miércoles, 28 de junio de 2017

Pinzellades XXXIII


Una tarda a l'hort
berenàvem pa amb vi i sucre
i jo et deia:

Pitets de pruna
dolços com fruita
sense pinyols

I tu reies
i jugaves a amagar-te enmig dels fruiters...


jueves, 8 de junio de 2017

Dans le Noir?


"T'atreveixes a menjar totalment ... a les fosques?
Sabràs el què estàs menjant?
Com és la persona que tens al costat?
Quines sensacions tens en la foscor més completa?"

Segueixo llegint:

"Sense la vista, una cosa tan senzilla i bàsica com menjar, es converteix en una nova experiència, on tots els nostres sentits s’aguditzen i ens ofereixen noves sensacions i emocions.
“Dans le Noir?” ens porta la veritable essència del sabor, ens fa canviar totes les idees preconcebudes i ens permet veure les realitats de la cuina."

És la carta de presentació d'un restaurant de Barcelona on pots sopar a les fosques, sense gens de llum.
Francament la idea no em sedueix. Menjar sense veure els colors, les textures, la presentació dels plats i dels vins em sembla desastrós. Ja no opino del que pots embrutar i mullar menjant a les fosques.

Preferiria imaginar un sopar al besllum del capvespre, a prop del mar, potser amb la llum d'unes espelmes. Una conversa llarga, de paraules atrevides i tendres, com les que es diuen a cau d'orella.
Pensar un escrit que respirés un aire sensual, el plaer dels sentits, l'atracció del que desconeixem. Un toc fetitxista de sabates vermelles i mitges negres.
Jo no sé si seria capaç de resistir l'olor de la teva pell i el sabor dels teus llavis, després de provar menjars estranys dans le noir i potser m'envairia una deixadesa, un laissez faire fins a la matinada ...



domingo, 4 de junio de 2017

1962



Moscas de patas atadas
Peter Stuyvesant
estufas de leña verde
charcos de cristal
rodillas de Mercromina
una ducha a la semana
pelotas de cartón piedra
pan chocolate y... agua.



miércoles, 31 de mayo de 2017

Cent mil ... ¡Negra!

Després de cent mil visites a pàgines del bloc, repassant les estadístiques veig que curiosament un dels post més vistos és: ¡Negra!
El vaig publicar al desembre de 2009, us el torno a penjar.

 
¡Negra!... Africana
Niña madre, virgen desflorada, hija de cien esclavos.
Tienes el alma blanca como la palma de tu mano.

Ojos de coral claro, dientes anacarados.
Tu boca sabe a vainilla, anís y comino.
Los labios descarados, carnosos, perfilados.

Andas lentamente, fibrosa, majestuosa, erguida.
Con la mirada triste, lejos, al aire azul de la sabana.
Trabajas incansable, recolectas y engendras vida.

Tu pelo huele a especies, a clavo y nuez moscada.
La piel a canela, tu choza de día a ganado y arcilla.
Pero de noche tu casa huele a jazmín y jaracanda.

A veces oigo tus gritos bajo las estrellas.
Ronroneas como una leona en celo.
La voz ronca en medio del silencio, la risa de hiena.

Amanece y ulula el viento,
en la soledad inmensa corres desnuda como una gacela.
Cantas y bailas cadenciosa,
me rozan tus caderas y un olor a ocre ácido despierta mis sentidos.
Por eso me gustas tanto mujer... Africana...¡Negra!




Más de 13 millones de mujeres del África subsahariana tienen el VIH o sida. Es la única región del mundo en la que ellas sufren más la epidemia que los hombres. En algunas zonas la tasa es de tres a uno.
Una de cada 16 mujeres del África subsahariana morirá como consecuencia del embarazo o parto. En los países desarrollados, el porcentaje es de una de cada 4.000.
La mutilación genital es de los problemas más graves a los que se enfrentan las mujeres africanas. En Somalia, Eritrea y Yibuti afecta al 90% de la población femenina.
En la vejez,las mujeres sufren la doble discriminación de género y de edad. Tienden a vivir más que los hombres, carecen por lo general de control de los recursos económicos familiares.
Poco más de la mitad (el 54%) de las mujeres adultas africanas saben leer y escribir.
 

jueves, 25 de mayo de 2017

Un haiku al maig



Ets plena d'olor
les arrecades fines
com les glicines.



lunes, 22 de mayo de 2017

Pinzellades XXXII


I la llum
I el vent de garbí
I l'olor de l'arròs
molls i romaní
allà a la sorra de la Malvarrosa ...




Remigi Palmero (Alginet 1950), cantant i guitarrista valencià, pioner de l'anomenat rock mediterrani.

domingo, 7 de mayo de 2017

Pinzellades XXXI


Et veig passar cada matí, no em mires mai. Ets com un brogit, preciosa i evanescent com la teva olor ...


