sábado, 4 de agosto de 2018

Pinzellades XLIX ( Insomni )


Al besllum del capvespre
tot escoltant Gershwin
quan l'agost es fa fosc
i la lluna s'amaga.

La calor em dibuixa les venes
la pell bruna i humida
els ulls petits com brases
el front ple de corriols.

Llavors arriba el gat de la nit
m'esgarrapa
nu
insomne
i tinc mals pressentiments
mentre contemplo la teva esquena
tot escoltant... "L'home que estimo" de Gershwin.



 
La foto es de Tristan TN

2 comentarios:

Galionar dijo...

Nits insomnes les d'aquest inici d'agost, sens dubte, tot i que la resta dels mortals les visquem d'una manera força menys poètica que tu...
Bon matí de diumenge, Pere!

Carme Rosanas dijo...

L'insomni augmenta amb la calor, Pere. Jo que no n'acostumo a tenir, aquestes nits també em ronda... però com diu la Montse, tu ho dius molt bonic.

Que et siguin lleus la calor, els insomnis i els mals pressentiments. No sé perquè, els mals pressentiments crec que no és són poètics. Potser ho vull creure.

Bon vespre, Pere.