lunes, 11 de febrero de 2019

Pinzellades LIV ( Botiga de versos )



La senyora Acadèmia tenia una botiga de versos, tots els dijous muntava una parada a la plaça del mercat de Figueres i venia tota classe de poemes, proses poètiques, versos d'amor i epitafis mortuoris però sempre escrits rimant.
Jo solia anar-hi per veure les novetats, conèixer les últimes tendències, i aprofitava per fer petar la xerrada amb la senyora Acadèmia que era una dona de conversa amena i culta.

Senyor Pere avui tinc uns haikus molt bons que m'han arribat de Vilamacolum.
Miri els haikus no m'agraden gaire, provenen de cultures llunyanes, són molt tècnics i de vegades no els entenc. De Vilamacolum el que em fa gràcia és el que deien els avis:

"A Vilamacolum
amb un pet
apaguen el llum."

Ho trobo divertit... però què més ha portat avui?
Aquí tinc un lot a granel de cent poemes que ha escrit la setmana passada el poeta Nicomedes, n'hi ha de totes les classes i temes i van molt bé per llegir al llit abans d'anar a dormir, fan venir son.
Dona, m'estimo més la qualitat a la quantitat, però posi-m'en mitja dotzena per si de cas.
Té alguna cosa que en llegir-la emocioni? Paraules que s'entenguin, que despertin sentiments? Vull dir poesia de veritat.
Senyor Pere, darrerament costa molt trobar el que vostè demana, molts versos vénen de la Xina, estan bé de preu però la temàtica i la qualitat deixen molt a desitjar, ara els de Ikea han obert una secció de poemes per a interpretar cadascú a casa seva.
Però ja sé el que vostè vol: una mica de Benedetti, Machado, Martí Pol, Whitman ...
Avui he portat un poema de Xavier Roig Fontseca que li agradarà molt:

"A punta de dia
he sorprès,
en la terra treballada,
el llaurador dormit
de la nit
i els cavalls blancs,
fugitius al galop,
de la rosada."

Moltes gràcies és molt bonic, ja sap que no suporto la poesia inintel.ligible, envoltada d'hermetisme, que sembla important però que no diu res.
Jo també li vaig a regalar uns versos que he somiat aquesta nit, perquè li diré un secret, els poetes somien versos:

"Demà
compraré un mirall de dues cares
al matí
em maquillaré d'una banda
a la nit
em rentaré la cara per l'altra
i tu
mira'm... com vulguis."

Ai senyor Pere! de vegades diu vostè unes coses ...



Ya mi rostro de vos
cierra los ojos
y es una soledad
tan desolada...

La foto es de ROSA G.

7 comentarios:

xavier pujol dijo...

A quan van 3 unces de lletres?
Son per fer paraules.
Posi'm mitja lliura de versos
per fer un poema curt
i tres quarts de quilo d'estrofes
per fer un bon sonet.

Carme Rosanas dijo...

És molt bonic aquest text. M'agrada molt. I fixa't, no l'hem hagut ni de comprar. La senyora Acadèmia ens hagués fet, segurament, un bon preu, o com a mínim un preu asequible, però tu ens l'has regalat abans.

Tot i que hi ha algunes coses que no comparteixo o que potser veig d'una altra manera, i mira, fins i tot així em continua agradant molt. A mi Benedetti, sovint em produeix sensacions d'ofec. Té una manera de parlar d'amor que (a mi) m'abassega. I en canvi els haikus m'agraden força, ja ho saps. Però les diferències de criteri mai no poden espatllar la bellesa de les paraules. No podem permetre-ho.

Galionar dijo...

Ai, senyor Pere, de vegades diu vostè unes coses tan belles que no hi ha prou diners al món per pagar-les...

Pere dijo...

CARME: ja sé que t'agraden els haikus. Al gener de 2010 t'hen vaig fer un.
Bé ... no sé si era un veritable haiku, perquè em sembla que no segueix les regles.

"Ai! aquests ullets
vidres de colors
tot el dia oberts"

Bona nit.

Pere dijo...

GALIONAR: A tu també t'hen vaig fer un, al setembre de 2011.

"Els camins de nit
llumenetes de cristall
i cuques de llum "

Encara resultarà que m'agraden els haikus ...
Bona nit.

Carme Rosanas dijo...

Són haikus lliures, Pere... me'n recordo. Els feus comentaris poètics eren en tots els casos un regal. Haikus o no, no importa.

Potser sí que t'agraden, finalment, perquè els teus són molt bonics. Si més no, hi tens traça.

Carme Rosanas dijo...

"Els teus comentaris poètics" volia dir...