la trigonometría.
Borraré de mi mente la sensación de coger tu mano en el cine el día que estrenaban West Side Story.
Porque todo esto me pesa y debo aligerar bagaje para seguir mi camino.
Lanzaré mi mochila al mar para que aprendan los peces, yo ya me sé esta historia y necesito conocer otras nuevas.
Olvidaré mis recuerdos para volver a vivir , sin ideas preconcebidas, sin el recelo de la experiencia.
Olvidaré mis recuerdos para conocerte de nuevo...otra vez.

Cuando la pena cae sobre mí
el mundo deja de existir,
miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos...

Quisiera volver a encontrar la pureza,
nostalgia de tanta inocencia
que tan poco tiempo duró.

Bloc Teatre II

2010-07-28T13:50:00.003+02:00

Em paguen una misèria
per ensenyar les vergonyes,
sols sortiré a l'escenari
si el públic es despulla ...

Com un arbre nu,
com dibuix fet al vent,
com un arbre nu,
jo, l'ocell...

L'infinit tot d'un cop
i el silenci absolut.
Som el món sencer
i també el no-res...

Tanca els ulls: som esperit. Obre els ulls: som el cos...

Una nit d'estiu

2010-07-18T18:20:00.005+02:00

Recordo aquella nit d'estiu
els teus pits freds i humits,
la salabror dels llavis
portava l'aire de mar.

Platja de sorra fina
coca cola, rom i gel.

La teva veu tan ronca
com la remor de les ones,
em deia... unes coses
que ara no puc recordar.

Camisa blanca tan sols
un peu descalç em tocava.

No oblidaré mai més
el sabor dolç de la pell,
el pàtxuli dels cabells
i l 'escalfor del teu ventre.

Allà dalt a la terrassa del Rachdingue, clarejava
... i els amics ens trobaven a faltar.

El mirador

2010-07-08T13:02:00.008+02:00

Este gran viaje de retorno a casa, se me hace cada día más largo.
Anduve lentamente para disfrutar de la riqueza del camino, para sortear y vencer sus peligros pero sobretodo para satisfacer mi curiosidad.
A veces me detengo en islas desconocidas, en lugares solitarios llenos de voluptuosidad y silencio, pienso en Itaca mi querida patria que me espera lejos al final del viaje.
Hoy contemplo desde el mirador, desde este santuario de paz junto a la amada Nausicaa, la belleza del camino que aguarda, su fascinación.
Disfruto las horas, el placer de un instante y mañana no sé que será de mí...

Vuelve a menudo y tómame,
amada sensación, vuelve y tómame
cuando del cuerpo la memoria se despierta,
y un antiguo deseo vuelve a pasar por la sangre;
cuando los labios y la piel recuerdan
y las manos sienten como que tocan otra vez.
Vuelve a menudo y tómame en la noche,
cuando los labios y la piel recuerdan...

C. Cavafis

Tu boca

2010-07-02T00:46:00.032+02:00

Se acordaba del Demian de Hermann Hesse y la llamaba madre, amante, prostituta y perdida...
Contemplaba su imagen y la gritaba:

"Me muerdes
me gritas
me besas
y como me duele tu boca
lo que sale de tu boca
¿a que sabe tu boca?"

"Chúpame
háblame
cómeme
el denticlor de tu boca
como mueves la boca
¿porque me gusta tu boca?"

Y ella seguía mirándole con aquella sonrisa canalla, mezcla de sensualidad e inocencia que solo puede tener una boca tan perfecta como la del cartel de un anuncio de dentífrico...
Brillaban en la noche , frente a su ventana, mil anuncios de neón y el no paraba de soñar:

"Boca de tomate
tomate del huerto
para merendar
querría mojarte... "

¿es que no lo ves?
Tu boca es mi perdición,
¿es que no me crees?
Tu boca es mi perdición
y quiero perderme.

( La foto es de Cobalt 123)

Soledat

2010-06-27T23:15:00.024+02:00

Qui diria que s'amaga
si sembla que treu el cap ...