L'olor de l'aigua
de l'aire
de maig.




La foto és de Manuel de Diego.

viernes, 21 de abril de 2017

Pinzellades XXX


Ja no et vull regalar roses!

Per Sant Jordi et regalaré pomes
pomes del meu hort
pomes de casa
de tots colors
vermelles
verdes
grogues
grans i petites
que fan molta olor
dolçes i àcides
fresques i cruixents
pomes com tu
que floreixen a la primavera
que donen fruits a l'estiu
que alimenten els silencis de l'hivern
rodonetes com tu
saboroses com tu
que es queixen quan les mossegues
que riuen i se t'escapen
donant tombarelles ... com tu.



Un poema escrit per Sant Jordi el 2010.

martes, 11 de abril de 2017

El llop!


Cau freda la nit,
glaça
i el rellotge calla
en la foscor del bosc.

S'atura tímid el vent,
la llum incerta
i un bri de soroll avisa,
surt el llop!
sembrant la por...
els ocells emprenen la volada
i tu restes a l'aguait esperant-lo.



La por ...
que és la por?
La por sóc jo!



En aquest bosc ple de lletres
viu un llop analfabet,
la mira a ella
"face to face"
l'escolta ...
però no sap dir-li res.




Les imatges són de Marjolaine Leray

sábado, 1 de abril de 2017

Rosa del safrà



Rosa del safrà
rosa de la terra seca
filla del fred
mare de les espècies
com l'or vermell
com una flor salvatge
i aquesta olor tan particular
sempre la teva olor ...




Avui descobriràs que el món és només per a tu.

miércoles, 22 de marzo de 2017

Pinzellades XXIX


No estiguis trista Sahra
tinc un vaixell pirata que és un carret de gelats
tu ets més preciosa que Wendy
jo ja no sé volar.
Llavis de vainilla, cucurutxo de rialles
tanca els ulls, no diguis res ... dóna'm la mà.




La pintura és "Dona ajaguda" de Manel Anoro

miércoles, 15 de marzo de 2017

Alep


Sota les runes d'Alep, tot escoltant Chopin, un vell recorda l'antiga glòria d'aquesta ciutat tres cops mil·lenària.
Lloc de pas de assiris i perses, grecs, romans, àrabs i otomans, sempre tornava a renéixer. Creixia bella, sàvia i envejada tot i la mà destructora dels homes.
Ara es repeteix la història, ell ja no estarà aquí per veure-ho, però al final ... sempre li quedarà la música.



La foto és de Joseph Eid de AFP.

lunes, 13 de marzo de 2017

Micropoema


Conec un microorganisme
petit com un microbi
la lletra microscòpica
de precisió micromètrica
té boca de micròfon
els ullets de microfilm
sempre viatja amb microbus
perdut... en un microcosmos blocaire.

El seu nom és Micro, ve de Grècia i és la part milionèsima de mi!




L'àlbum "The Velvet Underground & Nico" es va publicar el 12 de Març de 1967, ara fa 50 anys.

sábado, 4 de marzo de 2017

Pinzellades XXVIII




Des del cel
volant molt alt, com un ocell
veus el sol que s'amaga
l'aire fred et tanca els ulls.
Mires cap avall i tot és més petit
més net, menys important
i la vida passa lentament ...




La foto és de "Globus Empordà"

miércoles, 22 de febrero de 2017

Somiant amb Leonor


Leonor Izquierdo
Soria 1894-1912

Soñé que tú me llevabas
por una blanca vereda,
en medio del campo verde,
hacia el azul de las sierras,
hacia los montes azules,
una mañana serena.

Sentí tu mano en la mía,
tu mano de compañera,
tu voz de niña en mi oído
como una campana nueva,
como una campana virgen
de un alba de primavera.

¡Eran tu voz y tu mano,
en sueños, tan verdaderas!...

Vive, esperanza, ¡quién sabe
lo que se traga la tierra!

Antonio Machado, 1912


Avui fa setanta-vuit anys d'un darrer vers...
Estos días azules, y este sol de la infancia

lunes, 13 de febrero de 2017

Bloc teatre XXIII




Diuen que l'amor dura tres anys.
Nosaltres que portem junts quaranta anys, potser demà Sant Valentí, hauríem de celebrar el dia dels desenamorats ... per si de cas.



lunes, 2 de enero de 2017

Pinzellades XXVII




Cau sola la tarda, així, com sempre i en aquest primer dia de l'any enmig d'un silenci que s'escolta algú esborra el Canigó amb el seu pinzell vermell.
Un cel blau groguenc s'amaga a la muntanya del Mont i allà al fons el mar fosqueja sota una boira de cotó fluix.
Tu encara dorms i sembla que vulguis aturar el temps però és impossible, ja estem a l'any nou i tot està canviant...