domingo, 23 de septiembre de 2018

Un tros de vida



Avui t'abraço tan fort
per donar-te un tros de vida
perquè el temps que jo no hi soc
sempre em tinguis dins del cor
i recordis que t'estimo.




La foto és de Raúl Díaz

4 comentarios:

artur dijo...

Bell desig !.

Galionar dijo...

Que benvingudes que són aquestes abraçades que fan menys difícils les absències...! M'has recordat els comiats amb els fills quan se'n van molt lluny...
Bon final de la tarda, Pere.

Carme Rosanas dijo...

M'agrada molt aquest poema. Crec que a tots ens pot produir records de comiat diversos, com diu la Montse!

Bona setmana, Pere.

Helena Bonals dijo...

Jo també vull una abraçada de qui estimo!