Camino
per una platja immensa
mirant lluny al final de la mar.

La calor
a la vora de l'aigua
sols l'esquitx de les onades.

El silenci
quan es fa de nit
assegut a la sorra en la foscor.

Perdut
en una platja immensa
a la vora de l'aigua
assegut a la sorra
jo me n'aniré com les onades
enmig de la foscor
al final de la mar
per tornar a veure't.

I tu
els cabells de posidònies
els pits com les sirenes
els teus llavis de corall
i una boqueta de cloïssa
rius i saltes com un cranc
nades com els dofins
i plores com les balenes
i els ulls ... els ulls ja no em miren mai.

I jo
sense pensar
matant les hores
tot sol
la nit més curta de l'any.

Per haver dormit tantes vegades
amb la meva soledat
he fet d'ella gairebé una amiga
una dolça costum
no s'allunya mai de mi
fidel com una ombra
m'ha seguit aquí i alla
pels quatre racons del món.
No, mai estic sol
amb la meva soledat ...

I la teva mirada

2010-06-18T01:45:00.005+02:00

La teva mirada em recorda que no hi ha una sola llengua, una sola religió, una sola raça.
Només hi ha una cultura, la de l'home, la teva i la meva.
I m'espanta no tenir temps de conèixer, veure, escoltar, entendre i sentir tantes meravelles ...

I al matí, mig adormida
ni un traç més, ni una paraula
només la seva olor ...
(A la Carme 29 Maig)

Ocellet de maig
pit de rosella
ales de blat.
(A la Joana del Bosc 6 Maig)

Avui t'abraço tan fort
per donar-te un tros de vida
perquè el temps que jo no hi soc
sempre em tinguis dins del cor
i recordis que t'estimo.
(A la Joana de Llum 5 Abril)

Veig que em mires
però tanques els ulls
i ja no hi ets ...
(A l'Angels 7 Abril)

Nàufrag ...
un mar verd blau
em nega els ulls.
(A Clara 5 Maig)

I creixia cada dia
poc a poc
com un cargol.
(A Jesús M. 28 Maig)

Potser ...
Em falta la paraula
l'enteniment
la vida
i no ho trobo enlloc.
(A Noves Flors 11 Juny)

Y tu "mirá"
Se me clava en los ojos como una "espá"...

De amores llora una rosa
Y le sirve de pañuelo
Una blanca mariposa

De tanto volar
Sedienta de tanto vuelo
En un charco de agua clara
La alondra se bebe el cielo, ay, ay

Aquella tarde de abril
Te dije vente conmigo
Y no quisiste venir
No te quisiste venir

Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá"
Se me clava en los ojos como una "espá"...

Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá"
Y mi tren de alegría se va se va
Y no tengo más sueño que tu "mirá"

Y tu "mirá" ...
Grillo de mis tormentos, rosa tronchá
Cuando sueño tus ojos de "madrugá"
Yo no puedo apartarme de tu "mirá"

Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá"
Se me clava en los ojos como una "espá"...

(La foto: Ojos negros de Tio Moy)

Bachata

2010-06-13T19:00:00.010+02:00

Oleo de Manel Anoro."Radio Bachata"

En esta aburrida, gris y lluviosa tarde de domingo contemplando este cuadro de Manel Anoro me he acordado de un baile de origen Dominicano: la Bachata.
Es una mezcla de bolero, cha cha cha, merengue...¡Es una fiesta, es un estilo de música, es una forma de bailar, es la Bachata!
Con tanto IRPF IBEX ICO SS PIB IPC PSOE PP ERC CiU IU PNV Gaza FCB RM Irak BP Low-Cost IVA Ajuste Austeridad Bulli Fusion Pension INEM CEE IAE IBI...me estoy estresando un poquito y he decidido que mañana saldré a la calle Arquímedes en busca de una academia de bailes latinos para aprender salsa.
A lo mejor nos da tiempo a convertir la verbena de San Juan en una fiesta de Bachata, un mestizaje de agua de Valencia, coca de crema y cha cha cha.

