lunes, 26 de marzo de 2018

Pinzellades XLI ( Dansa de l'amor )

 
Sangria de Bacardí
vi d'Espolla i moscatell
dues llimones i taronja
força sucre ... i anar fent,
viure aquesta altra passió
és també un acte d'amor
olor d'alfals al paller
tambors de la mitjanit
ballen la dansa de la mort.
 
Clareja el Divendres Sant
s'escolta música sacra
avui no es pot menjar carn
ell s'adorm... i ella l'abraça,
al Montgrí ja surt el sol
desperteu-vos nous amants
aneu-vos-en tots cap a casa
però no us en torneu al llit
sense fer un volt a la Rambla.

Dansa de l'amor, tambors d'una nit molt llarga.

(Una nit de Dijous Sant 1967 a Verges)




Aquell any 1967 el grup de moda era "Los Brincos".

4 comentarios:

xavier pujol dijo...

Sembla un poema biogràfic?
Dansa d'amor en la setmana de la passió.
(El 1967 no escoltava gaire els Brincos. Preferia l'original: els Beatles)

Carme Rosanas dijo...

Sembla un record ben bonic i feliç... fa somriure

Bona nit, Pere.

XeXu dijo...

Maques les paraules i la història, que transpira nostàlgia.

Galionar dijo...

Quin poema tan bonic, Pere! Encomana energies positives. Ai, aquells anys tan joves, aquell temps tan estimat...