lunes, 2 de enero de 2017

Pinzellades XXVII




Cau sola la tarda, així, com sempre i en aquest primer dia de l'any enmig d'un silenci que s'escolta algú esborra el Canigó amb el seu pinzell vermell.
Un cel blau groguenc s'amaga a la muntanya del Mont i allà al fons el mar fosqueja sota una boira de cotó fluix.
Tu encara dorms i sembla que vulguis aturar el temps però és impossible, ja estem a l'any nou i tot està canviant...



5 comentarios:

País Secret dijo...


El sol es colga ràpidament però la llum que deixa s'allarga estona, et dóna temps per pensar i assimilar aquesta fugacitat.
Ahir vam ser uns quants els que vam captar aquest instant a ull nu i fent fotografies, però diria que el Mont s'ho mirava i era el cingle del Far qui desava la bola de foc.

Molt bon any, Pere.

Carme Rosanas dijo...

El temps no s'atura per més que vulguem o per més que dormim.

El canvi d'any, ja s'ha produït i nosaltres aprofitem l'ocasió per als millors desitjos.

Molt bon 2017 i molt bones postes de sol des de l'Empordà.

XeXu dijo...

Per moltes més pinzellades en aquest 2017!

novesflors dijo...

Encara que el temps no s'ature, els moments que puguem viure intensament procurarem aprofitar-los. Que el 2017 et siga propici.

Galionar dijo...

Que per molts moments tan bells com els de la imatge, Pere, en aquest 2017 i tota la teva vida!