Para mis amigos Magda y Tomy que nos obsequian cada año con una verbena de San Juan entrañable y maravillosa.

Bloc Teatre I

2010-06-06T16:25:00.007+02:00

Sols obriré el teló
si sóc capaç de fer
teatre ...

"Avec le temps...
Avec le temps, va, tout s'en va
On oublie le visage et l'on oublie la voix
Le cœur, quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
Chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien..."

I al final diu:
"Amb el temps ...
Amb el temps, va, tot se'n va
I et sents sol potser però tranquil
I et sents confús pels anys perduts
Llavors realment ... amb el temps ... no s'estima més."
...ho has entès?

Easy Rider

2010-06-02T19:35:00.034+02:00

Dennis Hopper falleció este sábado en Los Angeles a los 74 años de edad.

Hopper se había criado en una granja en Kansas y sus primeros pasos como actor los había dado junto a James Dean en Gigante y Rebelde sin causa . A finales de los cincuenta se trasladó de Los Ángeles a Nueva York, donde se puso a estudiar con Lee Strasberg y comienza a trabajar como fotógrafo. Entre 1961 y 1967 fotografió a muchos de los que empezaban a brillar como estrellas, desde Paul Newman a Tina Turner y también descubre su pasión por el arte contemporáneo.
Tras dirigir Easy Rider su vida dio un vuelco. Las drogas que él y su generación reivindicaban comenzarían a jugarle malas pasadas. Pese a convertirse en el director más célebre de Hollywood, su siguiente película, The last movie, estrenada en 1971, fue un fracaso absoluto . Participó en múltiples películas pero sólo renació profesionalmente, tras su paso por Apocalipsis Now de Francis Ford Coppola o El amigo americano de Wim Wenders. Durante la década de los setenta se había acelerado su descenso a los infiernos, llegando a necesitar treinta cervezas diarias y tres gramos de cocaína sólo para funcionar.
En 1983 entró en una clínica de desintoxicación.

Los directores siguieron buscándole para papeles de hombres al límite, como el de padre alcohólico que interpretó en el filme Hoosiers, en 1986, por el que recibió una candidatura al Oscar o el imborrable psicópata de Terciopelo Azul, de David Lynch.

A mi me gustaría hablar de Easy Rider, su película más emblemática.
La dirige en 1969 y actúan con Dennis, Peter Fonda y Jack Nicolson entre otros.La fotografía es de Lászlo Kovács y su increíble banda sonora contiene canciones de Jimi Hendrix, The Band, The Birds, Esteppenwolf....
Contra todo pronóstico, Easy Rider obtuvo no sólo un éxito de público, sino también el reconocimiento por parte de la Academia llegando a ser candidato por el Oscar al Mejor Guión Original y alzándose con el premio a la mejor Ópera Prima en el festival de Cannes el mismo año de su estreno.
El argumento narra el viaje que realizan dos jóvenes, desde Los Ángeles hasta Nueva Orleans con el fin de poder asistir al carnaval Mardi Gras. Lo hacen en dos míticas Harley Davidson que sirven no sólo de mero vehículo, sino también de símbolo de rebeldía y libertad personal. Durante su trayecto se toparán con personajes que irán describiendo la sociedad norteamericana de finales de los sesenta y principios de los setenta.

Se trata de una "road movie" con una banda sonora magnífica con temas de música Rock, reflejo de la precedente época hippie.
Una película que importa más por la trascendencia cultural que supuso que por sus recursos audiovisuales. Sin duda, es la representación de esa parte del ser humano que ansía la libertad absoluta , que quiere descubrir nuevas sensaciones, que aspira a vivir con tan sólo la limitación del libre albedrío… Es la plasmación de la parte políticamente incorrecta que todos llevamos dentro.

Escolta com sona la meva Harley
escolta com batega el meu cor
el so del vent m'envolta
i et sento ... llibertat.

