miércoles, 15 de marzo de 2017

Alep


Sota les runes d'Alep, tot escoltant Chopin, un vell recorda l'antiga glòria d'aquesta ciutat tres cops mil·lenària.
Lloc de pas de assiris i perses, grecs, romans, àrabs i otomans, sempre tornava a renéixer. Creixia bella, sàvia i envejada tot i la mà destructora dels homes.
Ara es repeteix la història, ell ja no estarà aquí per veure-ho, però al final ... sempre li quedarà la música.



La foto és de Joseph Eid de AFP.

4 comentarios:

novesflors dijo...

Sempre ens quedarà la música, i la poesia (l'art en general). Si no fos per l'art el color dominant sempre seria el negre.

Mari Català dijo...

Quina llàstima. Quanta destrucció :(

Carme Rosanas dijo...

Fa molta pena... fins i tot si ens queda la música. Hi ha coses que ni l'art no les pot consolar...

Galionar dijo...

És molt trist. Almenys, enmig de no res, la música l'acompanya...