Estrella de la carretera

2010-05-28T13:15:00.021+02:00

Emprenc el vol a trenc d'alba, quan el sol surt de la mar.
Pujant ràpid cap al cel pel camí de les estrelles.
Fujo covard i cansat, d'un país desgavellat,d'un fracàs, d'un desencís.
Però mirant enrere em veig allà baix tan sol, tan trist, que no puc anar més lluny i he de tornar a casa.
Com un somni ...

I mentre escoltava Highway Star de Deep Purple, traduint la seva lletra a la meva manera, baixava planejant lliure sense fer soroll.
Com un pardal...

"Ningú pot atrapar a la meva noia
La conservaré sempre
Ningú tindrà a la meva noia
És al meu costat en cada corba
Oh, és una màquina, ho té tot
M'agrada com mou la boca
Controla el seu cos, controla tot
La vull, la necessito, la sembro
Si! m'excita
Bé, agafa't fort
Sóc una estrella de la carretera ... "

No me dejes ahora

2010-05-19T19:00:00.020+02:00

Un aleteo
un roce
un olor inesperado
como late el corazón.

Un sobresalto
un aire
un rumor
y... ya te has ido.

Un escalofrío
un pánico
un te pienso, te siento
no me dejes ahora, cuando cae la tarde.

Un aleteo
un roce
un sueño
una pasión
siempre...al final de la tarde.

He trencat quinze cuartilles

2010-05-13T23:55:00.017+02:00

He trencat quinze quartilles per escriure't quatre ratlles.
Res del que escric m'agrada i tinc el cap ben espès.
Els vidres fan camins d'aigua mentre cau la tarda, plou i escolto silencis.
Et sento venir tristesa i no em sap greu, m'he tornat tan racional que de vegades oblido els sentiments.
Ara arribes solitud, quan aquest sol amagat surt per dir adéu i al final de la tarda tot és intemporal.
Tot em recorda a tu ...
Una olor de colors, aquest aire tan pur.
Aquests camps plens de basses i aquests arbres tan xops.

L'amour c'est comme les bateaux
Vu d'un peu loin c'est toujours beau
Ça prend des airs calmes et tranquilles
Pour vous faire croire qu'il y a des îles
Et que la mer est toujours d'huile
Les bateaux c'est comme les sirènes
Ça ment mais on y croit quand même...

Avui faig seixanta-un anys

2010-05-09T20:20:00.008+02:00

Avui és el meu aniversari, faig seixanta-un anys.
No m'agraden els aniversaris perquè em recorden els anys que tinc i això ara no em fa cap gràcia.
De tota manera aquesta edat meva és força interessant, començo a estar una mica espatllat però encara tinc prou marxa i sobretot bon humor. Veig la vida d'una manera que no m'escalfo ni em refredo per gairebé res i sé riure fins i tot de mi mateix.
Ja no tinc por de despullar-me, ni per dins ni per fora ...

Però voldria fer una declaració mitjançant les paraules del poeta Blai Bonet:

Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Que cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Que cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l'amor amb qui sigui, sia per la geografia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que, quan et moris d'amor, t'hagis de casar.
Que, per a poder viure, t'hagis de fer una assegurança de vida.
Que, quan tinguis set d'aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l'hivern et vegin nu, et donin un tassó d'aigua.
Que, quan demanis notícies, t'enterrin.
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si dius salvatge a un salvatge.

Cap moble no té permís per a dur pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir ni d'un sol botó.,
Cap home no és tan indigne com per a aguantar-se recolzat en un altre.
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d'identitat diu d'una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir "llibertat" a la seva llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de tortura
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.

Mira que m'agrada com canta aquesta dona l'Anna Netrebko ...

Como un mar

2010-05-07T00:45:00.014+02:00

Me enamoré de la mar, del sabor del mar, del olor a mar.

También me enamoré de ti, de como sabes, de como hueles cuando sales del mar.

Eres como un mar inmenso, a veces tranquilo de golpe violento, un mar de tempestad.

Me abrazas como el mar, me ahogas como a la arena, vas y vienes como las olas.

Respiras a mar en las noches tranquilas y suenan tus espumas como caracolas.

Si un día te alejas con una marea, seguiré tu rastro como Pulgarcito recogiendo peces y me iré contigo...nadando.

Y si llego a marinero viejo, de tu mar ansioso, siempre te estaré esperando sentado en el muelle de la bahía...

Boca de tomàquet

2010-04-27T20:50:00.011+02:00

Boca de tomàquet
tomàquet de l'hort,
avui per berenar
voldria sucar-te
amb un tros de pa

i menjar-te ... de cop!

Això no m'agrada gens, és molt dolent ...
a veure aquest altre:

Una boca així
sembla un plat del Bulli,
uns llavis així
no es poden besar.
I quan no pots més
te'ls has de menjar ... de cop!

Ostres! aquest m'agrada més però em sembla que m'equivoco perquè no sé si la noia mossega una cirera o un tomàquet ...

Aquesta flor descarada
sols amaga
els sentiments.
(A la Carme 4 Abril)

Com un vidre,
tu sempre et despulles
i quan et contemplo sorprès
mai sé si és per dins ... o per fora.
(A la Carme 11 Abril)

Descalça, sense pressa
molla, buscant la fresca
i de vegades un amic
que camini al teu costat
per poder fer l'amor
com un cargol, poc a poc ...
(A Frannia 17 Abril)

Ja no et miro mai
quan passes a prop meu
però ... ets com un brogit
corres com l'aigua fresca
vas i vens com les onades
com el vent que mou les fulles dels arbres.
(A la Joana del Bosc 20 Març)

Un capvespre a Zahara de los Atunes:

El sol va omplir la platja de tots els colors
prop les pastures dels braus i l'olor de l'herba
l'aire fresc de l'oest feia escuma amb les ones
i tu emocionada, cantaves quan el sol s'amagava
lluny ... al final de la mar.
(A la Joana de Llum 26 Març)

Quan et toco et desfàs com el gel
sento fred i calor
em mulles
i tinc por.
(A la Sargantana 17 Març)

I jo voldria dir-li a vostè
que vindran les primaveres
que gaudeixi d'aquests dies
quan la tarda s'allarga
i el sol ja no vol anar-se'n
i el llarg camí de les hores
passa més lentament ...
(A la Sargantana 20 Març)

Mira, mira,
mira'm més...
Toca'm!
però no em miris més.
(A Joan 9 Abril)

La figa carnivora em va somriure
i jo vaig tenir una esgarrifança,
era ella la que em volia menjar ...
(A Joan 15 Abril)

Caminitos de lagrimas
corren por tu piel sedosa,
hueles a menta de verdes ojos,
sabes a fresa de labios rojos
y suspira en la noche
tu cuerpo de manzanas...
(A la Mercé 10 Abril)

A mesura que escoltava a l'Ana Netrebko m'agradava cada cop més; però en sentir-li cantar aquesta cançó de Rachmaninov em vaig enamorar de la seva veu per sempre.

Ja no et vull regalar roses

2010-04-21T00:15:00.016+02:00

Ja no et vull regalar roses!

Per Sant Jordi et regalaré pomes
pomes del meu hort
pomes de casa
de tots colors
vermelles
verdes
grogues
grans i petites
que fan molta olor
dolçes i àcides
fresques i cruixents
pomes com tu
que floreixen a la primavera
que donen fruits a l'estiu
que alimenten els silencis de l'hivern
rodonetes com tu
saboroses com tu
que es queixen quan les mossegues
que riuen i se t'escapen
donant tombarelles ... com tu.

Una cançó de les que sonaven en els "güateques" que es feien els anys setanta.

Microconte de Sant Jordi

2010-04-18T00:35:00.024+02:00

Era de poble, parlava com el poble, escrivia com el poble senzill i pla.
De vegades es tornava boig intentant comprendre el significat de paraules rares que mai havia escoltat i les apuntava en un petit quadern gris que sempre duia a la butxaca.
Així col·leccionava el que ell anomenava "palabras mayores".

Condicions del concurs.

T'espero al matí

2010-04-14T19:15:00.003+02:00

(Alba al Mareny, entre el mar i la terra d'arròs.)

Arribes al matí de puntetes
tan bonica, sense maquillatge
esvalotada, la cara mullada
i les galtes vermelles
ets com el sol a l'alba
com la brisa de garbí.

Tu no esperes veure'm despert
i jo no et pregunto res.

Veig quan te'n vas al vespre
sense fer soroll, de pressa
deixant ombres de colors
i rastres de perfums
tots els racons s'omplen de llum
d'olor a terra.

Sense tu la nit és llarga
i jo t'espero al matí.

Demà no vull veure't quan arribis
sense dormir, cansat
pensant en tu, tota la nit
i m'espanta la soledat
la boira dels teus ulls
el vent que t'allunya.

Ara matinejo poc
i de vegades no escolto quan entres ...

Atate a mi, a nadie más
no vas a deshacerte de mi, no vas a deshacerte de mi
respiro noche y día...
no vas a deshacerte de mi, no vas a deshacerte de mi
te ruego cariño, no me dejes
estoy sufriendo.
¡Chúpame las piernas ...estoy ardiendo!
¡Chúpame las piernas...de deseo!...

Cuando me miro al espejo...y duermes.

2010-04-09T01:30:00.019+02:00

(Desnudo de Helmut Newton.)

Cuando me miro al espejo
siempre veo dos caras
y cuando me doy la vuelta
veo también dos espaldas.

Me miro en ti
cuando duermes,
quisiera ver esas caras
que quizás no son las mías.

Y cuando te das la vuelta,
abrazada a tus espaldas
escucho con atención
por si hablas cuando sueñas.

Espero que despiertes
y me mires a la cara,
voy a romper este espejo
porque ya no me gusto nada.

Porque no me veo en ti
espejo de madrugada...
¡yo si me daré la vuelta!
y no verás ni mi espalda.

Duermes por la noche
pero yo tengo insomnio
miro como duermes
y sufro
tus ojos cerrados
tu cuerpo acostado
es curioso pero esto me hace llorar
y a veces ríes
ríes a carcajadas durmiendo
¿donde estás ahora?
¿adonde has ido?
quizás con otra mujer
lejos a otro país
y es con ella que te ríes de mí...

Ten piedad de mí

2010-03-31T12:05:00.012+02:00

Johann Sebastian Bach estrenó su "Pasión según San Mateo" el Viernes Santo de 1729 en la Iglesia de Santo Tomás en Leipzig.
Esta obra se basa en los capítulos finales del Evangelio de San Mateo, donde narra la pasión y muerte de Jesús. Dicen que es la historia más grande jamás contada; no sé si esto es cierto pero su influencia en la cultura de Occidente ha sido de gran importancia.
Todos llevamos dentro parte de esta historia, los creyentes y los agnósticos porque habla del sufrimiento de la vida, del amor y la muerte.
La Pasión según San Mateo de Bach es una obra grandiosa , de belleza extraordinaria y destacaría su momento más emocionante: el aria Erbarme dich, mein Gott (Ten piedad de mí, Dios mío), cuando alguien se arrepiente de haber fallado o traicionado a Jesús y pide su perdón.
Quizás es Pedro después de negarle tres veces la noche del prendimiento o Judas arrepentido después de venderle por unas monedas, antes de colgarse.
Pero yo creo que es María Magdalena la que sufre a los pies de la cruz y suplica piedad al amor de su vida, la que llora por la muerte del amado: "ten piedad de mí, contempla mi llanto". Ya sabe que el amor de Jesús la ha redimido de sus faltas pero el momento es dramático.

En estos días de Semana Santa, cuando una gran mayoría de personas descansa de su trabajo o emprende viajes de vacaciones, podría ser el momento adecuado para hacer una pausa, reflexionar, pensar en nosotros, en la vida que llevamos.
Aunque todo esté bien, el reencuentro con uno mismo aclara las ideas y renueva las fuerzas para seguir este emocionante y arriesgado camino ...

Erbarme dich, mein Gott

Ten piedad de mí, Dios mío,
advierte mi llanto.
Mira mi corazón
mis ojos que lloran amargamente ante Ti.
¡Ten piedad de mí!

Maravillosa vida

2010-03-25T19:15:00.004+01:00

Mi cántico a la Primavera seguia diciendo:

Oigo el ruido que produce el despertar de la vida
Veo en las calles mujeres hermosas y su piel tan blanca
Siento en mi vientre la renovada fuerza del deseo
Huelo todo, porque todo huele
Oigo nada, porque todo ha callado
Veo tus ojos, porque solo eso veo
Hoy...¡es Primavera!

Quizás escribí esto un día en que la vida era algo maravilloso.
Uno de esos días en que sólo ves esos ojos y ...

Clic! .. Clac!
Clic! .. Cloc!
Em despertes suaument
a poc a poc
i en obrir la finestra
et veig fresca
amb la cara mullada
ben neta
i les arracades de vidre.
Clic! .. Clac!
Clic! .. Cloc!
(A la Carme 19 Febrer)

En aquest bosc ple de lletres
viu un llop analfabet
la mira a ella
"face to face"
l'escolta ...
però no sap dir-li res.
(A la Joana del Bosc 6 Març)

Me paso el día saltando de un plato al otro de la balanza, manteniendo el equilibrio.
Pero ya me estoy cansando, me fallan las fuerzas y si tú no me ayudas a nivelarla caeré al vacío como un trapecista...sin red.
(A Nuke 29 Febrer)

Sóc l'ós que dorm a l'hivern
no em ve de gust fer res
dormo, però entre somnis
escolto el bosc, el soroll dels altres
i quan senti gotejar el gel per d'amunt del nas
sortiré poderós del meu amagatall
bramant ...
amb força! perquè tots em sentin
i em menjaré les maduixes ...
totes! perquè m'agraden
i explicaré el que he somiat
(A la Sargantana 5 Març)

A veces escucho como respiras
lentamente, en silencio
sin decirme nada.
¡Parece que no estás!
Pero al besar tu boca
siento el calor de un aliento
que me habla y me cuenta muchas cosas...
(A Rosa la Araucana 9 Març)

Oblits i desamors.

Fa tant de temps que no m'estimes
tant, que vaig oblidar la teva cara
però sempre penso en tu
i recordo la teva olor
i estic fotut
i t'enyoro ...
(A Joan 11 Març)

Llegint les teves paraules
se'm mullen les galtes...
i surten cargols.
(A Jesús M. 5 Març)

Sota el barnús
brillaven quatre estrelles,
sobre meu
sols els teus ulls.
I eres com les onades ...
(A Rita 14 Març)

A veces uno se queda tán solo en silencio, tán cansado que parece que se ha ido el cuerpo, que se para el tiempo, que no sientes nada.

Pero queda el alma, como tú dices y estás vivo porque late tu corazón aunque no puedas escribir y se te cierren los ojos.
(A Francisco 13 Març)

Seguint la llum
com el vent de ponent
travessaria la reixa
per veure't.
(A la Joana de Llum 19 Març)

Aquí voy a la mar otra vez
El sol cubre mi cabello
y los sueños estan en el aire
Hay magia en todas partes

Mirame a mi
sigo aquí solo
firme bajo el brillo del sol

No necesito correr y ocultarme
Es una maravillosa, maravillosa vida

Amor particular

2010-03-19T21:45:00.001+01:00

Hace un año escribí un cántico de bienvenida a la Primavera.
Empezaba así:

Siento la pureza del aire fresco de la mañana
Huelo su olor a hierba recién cortada
Oigo cantos de pajaros desconocidos

Veo que te desnudas al sol y me lleno de energía
Siento que mi cuerpo rejuvenece
Huelo las flores de hojas de un verde nuevo
Oigo el ruido que produce el despertar de...

Hoy han cambiado algunas cosas y ya no siento, ni huelo, ni oigo, ni veo lo mismo. Pero sigo sintiendo por ti ese amor particular que me llena de energía y me hace disfrutar la vida todos los días a pesar de todo...

Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo...